"Adoptar un fill negre és una responsabilitat afegida"

Àngels i Montse, integrants de l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres
04/10/2017

Ara fa sis anys que Àngels Arnau i la seva parella, veïnes del barri del Poblenou de Barcelona, van adoptar un nen a Mali. També la Montse Félez i el seu exmarit van optar per l’adopció de dues nenes nascudes a Etiòpia, que avui tenen 12 i 14 anys i resideixen amb ella al mateix barri barceloní. Amb la maternitat, l’Àngels i la Montse confessen que han entès el racisme que pateixen les seves criatures. Un fet del qual van parlar àmpliament fins a crear, amb altres persones de perfils similars, l’Associació Mares Blanques amb Fills Negres. Conscients del privilegi que suposa ser blanques a l’hora de denunciar l’exclusió racial, les integrants d’aquesta entitat combaten les actituds amb què es troba la seva canalla en els diferents entorns quotidians. “És brutal el dany que pot sentir un nen quan se sent discriminat”, afirmen. El dissabte 7 d’octubre, l’associació es presenta al Centre Cívic Can Felipa, al Poblenou de Barcelona.

/ Miguel López Mallach


Què ha suposat per vosaltres adoptar un infant negre?

És una responsabilitat afegida, perquè els pares amb fills blancs no solen parlar amb ells de raça ni racisme, encara que els aniria bé. Nosaltres, en canvi, hem de tractar-ho o serà el mateix fill qui ens ho farà veure.
 

A l’hora de tenir-lo, vau pensar en l’entorn que es trobaria?

Sí, però la realitat sempre supera les expectatives. De sobte, et grinyolen comentaris que abans havies normalitzat, de l’estil “treballar com un negre” o “m’estic posant negre”, o quan et pregunten per què no has preferit adoptar-ne un de blanc, com si t’haguessis de justificar. També ens han arribat a dir “quina bona obra que heu fet”, quan no som cap ONG que realitza accions caritatives. Tot plegat respon a una mirada de superioritat i prepotència vers la gent negra. Si no actuéssim, doncs, els estaríem traint.
 

Els prepareu perquè no els sorprenguin aquests prejudicis?

Els diem que poden tenir problemes, però evitant la victimització, perquè no són culpables de res. Quan et diuen que un company els ha etzibat “a tu t’ha cagat el teu pare” o “tots els negres sou babaus”, cal explicar-los que aquests comentaris són fruit d’una construcció social que alguna gent utilitza per discriminar-los.
 

Les vostres filles són conscients de la discriminació?

S’hi troben de tant en tant. Per això han d’entendre que no han fet res malament. Només compartint aquesta informació i parlant amb ells del seu origen, podran construir la seva identitat i no viure-la com una anomalia.
 

Se suposa que l’escola és un espai protegit davant d’aquestes conductes. No és així?

Et pregunten per què no n’has adoptat un de blanc, com si t’haguessis de justificar

D’entrada ho penses, però és fals. Hi ha alumnes amb qui sempre s’avenien que, de cop i volta, un dia els diuen que faran de criats en una representació, o els qualifiquen de “negres” o “moros” en forma d’insult. Són comentaris que reprodueixen el que surt per la televisió o senten al carrer. Però el pitjor és la reacció de molts mestres, que es limiten a dir-nos que els alumnes són cruels per naturalesa o que el millor és posar-los en evidència davant la resta de la classe. Això no soluciona res.
 

Com haurien d’abordar-se aquestes situacions?

Si expliquen que robar és un delicte, han de transmetre que els comportaments racistes també estan prohibits. I després incloure en els llibres de text una visió no tan paternalista ni estigmatitzadora de les diferents realitats. Perquè quan es fa referència a Etiòpia, per exemple, la seva representació simbòlica es limita a imatges estereotipades, com les barraques o els lleons. Ni s’explica la seva història ni la riquesa cultural ni tampoc aspectes de la seva civilització que també existeixen a Catalunya. Diversitat vol dir reconèixer-nos tal com som, sense obviar res.
 

Per què vau decidir anomenar l’entitat Associació de Mares Blanques amb Fills Negres?

El nom ja indica l’estratègia que seguim: utilitzem el privilegi de ser blanques per contribuir a humanitzar la situació que afecta els nostres fills. De moment, amb SOS Racisme, grups panafricanistes i altres col·lectius hem demanat als comandaments de Mossos que, a la convocatòria actual, exigeixin als aspirants que compleixin i no contravinguin els valors del seu propi codi ètic.
 

Cal molta pedagogia en aquests àmbits?

Hem de parlar amb tothom; també amb els pares de fills negres que creuen que els seus fills no estaran exposats a cap conflicte. Hem de dir-los que si van pel carrer o entren sols en un centre comercial poden ser aturats i, de grans, es trobaran en dificultats per llogar un pis o aconseguir feina. La clau, doncs, és incidir en les institucions, els mitjans de comunicació i, en particular, en les escoles, on s’ha de parlar del negoci de l’esclavitud i deixar d’associar sempre Àfrica amb la guerra i la misèria. Precisament ara estem treballant perquè els instituts tinguin un protocol en aquesta matèria.

*Article publicat originalment al numero 439 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: