Les usuàries protesten a l'estació de Granollers Centre contra la discriminació de les persones amb mobilitat reduïda

Un grup d'usuàries protesta cada dilluns a l'estació de Renfe perquè s'ha impedit l'ús d'un pas a nivell entre vies. L'única alternativa per a les persones amb dificultats de mobilitat és fer servir una altra estació que es troba a mitja hora a peu
Renfe va decidir impedir l'ús d'un pas a nivell entre vies que des de feia anys feien servir habitualment
Pep Medina
Pep Medina 19/06/2017

Matí del dissabte 6 de maig. Una dona d'edat avançada amb cadira de rodes arriba a l'estació de Granollers Centre per agafar un tren cap a Barcelona. Al vestíbul de l'estació, abans de poder validar el bitllet a les portes automàtiques, el personal de seguretat de Renfe li impedeix accedir a les andanes pel fet d'anar en cadira de rodes. Es produeix una acalorada discussió. Segons un testimoni de l'incident, en Jordi, el personal de seguretat argumenta a la senyora que tenen “una ordre de dalt” de no deixar accedir cap persona “amb cadira de rodes a la zona d'andanes”, sota cap circumstància, tot i que des de Renfe neguen l'existència de la instrucció.

És un dels molts incidents i situacions que part de les més de 10.000 persones que fan servir diàriament l'estació de Granollers Centre s'han trobat des l'inici d'unes obres per instal·lar ascensors al pas inferior entre les andanes. Les molèsties s'han convertit en un veritable conflicte des que Renfe va decidir impedir l'ús d'un pas a nivell entre vies, que des de feia anys feien servir habitualment les persones amb dificultats de mobilitat.

Al vestíbul de l'estació, abans de poder validar el bitllet a les portes automàtiques, el personal de seguretat de Renfe li impedeix accedir a les andanes pel fet d'anar en cadira de rodes

“Vaig entrar a la discussió amb el personal de seguretat, ja que trobava que era una discriminació arbitrària i vulnerava els drets d'una persona amb discapacitat, sobretot tenint en compte que justament el tren que volia agafar sortiria des d'una via que no requeria cap canvi d'andana des del vestíbul”, assegura en Jordi. “El segurata insistia que tenien una circular que els ordenava que havien d'impedir l'accés amb cadira de rodes i obligar-los a anar a l'altra estació”. I és que l'única alternativa mentre duren les obres que ofereix Renfe a les persones amb dificultats de mobilitat és fer servir l'estació Les Franqueses-Granollers Nord, situada al barri de Bellavista de les Franqueses i que es troba a uns trenta minuts caminant en pujada.
 

Concentracions cada dilluns

El conflicte amb la prohibició del pas arran de vies ha estat el que ha mogut un grup d'usuàries habituals del servei i persones vinculades als moviments socials de la ciutat a convocar cada dilluns, a les set de la tarda, una concentració a les portes de l'estació. La primera convocatòria va ser el passat dilluns 12 de juny i va estar secundada per més de 50 persones que, entre crits contra la discriminació i pancartes, van reclamar solucions mentre duren les obres, sota el lema “Stop discriminació a Granollers Centre”. A la zona d'andanes de l'estació, uns vint agents privats de seguretat de Renfe, així com patrulles de Mossos d'uniforme i de paisà a l'exterior, van vigilar la concentració amb l'objectiu d'evitar que entrés a les instal·lacions, tot i que no va passar de la porta de l'estació.

La protesta reclama sobretot que Renfe es faci enrere amb la decisió d'impedir a les persones amb dificultats el canvi d'andana a través del pas a nivell de vies / Pep Medina

 

La protesta reclama sobretot que Renfe es faci enrere amb la decisió d'impedir a les persones amb dificultats el canvi d'andana a través del pas a nivell de vies, “una decisió que s'ha pres ara quan fa anys que es feia servir”, explica Raül Vélez, membre del grup convocant de la protesta.

Segons el grup convocant de les protestes, la bastida és una barrera insalvable per a persones amb cadira de rodes. Té 66 graons de pujada i altres 66 de baixada

A això cal afegir les molèsties evidents pel pas elevat provisional que la companyia ferroviària va instal·lar a finals de març, una estructura feta amb bastida d'acer de més de deu metres d'alçada que, mentre duren les obres, substitueix el pas inferior d'escales d'uns tres metres de profunditat. Segons el grup convocant de les protestes, la bastida, a més de ser una barrera insalvable, per exemple per a persones amb cadira de rodes, la pujada de 66 graons i la baixada d'altres 66 és un greuge “també per a les persones amb dificultat per pujar escales o amb problemes de vertigen, sobretot gent gran”, explica Vélez. A això cal sumar-hi també, com a queixes habituals de les viatgeres, la sensació d'inseguretat a causa de la inestabilitat i tremolors que es produeixen a la bastida quan hi passa tota la gent que ha baixat d'un tren i el fet d'haver de baixar per una escala força inclinada i amb baranes molt separades.

Entre les propostes reclamen que es torni a permetre, com es venia fent, l'ús del pas arran de via o se n'habiliti un altre. Fonts de Renfe asseguren que la proposta és inviable per motius de seguretat, malgrat que hagi estat la tònica habitual en aquesta estació, construïda als anys 60 quan es va canviar d'ubicació des del centre de la ciutat a una ubicació més al sud. El grup també proposa altres mesures com fer que com a mínim els trens que baixen de Sant Celoni cap a Barcelona es desviïn per una via que evita el canvi d'andana, reclamacions a les quals Renfe no ha donat encara cap resposta.
 

Un mes després de la bastida

Fins a l'inici de les obres, l'estació comptava amb un túnel sota les vies amb escales, però uns metres més al nord també hi havia un pas a nivell de les vies -anomenat strail-, que, durant anys, l'han fet servir habitualment persones amb mobilitat reduïda, bicicletes o cotxets. Generalment vigilat per personal de Renfe, que regulava el pas en cas d'aproximació d'un tren, des de Rodalies s'assegura que es tracta d'un pas de servei exclusiu per al personal de l'estació que no hauria de ser d'accés públic per motius de seguretat, obviant que ha estat així durant molt de temps, igual que ho és a molts punts a la xarxa ferroviària catalana, on l'única alternativa són els passos arran de via. De fet, a una altra estació que es troba al municipi, la de Granollers-Canovelles a la línia R3, és l'única opció.

La caixa dels trons va arribar un mes després de la implantació de la famosa bastida elevada, muntada des del 27 de març / Pep Medina

 

La caixa dels trons va arribar un mes després de la implantació de la famosa bastida elevada, muntada des del 27 de març. Durant el mes d'abril, moltes persones -principalment aquelles amb més dificultat per fer servir el pas elevat- feien encara ús del pas strail a nivell entre les vies, sota l'atenta mirada del personal de seguretat. A principis de maig, el personal de seguretat de Renfe va començar a impedir també fer servir aquest pas a nivell entre vies.

Fins a l'inici de les obres, l'estació comptava amb un túnel sota les vies amb escales, però uns metres més al nord també hi havia un pas a nivell de les vies, anomenat strail

Va ser aleshores quan es va començar a anunciar per megafonia d'algunes estacions de la línia R2 que “amb motiu de les obres de millora a Granollers Centre queda suprimit el pas entrevies i única i exclusivament es podrà fer servir el pas elevat”, donant com a única alternativa l'ús de l'estació de Les Franqueses-Granollers Nord, que es troba elevada sobre les vies i compta amb ascensors i escales mecàniques. Les advertències, però, són molt minses a tota la xarxa, sobretot si s'arriba de les estacions de Barcelona. La Clara va ser una de les persones amb dificultats de mobilitat que aquells primers dies viatjava de Barcelona a Granollers i no van coincidir amb cap advertència. Un dia va trobar per sorpresa que el personal de seguretat de Renfe impedia també fer servir el pas strail “després que sempre s'havia permès” i només els donaven com a alternativa “esperar a l'andana i agafar el següent tren fins a Bellavista”, la qual cosa representava entre 30 i 60 minuts més d'espera -si és que no es tractava de l'últim tren-, i acabar dos quilòmetres més al nord.
 

Crítiques al personal de seguretat

Des del col·lectiu que organitza les protestes entenen que les obres -previstes fins a la tardor- puguin arribar a permetre una millor accessibilitat a l'estació, però mentrestant paradoxalment “es vulneren els drets d’importants col·lectius, discriminant sectors de la població més vulnerables i necessitats d’un transport públic de qualitat i al servei de les persones”. A més, també critiquen l'actitud del personal de seguretat de Renfe, que asseguren, està “més preocupats per evitar que algun jove es pugui colar” i que, fins i tot, ha estat denunciat “per agressions i per insults racistes”.

De moment, afirmen que les concentracions continuaran cada dilluns a les set de la tarda fins que es donin solucions a les persones amb problemes de mobilitat, que poden ser “senzilles i barates” com, per exemple, permetre uns mesos més l'existència de passos a nivell entre vies i que comptin amb vigilància permanent per garantir la seguretat de pas. “Fins i tot s’haurien estalviat la faraònica i lletja estructura muntada amb aquesta finalitat”, conclouen en un comunitat.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades