Un periodista italià detingut a Turquia comença una vaga de fam

Després de nou dies retingut en un Centre d'Identificació i Expulsió, el documentalista i periodista italià Gabriele del Grande ha pogut comunicar-se amb la seva família i informar-la que començarà una vaga de fam
Conferència Síria en un carreró sense sortida, a la Fundació Heinrich Boll el 26 de maig de 2015
Stephan Roehl
Victor Serri 19/04/2017

"Aquesta nit començaré una vaga de fam i convido tothom a mobilitzar-se perquè els meus drets siguin respectats". Amb poques però clares paraules Gabriele del Grande s'ha dirgit als seus familiars, que no sabien res d'ell des de fa més d'una setmana. El contacte es va perdre el diumenge 9 d'abril, a la província de Hatay, a la frontera amb Síria. Justament allà va ser retingut mentre intentava entrevistar algunes persones refugiades sirianes per al seu últim treball. Havia de ser expulsat de manera imminent, com a molt tres dies després, per manca dels permisos necessaris, però Gabriele es va quedar en un llimbs legal.

Durant la trucada d'ahir va poder relatar: "Estic parlant amb quatre policies que em miren i m'escolten. M'han bloquejat a la frontera i després d'haver-me detingut al CIE (Centre d'Identificació i Expulsió) d'Hatay, m'han traslladat a Mugla, sempre al CIE. Els meus papers estan en regla, però no m'han deixat parlar amb un advocat, ni nomenar-ne un, ni m'han dit fins quan estaré aquí o quan acabarà. Estic bé, però no puc telefonar, m'han requisat el mòbil i les meves coses, tot i no tenir cap càrrec. La raó està lligada al meu treball. Ni tan sols m'han dit que les autoritats italianes volien posar-se en contacte amb mi.

Gabriele del Grande havia de ser expulsat de manera imminent per manca dels permisos necessaris, però es va quedar en un llimbs legal

El periodista sempre ha tractat les temàtiques migratòries. L'any 2006 va fundar el blog Fortress Europe, on recull les morts o els naufragis censats pels mitjans d'informació europeus o del Magreb des del 1988. El 2013 va dirigir el documental Io Sto con la sposa (Jo estic amb la núvia), on narra la història real de cinc refugiades palestines i sirianes, desembarcades a Lampedusa, que, per arribar a Suècia, escenifiquen unes noces fictícies, involucrant una amiga palestina i uns quants amics. Disfressats, creuen Europa entre el 14 i el 18 novembre de 2013, fins arribar a Estocolm.

Però el motiu de les friccions amb la policia turca és el seu últim treball, un llibre anomenat E un partigiano mi disse (I un partisà em va dir), finançat amb una campanya de micromecenatge. La intenció era explicar "la guerra a Síria i el naixement de l'Isis, mitjançant l'èpica de les persones normals, en un entramat de geopolítica i storytelling". El projecte inclou un llibre per recollir tots els testimonis que han pogut veure directament el que va passar en territori sirià des del començament de la guerra. Tot i que durant tres dies cap mitjà de comunicació italià se'n va fer ressò, la solidaritat s'ha manifestat per xarxes, on s'ha demanant la seva llibertat. El Ministeri d'afers exteriors italià ha afirmat que "continua observant” el que està passant i està “en contacte amb la família i les autoritats turques".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades