El vaixell usat per la ultradreta al Mediterrani, a la deriva davant la costa catalana amb una tripulació srilankesa

El Moviment Identitari va decidir abandonar el vaixell a Malta, i ara la tripulació que queda a la nau, originària de Sri Lanka, han llançat una crida de socors a les immediacions del port de Barcelona
La coberta del C-Star amb una pancarta on s'hi podia llegir el lema de la missió
Redacció Directa 27/09/2017

El 17 d'agost passat, el grup d'ultradreta Moviment Identitari (MI) va donar per conclosa la seva primera missió, mitjançant un comunicat en diversos idiomes a través de Twitter i amb una roda de premsa a la ciutat francesa de Lió. A la vegada l'equip identitari abandonava el vaixell al port maltès de Valleta el dia 27.

L'equip estava format pel capità del vaixell Alexander Schleyer, antic soldat de la marina alemanya, resident a Viena, que va treballar pel diputat Christian Höbart del partit extrema dreta FPÖ (Partit de la Llibertat d'Àustria). Tota la tripulació, formada pels joves ultradretans Martin Sellner, dirigent del moviment identitari austríac i portaveu de la missió; Robert Timm, Mario Müller i Thorsten Görke, del d'Alemanya; Clément Galant, del de França i Lorenzo Fiato del d'Itàlia, van desembarcar aleshores, tal com ha pogut confirmar la Directa.

Des d'aquell moment, el vaixell navega a la deriva amb part de la tripulació originària d'Sri Lanka que s'encarrega del manteniment de la sala de màquines i de la intendència. Actualment, la nau C-Star, propietat de l'empresari suec Sven Tomas Egerstrom –condemnat l'any 2012 a dos anys i mig de presó per frau– es troba entre el port de Barcelona i la llacuna de la Ricarda del Prat de Llobregat, després de diversos dies aturat davant de la costa de Palamós, on la la Generalitat va denegar-li permís per amarrar i on diverses persones van protestar per la seva presència. Per això, fa una setmana un vaixell de Salvament Maritim va portar aigua, aliments i mantes a les 9 persones de la tripulació, originària de Sri Lanka, abandonada, després d'un requeriment de socors per part d'aquesta.

Alexander Schleyer a bord del vaixell, capità del C-Star durant la missió i activista identitari 

 


Una missió rebutjada 

Després de diversos mesos de campanya de recollida de fons per sufragar la missió, el Moviment Identitari va noliejar el C-Star amb l'ojectiu de navegar pel mediterrani central (la ruta migratòria amb més persones morts i desaparegudes) per complir l'objectiu anunciat d'assenyalar i criminalitzar com a "màfies" les ONG que es dediquen a rescatar a migrants i refugiades a la deriva i entorpir els seus rescats. Pel Moviment Identitari era una forma "defensar Europa".

El vaixell va estar diversos dies aturat davant de la costa de Palamós, on la Generalitat va denegar-li permís per amarrar i on diverses persones van protestar per la seva presència

Però la missió no va transcórrer com el MI esperava. Les protestes antifeixistes a Catània, a Tunísia i a través de les xarxes socials van ser nombroses. El juliol passat, la nau va ser retinguda a la zona controlada per Turquia de l'illa de Xipre i el capità va ser detingut per falsedat documental i tràfic de persones. Ja prop de la costa líbia, a l'anomenada zona de rescat, on es produeixen la majoria de salvaments i naufragis, el C-Star va dedicar-se a perseguir i entorpir la feina del Golfo Azzuro, el vaixell de l'ONG catalana Proactiva Open Arms.

Part de l'staff neofeixista que va formar part de l'expedició i que va abandonar el vaixell a la Valetta

 

L'abast de la missió

Pel sociòleg austríac Jerome Trebing, la massiva presència mediàtica i la investigació periodística va tenir conseqüències negatives en la imatge d'harmonia i legalitat que volia projectar el MI de la seva missió. De la mateixa manera la seva campanya de premsa i comunicació, l'expedició només va trobar ressò en els portals i entorns ultradretans. "En moments difícils i ridículs de la missió, el silenci i les mentides van dominar la comunicació del MI i es va produir una fractura entre les bases del grup i els quadres avantguardistes, que constantment demanaven diners per Internet per sufragar els elevats costos de logística de la missió", sosté Trebing. 

El Moviment Identitari va decidir abandonar el vaixell a Malta, i ara la tripulació srilankesa, han llançat una crida de socors a les immediacions del port de Barcelona 

Tanmateix, titllar de fracàs total la missió del MI tampoc seria correcte. L'acció va arribar a les agendes polítiques dels governs italià i austríac i la premsa generalista se'n va fer ressò. La missió del MI "produeix imatges que funcionen en l'imaginari identitari i xenòfob" i "mostren la fortalesa del MI dins l'espectre ultradretà europeu i les seves connexions internacionals, i com de ben rebudes són les seves accions per bona part del conservadorisme de la Unió Europea i en particular per partits com Alternativa per Alemanya, el Front Nacional francès o l'UKIP britànic.

La missió mostra com una tripulació de joves radicalitzats i fanàtics són capaços de prendre el risc de portar a terme aquest tipus d'accions i posar en risc la seva vida i la de terceres persones –les refugiades– per unes idees basades en les teories de la conspiració", afirma Trebing.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades