Theresa May, més feble i en mans de l'unionisme nord-irlandès

El compliment de l'Acord de Divendres Sant podria veure's seriosament afectat si els conservadors britànics oficialitzen finalment el seu pacte amb els protestants nord-irlandesos del Partit Unionista Democràtic (DUP)
Reclam a encertar el resultat del duel entre Theresa May i Jeremy Corbyn a l'aparador d'una casa d'apostes de Londres, els dies previs a les eleccions
Philafrenzy
Mairéad Hache 13/06/2017

El passat dijous 8 de juny es van celebrar eleccions generals al Regne Unit en un moment de tensió màxima entre els dos partits amb majoria de representants al parlament de Westminster. Els comicis van ser convocats per la primera ministra conservadora Theresa May amb la intenció inicial d'enfortir la seua posició respecte a Europa a causa del Brexit, en un context de marcada crispació social. D'aquesta forma, tant el Partit Conservador com el Partit Laborista de Jeremy Corbyn han mantingut debats durs dins i fora de la cambra de representants, fet que ha marcat enormement tota la campanya electoral.

Atemptats com els de Manchester i Londres, pocs dies abans de les eleccions, han posat sobre la taula diverses qüestions, fonamentalment el tema de la tolerància cap a les minories ètniques i religioses. La incertesa s'ha reflectit tant en la vida política com en l'opinió pública britànica, fet que el Partit Laborista ha sabut aprofitar per dur a terme una campanya electoral basada en la confiança i tolerància cap a les minories, la proposta de nacionalització de múltiples serveis, el suport al sistema públic de salut o la necessitat de parlar clarament de conceptes com consciència de classe.

La campanya metòdica i mediàtica de Corbyn, al costat de la gran mobilització de militants i simpatitzants, ha portat al laborisme a aconseguir 30 escons més

Partint de la consigna "Per a la majoria, no per a uns pocs", Corbyn va aconseguir arribar a un gran sector de població afectat per les retallades, oferint la possibilitat de crear "un país on tothom siga capaç de seguir endavant, de tenir seguretat tant en el treball com a casa, així com l'oportunitat d'obtenir un sou i una vida digna". Aquesta metòdica i mediàtica campanya, al costat de la gran mobilització de militants i simpatitzants, ha portat al laborisme britànic a aconseguir 30 escons més que en les últimes eleccions generals del 2015, fet que els ha donat un total de 262 representants. Un nombre més que significatiu, si comparem amb els 13 escons perduts pel Partit Conservador i que els situa en un total de 318 representants, lluny dels 326 que es necessiten per governar amb majoria absoluta.

A més de la davallada del vot conservador, cal ressaltar la pèrdua de popularitat de la primera ministra, Theresa May, fins i tot entre les seues pròpies files. La seua falta de carisma en determinats debats i el desencert en nombroses declaracions públiques ha portat al qüestionament del seu lideratge, al que ella s'aferra fermament després d'uns resultats que la majoria de mitjans coincideixen a assenyalar com a desastrosos. En aquest sentit, el partit que sí ha patit un enfonsament electoral, ha estat l'ultradretà UKIP, fet del qual s'ha responsabilitzat el seu líder, Paul Nuttall, presentant la seua dimissió.

Una dona en una manifestació contra el Brexit a Londres el passat mes de març / Ilovetheeu


D'altra banda, respecte als resultats concrets en els territoris que conformen el Regne Unit, el desenllaç és divers. A Gal·les, el nacionalista Plaid Cymru ha sumat un escó, aconseguint-ne un total de quatre, mentre que el Partit Laborista es manté com el més votat. El panorama escocés planteja seriosos dubtes, ja que en línies generals el Partit Conservador ha eixit reforçat i el nacionalista SNP ha baixat considerablement, perdent 21 representants dels 56 que va obtenir en les eleccions del 2015, entre ells el de l'exministre principal Alex Salmond, el seu membre principal durant la passada legislatura.

El Sinn Féin passa de quatre a set escons, tot i que tradicionalment practica una política d'abstenció a Westminster i no ocupa els seients aconseguits

Respecte al Nord d'Irlanda, amb un total de 18 escons disponibles en el parlament britànic, la situació es perfila complexa. D'una banda, els resultats del Sinn Féin (SF) es poden considerar històrics i suposen un èxit, passant de quatre a set escons. Tradicionalment el SF practica una política d'abstenció a Westminster i no ocupa els seus escons en el parlament britànic, fet que es deu fonamentalment al no reconeixement del seu govern i el seu rebuig a qualsevol interferència britànica a Irlanda.


L'unionisme protestant nord-irlandès, decisiu

En paral·lel, el vot protestant que aglutina el Partit Unionista Democràtic (DUP) ha aconseguit arribar a 10 representants, dos més que en les passades eleccions. Aquests resultats apunten a una societat cada vegada més polaritzada entre dues comunitats tradicionalment antagòniques: catòlics i protestants. Electoralment, aquest aspecte ve determinat també pels resultats negatius dels nacionalistes moderats del Partit Socialdemòcrata i Laborista (SDLP), que han perdut els seus tres representants a Westminster.

Si bé el SDLP sempre ha estat a favor de la reunificació política de l'illa, la seua posició moderada durant els anys durs dels Troubles va aglutinar la majoria de vot nacionalista al Nord, arribant al seu punt àlgid en les eleccions generals de 1992. Seria precisament dos anys després, amb l'alto el foc de l'IRA provisional, quan començaria la pèrdua de vots del SDLP en favor del Sinn Féin. Tradicionalment s'entén que el distanciament gradual de la violència per part del SF i la seua evolució cap a posicions més moderades ha estat determinant per al seu avanç electoral, aconseguint ja en 2001 superar al SDLP tant en popularitat com en vots i representants a Westminster. El colofó en les actuals eleccions generals ha estat la pèrdua absoluta de representants del SDLP en benefici del SF en àrees com Down-Sud, Belfast-Sud i Foyle, aquesta última, bastió tradicional del SDLP des del 1983.

L'històric líder del Partit Nacional Escocès, Àlex Salmond –a la foto, amb la reina Isabel II l'any 2007– ha perdut el seu escó a Westminster, simbolitzant d'aquesta manera la devallada del seu partit


Davant de la polèmica pel que sembla un acord imminent entre el Partit Conservador i els unionistes radicals del DUP per a formar govern a Londres, diversos dirigents conservadors, com Tom Tugendhat, han aclarit que el seu grup polític respectarà aspectes com el matrimoni igualitari, així com els drets civils i la llibertat religiosa, principis que asseguren que no es veuran compromesos. Entre les declaracions més polèmiques per part de membres del DUP es troben testimonis com els del regidor Maurice Mills, qui va arribar a relacionar l'aparició de l'huracà Katrina amb la celebració d'un festival LGBTI, o les contínues afirmacions per part de diversos membres del partit que han titllat d'exhibicionistes les dones que donen el pit als seus fills en públic.

Preocupa la filiació del DUP amb grups paramilitars unionistes com la Ulster Defence Association (UDA) i la seua vinculació amb diversos assassinats en els últims mesos

Però el fet més preocupant i que més ha transcendit en els últims dies, és la coneguda filiació del DUP amb grups paramilitars unionistes com la Ulster Defence Association (UDA) i la seua vinculació amb diversos assassinats en els últims mesos, que demostren que el cessament de la violència per la seua banda és més que dubtós. Des de les files del DUP, de moment, guarden silenci pel que fa a qüestions espinoses, però si és cert que semblen òbvies algunes pressions per part de la protestant Ordre d'Orange per a poder realitzar la seua tradicional marxa unionista en llocs com Drumcree, una àrea majoritàriament catòlica i nacionalista irlandesa de la localitat de Portadown. Això sempre ha estat vist com una provocació, una ostentació supremacista, radical i opressiva cap a la comunitat catòlica i republicana, fet que xoca absolutament amb el desig d'aconseguir una societat igualitària i equitativa, objectius que van marcar acords fonamentals com el de Divendres Sant, signat a Belfast en el mes d'abril de 1998.

En aquest sentit, Martina Anderson, representant del SF al Parlament Europeu, ha declarat que "existeix ara una gran responsabilitat en la UE respecte a la protecció de l'Acord de Divendres Sant, un acord internacionalment irrevocable". També Gerry Adams, actual president del SF, ha fet una crida pública al compliment formal dels acords, assegurant que "necessitem un fort contrapés al Partit Conservador i al DUP. El govern irlandés i el seu pròxim primer ministre també haurien de reafirmar la seua posició". En aquest sentit, Enda Kenny, primer ministre en funcions de la República d'Irlanda, s'ha pronunciat assegurant que ha exposat a la primera ministra britànica la seua preocupació sobre el compliment de l'Acord de Divendres Sant, apel·lant d'aquesta forma a la imparcialitat necessària des del govern de Westminster cap als assumptes del Nord d'Irlanda. Un fet que podria veure's seriosament afectat si els Conservadors britànics finalment oficialitzen el seu acord amb el DUP.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

Brèxit o Lèxit

23/06/2016

El Regne Unit vota avui sobre el seu futur dins o fora la Unió Europea (UE) en un referèndum proposat, dissenyat i defensat des de l'ala dreta