“Titllar PxC de xenòfoba no es pot considerar injuriós, sinó més aviat descriptiu”

La sentència del jutjat d'instrucció número dos de Mataró mostra un nou fracàs de l'estratègia de PxC per criminalitzar l'antifeixisme i absol els quatre membres d'UCFR denunciats per haver injuriat la regidora de PxC Mataró Mònica Lora

Tal com especifica la sentència del magistrat José Ignacio Vicente Pelegrini, xenòfob és un terme que, segons la RAE, defineix aquells que senten “odi, repugnància o hostilitat cap els estrangers” i, en conseqüència, “titllar (PxC) de xenòfoba no es pot considerar injuriós, sinó més aviat descriptiu”. Per tant, conclou el jutge, “(els manifestants) es trobaven exercint el dret a manifestació i la llibertat d'expressió, pilars fonamentals d'un Estat democràtic” i no van atemptar contra l'honor i la dignitat de la regidora Mònica Lora, tal com aquesta denunciava. Així doncs, l'absolució de Mataró se suma a les de les activistes del Vendrell, Igualada, Manresa, Sant Boi o Tarragona i passa a integrar la llarga llista d'intents frustrats de criminalitzar l'antifeixisme per part de PxC.

Els fets van succeir el mes de juliol de 2014 a la capital maresmenca durant una recollida de material escolar que, tal com queda recollit a la sentència judicial, anava destinada “als nens de casa, en clara contraposició als nens dels estrangers, base de l'ideari del partit, que propugna un tracte desigual que radica en la nacionalitat de les persones”. Precisament això és el que denunciaven les activistes d'Unitat Contra el Feixisme i el Racisme Mataró- Maresme que havien estat acusades per Lora.

Per la portaveu d'UCFR, Montse Sòria, la regidora xenòfoba va “abusar” de la justícia per “criminalitzar una manera de pensar políticament”. També destaca que es denunciessin “quatre persones que pertanyen a ICV i la CUP” amb la voluntat de “treure'n un rèdit electoral”. Al seu torn, el secretari d'organització de Plataforma per Catalunya, David Parada, ha explicat que, quan va parlar amb aquest mitjà, no s'havia llegit la sentència, però que, en qualsevol cas, considera que és un tema “menor” i que, per ells, “no té cap importància”. Tanmateix, aquesta és una pràctica que la formació xenòfoba ha repetit diverses vegades arreu del territori.


 

Fracàs recurrent

Les absolucions de les activistes mataronines s'afegeixen a la de Manresa (per coaccions i injúries) i les tres d'Igualada (per injúries). Dues van ser absoltes; a les altres, no se les va arribar a acusar. També va ser absolt –malgrat el recurs presentat davant l'Audiència Provincial de Tarragona– un activista d'UCFR a qui PxC va denunciar el juny de 2013 per haver dit que la formació era “un partit racista i feixista”. Unes altres tres denúncies de PxC contra activistes del Vendrell no van arribar a ser admeses i les dues de Sant Boi, presentades per l'exlíder de PxC Josep Anglada pel fet de penjar cartells contra la formació ultra el juliol de 2013, també es van resoldre amb l'absolució de les denunciades.

Una de les primeres denúncies per injúries de PxC va ser la que va presentar Anglada el juny de 2012 a Barcelona contra el periodista Xavier Rius. La justícia es va negar a admetre-la a tràmit dues vegades. L'octubre passat, l'escissió independentista de PxC, Som Catalans, va denunciar un activista antifeixista, a Vic, que havia titllat l'exregidor de PxC a Esparreguera, Sergio Hidalgo, de “feixista i racista”. El resultat va ser el mateix: absolució.


 

L'advocat de PxC va agredir un periodista

L'advocat Santiago García, que va defensar la regidora Mònica Lora durant el judici celebrat el 22 de gener passat, havia estat notícia el setembre de 2011 per agredir i trencar la càmera del periodista Jordi Corachán. Corachán explica que, en el transcurs d'un ple a Santa Coloma de Gramenet, un grup de veïnes va mostrar unes banderoles contra els regidors de PxC. Darrere seu, hi havia García amb dos regidors de la formació ultradretana a l'Hospitalet de Llobregat. “Abans de la protesta veïnal, feia estona que García i els seus acompanyants proferien insults contra la premsa”, assegura el periodista. Quan el fotògraf va disparar una segona foto de l'acció de protesta, el simpatitzant de PxC li va donar un cop i li va trencar l'aparell. Finalment, però, abans d'anar a judici, van acordar que l'advocat pagaria el cost de la càmera: 600 euros. “Va treure un feix de bitllets i me la va pagar al moment”, assegura Corachán, que sosté que l'acord va estar a punt de no consumar-se perquè Santiago García li va exigir que retirés la fotografia. “No ho he fet”, acaba. “Evidentment”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades