Un viatge a Kobane, fet còmic

L'autor italià Zerocalcare presenta la traducció al castellà de la seva obra 'Kobane Calling', inspirada en els viatges de l'artista a la regió kurda de Rojava i publicada ara per Reservoir Books
Al còmic, tot està narrat des del punt de vista de l'autor i es pot trobar sobretot la seva part més humana: les seves ansietats, les seves pors, els seus dubtes i les respostes que troba pel camí
Victor Serri 30/03/2017

Henri Cartier-Bresson afirmava que "la fotografia és alinear la ment, el cor i l'ull". De la mateixa manera, el còmic Kobane Calling intenta fer-ho per enfocar una realitat confosa i que ens arriba filtrada pels mitjans de comunicació: la revolució de Rojava.

Un llibre que no neix com a tal, sinó com una primera short story del viatge de l'autor a Mehser -un poblet a la frontera entre Turquia i Siria, a tocar de Sucuç i Kobane-, publicada en la revista italiana Internazionale i després ampliada arran dels viatges que va tornar a fer. L'autor és el romà Zerocalcare -nascut Michele Rech-, des de sempre lligat a les realitats alternatives dels centres socials de la capital italiana. Contracultura que impregna totalment el llibre, des del titular, que és una clara referencia a la canço "London Calling" de The Clash -"que sempre em van al·lucinar", segons paraules de l'autor-, a la cançó "L'otretorrente" d'Atarassia Grop (un grup punk de Como, a Itàlia), banda sonora del còmic. La contracultura impregna també els seus personatges: un company de viatge de Zerocalcare és Gabriele, veu del grup punk Plakkaggio HC, "potser perquè les situacions de tensió en què l'imagino sempre estan vinculades a concerts als quals només van homes grossos suats i tatuats".

El llibre neix com una primera 'short story' del viatge de l'autor a Mehser -un poblet a la frontera entre Turquia i Siria, a tocar de Sucuç i Kobane-, publicada en la revista italiana 'Internazionale'

En els espais socials es van formar els primers vincles entre l'autor i la comunitat kurda exiliada. Es va relacionar amb ella perquè volia entendre el que estava passant a Kobane, per diferents raons: perquè era correcte defensar l'experiència de Rojava i per no creure en els mitjans de comunicació, que fan del conflicte un espectacle. Però, en enforntar-se al conflicte, hi ha una part que com diu ell mateix "no aconsegueixo enfocar, es pixela, no es distingeix què és". I afegeix: "a mi allò que m'importa és la resolució. Per això vaig a anar a fer una cosa bonica, però em sento com si estigués anant a tirar-li un petard a la directora del col·le (que per cert era una gillipollas, així que aquella acció també tènia la seva base moral)".

El seu estil destaca respecte a molts altres còmics. Tot està narrat des del punt de vista de l'autor i es pot trobar sobretot la seva part més humana: les seves ansietats, les seves pors, els seus dubtes i les respostes que troba pel camí. Sense ser ni retòric ni seriós, del seu estil plou comicitat a bots i barrals. En molts moments apareixen personatges caricaturitzats: la seva consciència en forma d'armadillo, personatges representats com els punks d'El puño de la estrella del norte, ell mateix com la granota Gustau o els soldats turcs com membres de l'Imperi de La Guerra de les Galàxies.

Escena del còmic on es representa els soldats turcs com stormtroopers de La Guerra de les Galàxies


Kobane Calling és un treball fet conjuntament amb els seus companys de viatge i la comunitat kurda, amb la intenció de donar-li suport i mantenir viu el focus d'atenció d'un territori on molts han promès un suport que no s'ha realitzat. I aquesta també és la raó: la revolució Rojava ens pot ensenyar moltes coses, sobretot pel que té a veure amb el rol de les dones en la societat kurda i de com viuen i lluiten. Com diuen elles mateixes, "moltes es quedaran en aquestes muntanyes, resistint en el termiter. Unes altres aniran a lluitar [...] Aquí vivim així. I també morim així. Però almenys som lliures".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades