Testimonis de la lluita trans al centre de València, damunt l'escenari

El passat 3 de juny es va estrenar la peça de microteatre 'Transpasando fronteras', un projecte d’Escoltem Velluters. L’obra és un testimoni de les vides i lluites de dones trans escrit, dirigit i protagonitzat per elles mateixes
Damunt l'escenari trobem una retrospectiva de la lluita trans des dels anys 80, del fantasma de la sida, de la repressió, de la marginació, de les aliances, de "tot el que ens ha passat i tot el que ens queda per passar"
Mateo Martínez 13/06/2017

Un dia després del Dia Internacional de les Treballadores Sexual es va estrenar l'obra Transpasando fronteras que parla de dones valentes que han resitit la LGBTIQ-fòbia treballant als carrers. Però aquest no és un relat gens victimista: les protagonistes de l’obra són dones que viuen amb dignitat i per això prenen la paraula, per contar-nos elles mateixes una història, com la seua, de supervivència, de lluita, d’amistat.

El Ca Revolta -situat al centre de la ciutat de València, entre locals d’oci nocturn cada vegada més adreçats als turistes- va ser l’espai que va acollir l'estrena de l'obra. Vora 200 persones van desbordar les expectatives de la sala el passat dia 3. Per això, les actrius decidiren fer dos representacions, perquè tots els que hi havien acudit pogueren veure l’obra. Les pròximes setmanes es podrà veure a diferents espais de la ciutat.

L’obra de teatre naix del projecte fotogràfic de la Raquel Abulaila, que pretenia donar veu i visibilitat al col·lectiu trans i que tindria el títol que també dóna nom al microteatre

L’obra de teatre naix del projecte fotogràfic de la Raquel Abulaila, que pretenia donar veu i visibilitat al col·lectiu trans i que tindria el títol que també dóna nom al microteatre, Transpasando fronteras. L’exposició, com l’obra de teatre, és el fruit d’un intens treball d’investigació i documentació. Raquel Abulaila i Carmen Fernández passaren hores i hores caminant la ciutat, l’una carregada amb la càmera i l’altra amb una gravadora i una llibreta, recollint testimonis de dones trans en situació de prostitució.

El material de la Raquel Abulaila va veure la llum al setembre del 2016 en l’exposició col·lectiva de La Nau La ciutat de les dones i va ser Carmen Fernández, en lloc de l’autora, l’encarregada de fer la presentació. Com ella mateixa ens conta: “va ser la primera vegada que em prengueren seriosament, sense que fóra un circ”. El valuós material que ha anat recollint és part de la documentació que està arreplegant per a un llibre en el qual encara està treballant. Però, com ens conta Fernández: “hi havia moltes coses que no vaig poder incorporar al llibre, i pense que com no és una cosa meua personal, encara que jo ho visca personalment, hi havia de treure-les. I vaig pensar, quin és el mitjà de comunicació més antic? Doncs el teatre”.

L'obra va arribar a Escoltem Velluters a través del col·lectiu Lambda, gràcies a la mesa comunitària amb diferents agents del barri que aquesta mateixa plataforma organitza

L'obra va arribar a Escoltem Velluters a través del col·lectiu Lambda, gràcies a la mesa comunitària amb diferents agents del barri que aquesta mateixa plataforma organitza. I com ens contaven des del col·lectiu, no dubtaren en posar-se a treballar junt amb les autores des del primer moment, donant tot el seu suport per a la realització de l’obra que els va semblar una eina de reivindicació idònia. Va ser Neus Berenguer, membre d’Escoltem Velluters que també actua a l'obra, qui ens parlava entusiasmada d'aquest projecte setmanes abans de l'estrena i deia que “amb aquest text aprendrem molt més del que podríem aprendre fent hores d’assemblees amb elles. És una obra autobiogràfica però en un to coral. Representen d’una forma tan bella com estripen la seua vida. Que millor crònica del barri que això”.

Damunt l'escenari trobem una retrospectiva de la lluita trans des dels anys 80, del fantasma de la sida, de la repressió, de la marginació, de les aliances, de “tot el que ens ha passat i tot el que ens queda per passar, tot el que hem avançat i tot el que ens queda per avançar”, ens contava Carmen Fernández dies abans de l’estrena. Coincidia amb Ángela García i Kabuky en què aquesta obra era una gran responsabilitat, perquè pretén ser també “un reconeixement a les més veteranes que ens han obert el camí”, ens deia Kabuky, i afegia que, és una obra “per a tothom qui vulga conéixer la història d’unes dones trans lluitadores”.

No somos machos, pero somos muchas”, crida en mig de l’obra Ángela. De solidaritat i suport mutu també tracta l'obra, de com les més “veteranes”, com elles diuen, varen donar aixopluc a les més joves. Perquè com elles conten, moltes vegades han trobat en elles mateixes la millor família per a resistir a les dures situacions que les ha tocat viure. I és que, com ens confessava Kabuky, “per a tot el temps que ha passat no hem avançat tant, hauríem de poder caminar pel carrer sense ser jutjades”.

A més de les tres actrius principals, també participen en l’obra veïnes i amigues de les protagonistes que des del primer moment es van sentir atretes pel projecte

Aquesta història ben bé podria ser la de Carmen, Ángela o Kabuky, les protagonistes, encara que a elles no les agrade anomenar-se així per a no llevar importància a la resta d'actors. Elles són actrius amateurs sobre l’escenari, però no obstant això, com diu la Carmen: “totes som grans actrius per una senzilla raó: des de xicotetes hem hagut de viure en un món que no era el nostre”. A més de les tres actrius principals, també participen en l’obra veïnes i amigues de les protagonistes que des del primer moment es van sentir atretes pel projecte. Com ens contava Francisca Céspedes abans d’entrar a un assaig, “no m’ho vaig pensar, cal donar un cop de mà com siga, perquè al cap i a la fi, la discriminació és un problema de totes d’una forma o altra”.
 

Escoltar les veus del barri

Escoltem Velluters es defineix com “una xarxa d’entitats i veïns/es del barri” que treballen per la rehabilitació de Velluters, especialment del barri del Xino, mitjançant la creació de vincles i espais de diàleg. Al cor de Ciutat Vella, el barri acumula anys d’abandó per part de l’administració mentre ha avançat un procés de turistificació voraç. Com reivindicaren en les paraules prèvies al començament de l’obra, Escoltem Velluters treballa per demanar millores per al barri i “especialment aquelles dirigides als col·lectius en perill d’exclusió social que viuen, treballen o freqüenten la zona” i s'oposen fermament a totes aquelles mesures de rehabilitació que passen per l’expulsió o el desplaçament del veïnat més vulnerable.

Escoltem Velluters treballa per demanar millores per al barri i “especialment aquelles dirigides als col·lectius en perill d’exclusió social que viuen, treballen o freqüenten la zona”

Una d'aquestes reformes és el projecte de construcció d'un parc infantil al carrer Llanterna, fruit d'un procés de pressupostos participatius de l'Ajuntament de València, que com denuncia Escoltem "no respon a les necessitats del barri, sinó que busca l'expulsió de les dones que treballen en la zona per a garantir el benefici privat dels negocis turístics". En la mateixa línia s'han expressat membres de l'Associació de Veïns d'El Palleter, a través dels mitjans valencians. Part del veïnat considera que, sota l'empara de la Llei Mordassa, els parcs infantils són una mesura per a expulsar a les treballadores del sexe de la zona. Com també van dir: “els nous temps que corren a la ciutat a penes s’han deixat notar en les persones més empobrides que habiten Velluters, i això ha de canviar de forma urgent”.

“Tenim molta ràbia continguda i moltes ganes de traure tot el que portem dins”, ens contava Carmen a la porta del Ca Revolta mentre la resta es preparava per a assajar. No hi ha cap dubte per als que vàrem assistir a l’estrena que això es reflecteix ben bé a l'obra.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades