Trump reforça la història d'ocupació de Jerusalem

La declaració del president nord-americà de considerar la Ciutat Santa com a capital d'Israel encén els enfrontaments a Palestina. Repassem la història de la ciutat, on tres de cada quatre palestines viu sota el llindar de la pobresa
La declaració del president nord-americà Donald Trump de considerar Jerusalem com a capital d’Israel va marcar un nou precedent que provocarà més entrebancs en el procés de resolució d’un conflicte que dura des de fa set dècades
Haidi Motola (Activestills)
Roger Guàrdia 12/12/2017

Després d’una nova onada d’enfrontaments, la calma tensa retorna poc a poc les terres ocupades de Palestina. Malgrat el pas dels anys, el conflicte amb l’Estat d’Israel no s’atura, sinó que fa alts i baixos en una dinàmica enverinada, on la població palestina, cada cop més arraconada en un camí sense sortida, n’és la principal perjudicada. A hores d’ara, malgrat les resolucions internacionals que ho condemnen, els càlculs indiquen que hi ha al voltant de 600.000 colons israelians que viuen en més d’un centenar d’assentaments il·legals entre els territoris ocupats de l’est de Jerusalem i Cisjordània. Tanmateix, el govern de Benjamin Netanyahu no pretén aturar l’ampliació d’assentaments, i la construcció d’habitatges a les colònies jueves ubicades als territoris ocupats segueix endavant.

La setmana passada, la declaració del president nord-americà Donald Trump de considerar Jerusalem com a capital d’Israel va marcar un nou precedent que provocarà més entrebancs en el procés de resolució d’un conflicte que dura des de fa set dècades. La Ciutat Santa, sagrada per les tres religions monoteistes, és un lloc històricament en pugna. Des del Pla de partició dissenyat per les Nacions Unides el desembre de 1947, que va implicar la creació de l’Estat d’Israel el 1948, Jerusalem no té un estatus jurídic definit. Tot i això, les institucions israelianes tenen control sobre la globalitat de la ciutat des de 1967 i hi actuen de facto com si fos la seva capital. Actualment, la població palestina representa el 37% de la ciutat i tres de cada quatre viu sota el llindar de la pobresa, segons un informe de l'ONG israeliana Associació pels Drets Civils a Israel (ACRI)

La població palestina representa el 37% de la ciutat i tres de cada quatre viu sota el llindar de la pobresa, segons un informe de l'ONG israeliana Associació pels Drets Civils a Israel

Arran de les declaracions de Donald Trump, hi ha hagut enfrontaments entre el poble palestí i l'exèrcit israelià, principalment a Gaza, que de moment han deixat quatre morts palestins i centenars de ferits. A diferents ciutats europees i arreu del món àrab, s'han convocat concentracions de solidaritat amb Palestina. A Barcelona, ahir, mig miler de persones es van concentrar a la plaça de Sant Jaume, convocades per la comunitat palestina i Prou complicitat amb Israel.
 

Una ciutat ocupada

El 1947, a través de la resolució 181, l’ONU va dividir el territori de Palestina perquè quedés repartit entre un estat àrab i un altre de jueu, però va establir que Jerusalem havia de restar sota control internacional durant almenys deu anys, fins que el destí de la Ciutat Santa es determinés a través d’una votació en plebiscit. Tanmateix, aquest estatus especial per la ciutat no es va arribar a posar mai en marxa. El 1948, després de la creació de l’Estat d’Israel i de l’esclat de la guerra àraboisraeliana, en la qual es van imposar les forces israelianes i que va marcar l’inici de la Nakba (amb centenars de milers de palestins que es van veure forçats a abandonar casa seva), Jerusalem va esdevenir una ciutat dividida a partir de l’Armistici de 1949: des d’aleshores, la part oriental va quedar en mans israelianes, mentre que la zona occidental, on també s’ubica el barri antic i la majoria de monuments religiosos sagrats, van restar sota control de Jordània.

La resolució de l'ONU de 1947 va establir que Jerusalem havia de restar sota control internacional durant almenys deu anys, fins que el seu destí es determinés a través d’una votació en plebiscit

El 1950, segons una llei establerta pel parlament israelià, l’oest de Jerusalem va esdevenir la capital d’Israel, però des de 1967, amb la Guerra dels Sis Dies, l’exèrcit israelià va ocupar també l’est de la ciutat, i des d’aleshores actua sobre aquest territori com si fos de sobirania pròpia tot i que hi ha un conjunt de resolucions internacionals procedents de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat de l’ONU que consideren il·legal qualsevol tipus d’activitat d’Israel a la part oriental de la ciutat.

Més endavant, el 1980, Israel es va annexionar Jerusalem Est, va ampliar-ne el seu territori municipal i va passar a considerar que la globalitat de la ciutat era la seva capital. Altra vegada, la comunitat internacional va rebutjar la validesa d’aquesta mesura amb la resolució 476 del Consell de Seguretat, mentre que amb la resolució 478 també va reclamar als països amb representació a territori israelià que retiressin les seves ambaixades de Jerusalem. En l’actualitat, la majoria d’estats mantenen representacions consulars a Jerusalem, però les seves delegacions diplomàtiques principals es troben a Tel Aviv, a on els Estats Units també hi tenen la seva ambaixada.

La declaració de Donald Trump, però, que implicarà el trasllat de l’ambaixada nord-americana de Tel Aviv a Jerusalem, suposa un trencament de la legislació internacional en relació a la condició de la Ciutat Santa, que la població palestina també reclama per establir-hi la seva capital.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades