'Vomitorium': guia cabrona per a activistes feministes

Diana J. Torres, autora de 'Pornoterrorismo', publica ara 'Vomitorium', un text molt personal que, com el seu nom suggereix, és un vòmit de les seves experiències als moviments socials
Aquest mes de juny la Diana ha aterrat (literalment, ja que en l’actualitat resideix a Mèxic) a la península per presentar Vomitorium (autoedició, 2017), que com el seu nom indica és un vòmit de les seves experiències personals en els moviments socials
Marta Molas 08/06/2017

Parlar, veure o llegir Diana J. Torres, aka Pornoterrorista, sempre és un plaer punxant. Qui l’ha llegit anteriorment (Pornoterrorismo, Coño Potens, o el seu blog) sabreu de què parlem: en les seves obres, siguin llibres, posts, performances o tallers, aborda qüestions artístiques, sexuals, de gènere i activistes des d’un posat radical i dur. Ella és directa i va al gra. Per això els seus llibres són essencials: una mirada pura al feminisme sense politiqueigs ni sensibleries.

Al llibre,Torres desgrana les incoherències i errors de l’activisme i el feminisme en temes bàsics com l’afectivitat, la sexualitat, les drogues, l’alimentació, la forma de guanyar diners o la comunicació

Aquest mes de juny la Diana ha aterrat (literalment, ja que en l’actualitat resideix a Mèxic) a la península per presentar Vomitorium (autoedició, 2017), que com el seu nom indica és un vòmit de les seves experiències personals en els moviments socials. Al llibre, capítol per capítol, desgrana les incoherències i errors de l’activisme i el feminisme en temes bàsics com l’afectivitat, la sexualitat, les drogues, l’alimentació, la forma de guanyar diners o la comunicació. El llibre ha estat autoeditat i arriba amb poc suport institucional i de mitjans. Però ha estat fet des de l’amor i molt ben acollit en espais que com la seva darrera criatura, també són autogestionats. Un crit rabiós alhora que un fil de llum “perquè tot això que està podrit i necessita ser canviat, pugui tornar a funcionar (...) Una bella intenció de deixar de perpetuar errors del passat, de tenir millors vides i millors relacions amb les nostres lluites polítiques”, explica en el kit de premsa que podeu trobar al seu web.

Cartell de presentació del llibre a Barcelona 


Al llibre ens ha captivat el seu feministómetro que ataca directament a aquelles que han fet del feminisme més “un club exclusiu de sòcies elitistes que un grup de persones lluitant per la justícia social”; també el seu qüestionament davant d’actituds suposadament inqüestionables com és el veganisme, confrontant aquesta forma de vida suposadament ètica però que sovint no té en compte, per exemple, les injustícies socials que pateixen els animals que conreen els vegetals; i l’aplaudiment més exacerbat a la seva crítica a l'ateisme, un postureig més que institucionalitzat i quasi mai qüestionat entre la societat progre i d’esquerres. Torres en canvi demostra que potser, són més efectives si també reivindiquem l’espiritualitat: “Per què creuen que les processons de la Verge del Cony aixequen tantes ampolles? Encara que sigui només a tall de burla el missatge que transmeten aquest tipus d’actes és que tenim certa espiritualitat i que començarem a manifestar-la, i la veritat és que no hi ha res que aterreixi als catòlics i a aquesta espècie de Mordor amb el que combreguen que el fet que certes divinitats (ells només encerten a dir-los Satan) estiguin de la nostra part”.

Pornoterrorista demostra així que portar a la pràctica l’activisme amb harmonia i coherència és una utopia molt tòxica mentre que demanar coherència als altres ens és facilíssim. Ho sabem, veure munts de palla en els ulls dels altres ens distreu de veure la biga als nostres.

La Diana pot semblar, tot d'una, un llançaflames, pel seu estil brusc, ple d’insults, i les seves metàfores exagerades i histriòniques

La Diana pot semblar, tot d'una, un llançaflames, pel seu estil brusc, ple d’insults, i les seves metàfores exagerades i histriòniques. Però a mesura que avança el seu discurs, la lectora s’adonarà que és humil en el plantejament i curosa en la documentació. Un llibre, com els darrers ho varen ser, auster i de capçalera. Un guia, i ho diem amb el cor calent a la mà però també amb el cap ben fred, que hauria d’estar a les tauletes de nit de tota aquella que es consideri bona activista. Perquè l’activisme no es pot desentendre dels dolents, com els anomena la Diana; ni pot avançar sense posar-ne en constant qüestionament a cada passa; i el més important, les paraules de Diana recorden com a ple segle XXI, amb tecnologia punta a l’abast de la mà que ens permet més que mai la unió que fa la força, perdem el teclat i els dits que l’usen en confrontacions vàries. En resum: la nostra lluita “pot estar al servei de causes majors que el nostre propi cul”. Amén Diana.

Vomitorium i sa mare són de gira aquests dies per la península: per si voleu escoltar en directe l’autora –val la pena, no us ho penseu!- el 14 de juny serà a Altea, el 15 a València, el 16 a Benicàssim, el 17 a Castelló i del 22 al 27 de juny a Barcelona en espais com L’Antic Teatre o La Raposa. Podreu adquirir el llibre durant les presentacions o descarregar-vos-el gratuïtament a Archive.org.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades