Stop Mare Mortum obre la via judicial contra el Govern espanyol per l'incompliment en l'acollida de refugiades

La Plataforma presenta un recurs contenciós administratiu perquè l'Estat només ha reubicat, des de Grècia i Itàlia, un 7,8% del total de les persones a les que s'havia compromès
De les 16.231 persones refugiades que l'Estat espanyol havia de reubicar des de Grècia i Itàlia, només n'han arribat 1.275, un 7,8%
Victor Serri
Gemma Garcia 27/09/2017

L'incompliment és flagrant. De les 16.231 persones refugiades que l'Estat espanyol havia de reubicar des de Grècia i Itàlia, només n'han arribat 1.275, un 7,8%. Al recompte s'hi suma també que de les 1.449 persones que s'havien de reassentar – provinents de fora de la UE-, només n'ha portat 631. Un dia després que acabés el termini per assolir les quotes acordades per la Comissió Europea el 2015, Stop Mare Mortum ha decidit presentar un recurs contenciós administratiu al Tribunal Suprem contra el Govern espanyol. Respecte el conjunt del pla de reubicació de la Unió Europea, els estats només han acollit 28.000 persones de les 16.000 acordades.

És la primera vegada que es denuncia un estat europeu davant dels tribunals de justícia per aquesta raó. Una de les advocades que ha elaborat la demanda, Isabel Baixeras, recorda que el compromís de reubicació des de Grècia i Itàlia és vinculant i, per tant, d'obligat compliment.

Stop Mare Mortum sol·licita que la justícia "ordeni al govern d'Espanya que acompleixi immediatament i amb caràcter urgent les seves obligacions de reubicació de les persones"

Davant d'una inactivitat administrativa que afecta de ple els drets de les persones en trànsit, Stop Mare Mortum sol·licita que la justícia "ordeni al govern d'Espanya que acompleixi immediatament i amb caràcter urgent les seves obligacions de reubicació de les persones", i hi afegeix, com a mesura cautelar, que no s'esperi a la resolució del recurs per exigir-ho.

La Plataforma ha fet un seguiment dels informes de la Comissió Europea, que evidencien els incompliments, tant de les obligacions finals com les periòdiques. Per aquesta raó, amb l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH), el 21 d'abril ja van presentar un requeriment formal davant la Presidència del Govern, que ha respòs amb el silenci administratiu.

Per la seva banda, fa poc més d'una setmana, Oxfam Intermon va presentar dues denúncies a la Comissió Europea perquè forci el govern a assolir els compromisos, sense descartar la sanció. Ara, caldrà esperar a veure si el Suprem admet a tràmit el recurs d'Stop Mare Mortum i si accepta les mesures cautelars sol·licitades.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades