'The State': l'infern d'Estat Islàmic portat a la televisió

Amb un estil realista i voluntat documental, la sèrie televisiva britànica 'The State', del cineastea Peter Kominsky, narra les històries d'un grup d'homes i dones que viatgen des del Regne Unit fins a Síria per unir-se a Estat Islàmic
The State, que ha rebut crítiques aclaparadorament positives al Regne Unit, és una bona manera d'introduir-se en l'infern que ha estat Estat Islàmic com a entitat territorial
Àngel Ferrero 14/12/2017

La rapidesa amb que un esdeveniment polític –fins i tot independentment de la seva dimensió històrica– es converteix en pel·lícula és cada vegada major. Determinats esdeveniments, però, són massa recents i colpidors per a trobar el seu camí fins a la petita i gran pantalla. L'ascens de l'organització gihadista salafista Estat Islàmic (EI) n'és un d'ells. El passat 3 de novembre les Forces Armades de Síria van recuperar el control de l'última gran ciutat en mans d'Estat Islàmic, Deir ez-Zor, on les tropes governamentals havien estat sotmeses a un dur setge de tres anys. Tot i haver perdut presència territorial, Estat Islàmic continua sent una realitat en forma de bosses de resistència a Síria i cèl·lules terroristes descentralitzades a escala internacional.

Peter Kosminsky ha estat un dels cineastes que s'ha atrevit a encarar aquest fenomen –encara viu– a The State (2017). Aquesta minisèrie, un docudrama de quatre capítols que es va emetre a finals d'agost a la cadena de televisió britànica Channel 4, narra les històries d'un grup d'homes i dones que viatgen des del Regne Unit fins a Síria per unir-se a Estat Islàmic, i la seva vida diària a la Síria controlada pels gihadistes. Amb un estil realista i voluntat documental, Kosminsky busca investigar quines són les motivacions i experiències de les persones que van deixar-ho tot per unir-se al califat. N'és testimoni de la voluntat didàctica de The State els rètols que expliquen conceptes clau del gihadisme i el notable treball de documentació d'Ahmed Peerbux, productor també d'Inside IS: 10 Days in the Islamic State (2016).

Encara que li sobra algun gir dramàtic de guió que posa en risc la credibilitat de la trama, The State és una bona manera d'introduir-se en l'infern que ha estat Estat Islàmic com a entitat territorial

Kosminsky mostra en detall al primer capítol el caràcter sectari d'Estat Islàmic: l'aïllament de l'entorn familiar i del món extern, l'anul·lació de la individualitat i l'entrega absoluta al que s'anomena, sense més, l'estat. Les dones, a més, han de sotmetre's a una rígida estructura patriarcal, que per la seva reducció de la dona a un paper subaltern al seu marit –com mestressa de casa i mare exclusivament– i a l'àmbit domèstic –no poden abandonar la llar sense un acompanyant masculí o la seva autorització–, recorda no debades a la recent The Handmaid's Tale (Bruce Miller, 2017), la novel·la distòpica de Margaret Atwood portada recentment a la televisió. A una de les protagonistes, Shakira (Oni Uhiara), aviat se li fa constar que només podrà tornar a exercir la medicina si s'ho permet el seu futur marit, i sempre amb el corresponent vel integral, encara que contravingui les normatives sanitàries contra la transmissió d'infeccions.

'The State' mostra com les protagonistes han de fer front a una realitat marcada per la violència, l'arbitrarietat i la injustícia, i no estalvia moments desagradables com els càstigs corporals als infractors de la seva interpretació rigorista de la sharia


Clau en el desenvolupament de la narració és el desencantament progressiu d'alguns dels personatges –no només de la infermera interpretada per Uhiara, sinó també de Jalal (Sam Otto) i el seu viatge personal de combatent islamista a penedit– cap a una organització que havien idealitzat al Regne Unit com a resultat de les seves frustracions i problemes personals. The State mostra com han de fer front a una realitat marcada per la violència, l'arbitrarietat i la injustícia, i no estalvia moments desagradables com els càstigs corporals als infractors de la seva interpretació rigorista de la sharia o les execucions públiques.

Encara que li sobra algun gir dramàtic de guió que posa en risc la credibilitat de la trama, The State, que ha rebut crítiques aclaparadorament positives al Regne Unit, és una bona manera d'introduir-se en l'infern que ha estat Estat Islàmic com a entitat territorial. Malauradament, i fins i que alguna cadena de televisió espanyola o catalana s'animi a retransmetre-la, només en anglès.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades