València reclama al carrer integrar-se a la xarxa de les ciutats refugi

En un ambient festiu i a ritme de murga, centenars de persones es van concentrar ahir enfront de l'Ajuntament valencià, convocades per una nounada plataforma de suport a les migrants i per promoure l'acolliment de persones refugiades
Una dona d'origen sirià s'adreça a les concentrades ahir al vespre davant de l'Ajuntament de València.
Ana Inés Trujillo
Antoni Silva 10/09/2015

Una concentració en solidaritat a les refugiades va aplegar centenars de persones ahir al centre de València. L'acte va començar amb la intervenció d'integrants de la Campanya pel tancament dels CIE (Centre d'internament per a estrangers), denunciant els fets ocorreguts en la passada matinada del dilluns, en la qual un grup d'interns que es van amotinar en la teulada del CIE de Sapadors, van sofrir la brutal repressió de la policia antidisturbis. Posteriorment es va fer una lectura d'un comunicat en el qual es culpava a les “polítiques neoliberals dels governs de la UE”, fent a aquests governs “els responsables directes d’aquest drama humanitari”, assenyalant que “davant la inacció de l’Estat espanyol i els altres estats de la Unió Europea, davant el drama de les persones migrants i refugiades, la ciutadania s’organitza amb iniciatives solidàries com les ciutats refugi”; acabant amb una sèrie d'exigències, com “una política comuna d’asil basada en els Drets Humans a l'Estat espanyol i, per extensió, en la resta de la UE” o la “creació de vies legals d’entrada que acaben amb les xarxes de tràfic de persones i que permeten a les persones demandants d’asil poder exercir el seu dret a demanar refugi als estats europeus, sense tindre que vores obligades a arriscar les seues vides per rutes que segurament els portassen a la mort” i fent una crida “a la ciutadania valenciana a unir-se a la xarxa de ciutats europees d’acollida als refugiats”.

En aquest sentit parlem amb Jaume Durá, coordinador de CEAR (comissió espanyola d'ajuda al refugiat), qui manifesta que estan mantenint reunions amb representants de l'Ajuntament de València per coordinar l'acolliment de persones que fugen de la guerra a Síria, i recalca que “si hi ha una veritable voluntat política d'abordar aquesta situació és possible donar un acolliment a milers de persones”, que “necessiten un gran suport perquè fugen dels seus països carregant amb grans drames”, i seria bé crear una “finestreta única” per tramitar targetes sanitàries i empadronaments, a més de “altres mesures socials que facilitarien l'acolliment i la integració, perquè aquestes persones no vénen per quedar-se uns dies, sinó per a una llarga permanència, ja que guerres com les de Síria no tenen aspectes d'acabar aviat; sense aquesta voluntat es podrien generar encara més problemes dels quals ja tenen aquestes persones”, afirma Jaume.

Es va llegir un manifest que responsabilitza "les polítiques neoliberals de la UE" com a "responsable directes d’aquest drama humanitari"

Per a organitzacions com CEAR aquest problema no ve de nou, encara que ara aquesta “explosió de solidaritat, es degui en part al fet que el focus mediàtic s'haja posat sobre el poble sirià”. Cal no oblidar, contínua Jaume que “la guerra a Síria va començar en 2011 i des de llavors la meitat de la població ha hagut d'abandonar les seues llars”. En aquest període de quatre anys, 7,6 milions de persones s'han vist desplaçades, de les quals 3,5 estan en l'exili com es reflecteix en l'informe elaborat per CEAR sobre “la situació de les persones refugiades en l'Estat espanyol i Europa-2015”. Sense deixar de costat que “no només a Síria s'estan produint èxodes d'aquest tipus” apunta Jaume, i fa referència al conflicte a Ucraïna que ha generat segons aquest informe “l'èxode més gran a Europa des de la guerra dels Balcans, amb 1,5 milions de persones que han hagut de fugir”.

En la concentració, que va aplegar centenars de persones, també es va reclamar el tancament del CIE de Sapadors (València) on fa pocs dies hi ha hagut un intent de motí / Eduardo García

 

El coordinador de CEAR subratlla que encara que el focus s'estiga posant amb el tema de persones refugiades que fugen de les guerres, “cal donar-li la mateixa importància a immigrants que fugen per altres causes com les religioses, orientació sexual o vulneració de drets econòmics, socials o culturals” i pensa que “és molt positiva la reacció que està havent-hi enfront del tema de les persones refugiades, però caldria demanar-li a la societat, que no siga tan sols un 'boom' actual i que passi com si fos una moda, sinó que aquesta reacció es mantingués d'una forma permanent”.

25.000 tendes

L'èxode del poble sirià té unes causes i és per això que les abordem molt succintament en l'entrevista que mantenim amb Moha Tayeb, actualment viu a Madrid i és un asilat sirià que va haver de fugir de Damasc en 2008 a conseqüència de la publicació del seu documental 25 Thousand tents, sobre refugiats palestins a Síria i crític amb el règim de Bashar-al Asad. Un dels realitzadors del documental va ser detingut i torturat fins a la mort, els seus altres companys estan refugiats a França i Xile. El cas de l'exili de Moha no va ser l'únic abans del 2011, però segons ens relata “és a partir les revoltes del 2011 en les quals el poble sirià va clamar als carrers per un canvi social i demandant coses bàsiques com a democràcia, justícia social, drets civils i llibertat”, posant en qüestió el govern d'al-Asad que donava continuïtat a un règim presidit pel seu propi pare Hafez al-Asad durant 29 anys.

Després d'aquestes revoltes durament reprimides “en les quals es van assassinar a més de 3000 activistes i la guerra desencadenada posteriorment, en la qual, el dictador va bombardejar a la seva població fins amb míssils scud i armes químiques” com afirma Moha, és quan es produeix una gran fugida de persones buscant “un lloc segur on viure, refugiant-se a Líban, Jordània i Turquia", i continua apuntant que “durant aquest temps la guerra contra el EI (Estat islàmic) ha donat legitimitat a al-Asad per acabar d'aixafar una revolució que gens tenia a veure amb la religió”. Acaba l'entrevista valorant com un fet molt positiu “que s'estiguen creant eines per acollir a persones refugiades del seu país, sent un assoliment que no hagen de tornar a jugar-se la vida per arribar a un lloc segur on viure”.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades