Airbnb: benefici invisible amb impostos a Irlanda

La marca està valorada en prop de 30.000 milions d’euros i ofereix tres milions d’allotjaments turístics arreu del planeta. A l’Estat espanyol, va declarar un benefici inversemblant de 107.908 euros l’any 2015
03/05/2017

Tres milions d’allotjaments turístics als cinc continents, de totes les modalitats i els preus, des d’un dúplex a Manhattan a una cabana de troncs a les Filipines o un castell escocès de pel·lícula. I 150 milions de viatgeres potencials disposades a trobar la millor ganga o el lloc més insòlit on passar les vacances. Aquest és el gran tresor que s’oculta darrere els pocs centímetres quadrats de l’aplicació d’Airbnb, la plataforma digital nascuda encara no fa deu anys a San Francisco i que, pel creixement brutal que ha experimentat en tan pocs anys, s’ha convertit en l’eix de la majoria de debats i controvèrsies al voltant del que s’ha anomenat economia col·laborativa.

Mark Serra al balcó d'un pis turístic il·legal que gestiona a Barcelona / SANDRA LÁZARO


Com passa amb tots els grans invents de l’era digital, els fundadors d’Airbnb no van inventar res. Els dissenyadors industrials Joe Gebbia i Brian Chesky es van inspirar en un costum relativament implantat en certes comunitats residencials californianes consistent a cedir patis o garatges a estudiants de viatge amb motxilla perquè hi plantin la tenda o el matalàs inflable. Fusionant aquesta pràctica –que, de fet, beu de la tradició anglosaxona del Bed and Breakfast (BnB), llogar cases o habitacions particulars per dies– amb una plataforma digital de reserves turístiques que incentivés la participació de les usuàries mitjançant comentaris i recomanacions, a l’estil de TripAdvisor, i apostant decididament per les aplicacions de mòbil del llavors embrionari 3G, la idea d’Airbnb va prendre forma.

La companyia no facilita informació sobre la quantitat de contractació que gestiona a escala global

Els responsables d’Airbnb són molt reticents a l’hora de facilitar dades concretes del seu volum de negoci, però afirmen que són presents a més de 191 països. Com que no cotitza a cap parquet borsari, l’empresa tampoc no està obligada a fer públics els seus comptes i, de fet, són tot un misteri. Els ingressos provenen de les comissions que es cobren quan una usuària formalitza la reserva d’un lloguer, que és del 3% del preu en el cas de la llogatera, mentre que, per a les hostes, varia entre el 10% i el 18%, en funció dels serveis. Però la companyia tampoc no facilita informació sobre la quantitat de contractacions que gestiona a escala global, de manera que es fa molt difícil calcular els seus ingressos, fins al punt que ha sorgit una plataforma independent, Insideairbnb, que es dedica a calcular l’impacte de la plataforma en llocs concrets. Malgrat l’obscurantisme, a Airbnb no li han faltat inversors durant tots aquests anys i, actualment, la valoració de la marca oscil·la entre els 27.000 i els 30.000 milions d’euros.

La valoració de la marca se situa en una forquilla d'entre 27.000 i 30.000 milions d'euros

Recentment, el grup ecologista illenc Terraferida ha presentat estudis (fets amb l’ajut d’Insideairbnb) per valorar l’impacte que està tenint la implantació d’Airbnb a Mallorca i les Pitiüses. La plataforma publicitava 14.858 allotjaments arreu de la geografia mallorquina, amb 109.133 places, el mes de març. La xifra ha crescut un 50% l’últim any. Durant el 2016, es van gestionar 1.153.772 pernoctacions. D’aquestes places, el 17% l’acaparen vuit grans comercialitzadors i una sola persona en lloga 522. Segons Terraferida, en un any, Airbnb ha obtingut entre quatre i nou milions d’euros d’ingressos pel seu volum de negoci a Mallorca. Un sol tenidor en gestiona 25. A Eivissa i Formentera, dels 4.351 allotjaments oferts a Airbnb, un 11% està en mans de gestores que n’acaparen més de vint.
 

Mark Serra, enxampat

A Barcelona, l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) ha denunciat, a través de diverses accions protagonitzades per falses turistes, l’existència d’intermediàries professionals dedicades a gestionar paquets de pisos turístics anunciats a Airbnb, dels quals sovint no són propietàries. L’últim cas, el mes de març passat, és el d’un pis del carrer Princesa gestionat per l’activista en defensa de l’habitatge turístic Mark Serra, que es va donar a conèixer mitjançant una acció veïnal. El fet que molts lloguers no estiguin donats d’alta ha creat un maldecap a les administracions, per la impossibilitat de fer tributar per una activitat econòmica descontrolada. A la capital catalana, on segons dades del mateix ajuntament els pisos no regulats representen el 40% de l’oferta turística, el consistori ha imposat dues multes, de 30.000 i 600.000 euros, a Airbnb durant el darrer any; i el govern català ja n’hi havia imposat una altra l’any 2014, que més endavant va ser anul·lada per un jutjat per manca d’empara legal. “Airbnb aprofita aquest buit legal per maximitzar beneficis i, com a intermediari, endur-se un percentatge de l’estada que pagues quan t’allotges”, resumeix Jaume Adrover, portaveu de Terraferida. Des del desembre passat, Airbnb recull adhesions entre les seves usuàries a Barcelona per demanar que l’Ajuntament “no professionalitzi” el lloguer privat de cases.

Airbnb té una estructura mínima a l’Estat espanyol, on només té registrada la societat Airbnb Marketing Services SL (amb seu a Barcelona i tretze persones empleades), que el 2015 va declarar 107.908 euros de benefici abans dels impostos, una xifra que no és representativa perquè, de fet, només té en compte l’activitat de màrqueting. La seva seu europea, on tributa el negoci de gestió de lloguers de tot el continent, és a Irlanda, un dels estats amb fiscalitat més laxa de la UE pel que fa a l’impost de societats (el 12,5% en comptes del 25% de l’Estat espanyol).
 

*Article publicat al número 430 de la Directa

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: