Els amos de la seguretat privada

La principal empresa del sector a l’Estat, Prosegur, va néixer de la mà d’un empresari vinculat a la dictadura argentina. Levantina Seguridad va ser fundada per un dirigent històric del partit ultradretà España 2000

“Cada vegada més, la seguretat privada es considera una part indispensable del conjunt de mesures destinades a la protecció de la societat, a la defensa dels drets i els interessos legítims dels ciutadans”. El preàmbul de la llei de seguretat privada, aprovada pel PP, CiU i el PNB l’any 2014, ja marcava tota una declaració d’intencions per justificar l’atribució d’un poder cada vegada més gran a les empreses de seguretat privada i oferir-los una sucosa ampliació dels seus negocis. També amplia les competències del personal vigilant de seguretat, que podrà desenvolupar accions que fins ara només podien dur a terme els efectius dels cossos de seguretat.

Helena-Revoredo (a la dreta) és la vídua de l’impulsor de la filial espanyola de Prosegur. Ha acumulat una fortuna d’uns 1.500 milions d’euros
Helena-Revoredo (a la dreta) és la vídua de l’impulsor de la filial espanyola de Prosegur. Ha acumulat una fortuna d’uns 1.500 milions d’euros

 

El cert és que, des de l’aprovació de la llei l’any 2014, les empreses del sector han augmentat el seu negoci. Després de sis anys de pèrdues econòmiques i onades d’acomiadaments, durant el 2015, el sector ha incrementat el volum de negoci en un 2,87% respecte a l’any anterior i ha arribat a facturar 3.481 milions d’euros. El gruix d’aquesta facturació, aproximadament el 70%, recau en les dotze empreses agrupades a la patronal APROSER. Algunes de les empreses del sector estan vinculades a grans fortunes oligàrquiques, càrrecs polítics de primera línia del PP o, en alguns casos, a moviments i partits de l’extrema dreta.

Prosegur: orígens a les dictadures espanyola i argentina

Prosegur Compañía de Seguridad SA és una empresa multinacional que ofereix serveis de vigilància, logística, tecnologia i alarmes, entre altres. És una de les empreses més consolidades del sector a escala mundial, amb una plantilla de 150.000 persones. A l’Estat espanyol, és la més implantada. Es va fundar a l’Argentina els anys 70 de la mà d’Amadeo Francisco Juancadella, un empresari amb forts vincles amb la dictadura argentina.

L’any posterior a l’aprovació de la llei de seguretat privada de 2014, les empreses del sector han augmentat el seu negoci després de sis anys de pèrdues i acomiadaments

L’abril de 1976, l’empresari Heriberto Gut, que s’havia traslladat a l’Estat espanyol l’any 1975 i que comptava amb aliances dins el règim franquista, va obrir la filial de Prosegur a la Península. Quan Gut va morir en un accident l’any 1997, la seva vídua, Helena Revoredo, una dona conservadora i religiosa, va agafar les regnes de l’empresa. Vint anys després, és una de les multimilionàries més poderoses de l’Estat, amb una fortuna aproximada de 1.500 milions d’euros. Revoredo també és consellera del Banc Popular, Mediaset i el centre Euroforum de l’Escorial, a Madrid.

Una multinacional important, Prosegur, ha estat esquitxada per diversos escàndols relacionats amb agressions i vulneracions de drets humans i laborals

A més de l’origen estretament lligat a les dictadures espanyola i argentina, Prosegur ha estat esquitxada per diversos escàndols relacionats amb vulneracions de drets humans i laborals i amb agressions contra persones migrades per part d’agents de l’empresa al metro de Madrid. Com va informar la Directa a finals de 2015, també ha enviat avisos de seguretat als seus clients a través de correus electrònics per notificar manifestacions o concentracions qualificades d’actes que generaven “conflictivitat social”. En aquests correus electrònics, Prosegur donava dades molt específiques sobre mobilitzacions ciutadanes legals i els col·lectius que hi participaven.

Segur Ibérica: presumptes estafes milionàries

Una altra de les grans empreses del sector de la seguretat privada és Segur Ibérica, que presta serveis de seguretat a més de 500 clientes. Va ser creada el 1978 i la va presidir l’actual ministre espanyol de Defensa, Pedro Morenés, abans d’incorporar-se al càrrec l’any 2011. Segur Ibérica ha estat acusada d’estafar presumptament diverses institucions i governs pel cobrament de milers d’hores de servei que no havia prestat, o que havia prestat amb condicions diferents a les facturades. Entre les institucions afectades pel presumpte frau massiu, hi hauria el Ministeri d’Economia i Hisenda espanyol, la Biblioteca de Catalunya, el Museu Reina Sofia, la delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid o les companyies estatals Aena i Adif.

Segur Ibérica, que va estar presidida per l’actual ministre de Defensa espanyol, ha estat acusada d’estafar diverses institucions pel cobrament de milers d’hores de servei que no havia prestat

Entre 2012 i 2014, amb Morenés ja al ministeri, els contractes adjudicats pel govern espanyol a les empreses i els serveis de seguretat del Grupo Segur Ibérica van augmentar un 77%. La majoria d’aquests negociats es van tancar sense publicitat, de manera restringida. L’empresa de seguretat també va ser notícia per haver acomiadat l’advocada Sílvia Villullas arran de l’emissió del documental Ciutat Morta al Canal 33, en què participava com a companya de Patrícia Heras.

Levantina Seguridad: cau de l’extrema dreta valenciana

La vinculació d’algunes empreses de seguretat privada a grups d’extrema dreta és, en algunes ocasions, difícil de veure i demostrar. En el cas de Levantina de Seguridad SL, la relació és molt clara. L’empresa valenciana va ser fundada per Jose Luis Roberto l’any 1980. Roberto, àlies El Cojo, va ser fundador i president del partit ultradretà España 2000 fins a l’any 2015. També és soci del despatx Roberto & Salazar, que es va encarregar de la defensa dels acusats neonazis de l’operació Panzer.

L’expresident d’España 2000, José Luis Roberto, és fundador de Levantina Seguridad
L’expresident d’España 2000, José Luis Roberto, és fundador de Levantina Seguridad

 

L’empresa de seguretat, radicada a València però amb delegacions territorials a Tarragona, Granada i Madrid, acumula més de 200 demandes per agressions, maltractaments a menors o accions violentes desproporcionades. A més, l’empresa va ser condemnada per obligar els seus treballadors a afiliar-se al sindicat de la Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS) i a la Falange Española-Frente Nacional Sindicalista per poder treballar a l’empresa o aconseguir un ascens.

 

------------------------------------
Un pas més cap a la privatització de la seguretat

La llei de seguretat privada vigent ha eixamplat les atribucions de les empreses del sector, que es poden encarregar de la vigilància d’espais públics i participar en operatius fins ara duts a terme pels cossos policials

A l’Estat espanyol, el mes de març de 2014, el PP i CiU van validar la nova Llei 5/2014 de Seguretat Privada amb els seus vots favorables al Congrés. La normativa va rebre crítiques per part de tots els partits de l’oposició, que la consideraven “feta a mida per satisfer les demandes de la patronal i les grans empreses del sector”. Promoguda pel Ministeri de l’Interior, l’objectiu era actualitzar la darrera versió de la llei de 1992 regularitzant les activitats i el personal d’investigació i vigilància privada i multiplicant les competències dels seus efectius.

Tot i ser esmenada pels diferents partits opositors, el resultat de la llei evidencia la transició del model de seguretat pública estatal cap a una progressiva complementarietat i integració amb les agències de seguretat privada. “A l’Estat, li costa molt formar un guàrdia civil per, després, enviar-lo a demanar el DNI als accessos d’entrada de la presó”, resumia el senador del PP Santiago López a la cambra. Per això, les tasques que es duen a terme al perímetre de les presons, entre altres, han passat a mans de la seguretat privada.

/VICTÒRIA OLIVERES
/VICTÒRIA OLIVERES

Un altre punt que ha generat polèmica és que les empreses de seguretat privada podran vigilar, a més de centres comercials, polígons industrials i interiors d’edificis, qualsevol espai públic excepte els que es consideren “zones comercials de vianants”. També genera moltes reticències la capacitat de les agents de seguretat privada de detenir persones sospitoses a l’espai públic en cas d’un “delicte flagrant” no concretat. També poden prendre dades personals de les persones detingudes, però no tindran permís per interrogar-les, com pretenia l’esborrany inicial de la legislació.

A més, la nova llei de seguretat elimina la prohibició de tenir antecedents penals per exercir la professió: només els delictes dolosos i per vulneració de drets fonamentals suposen un impediment. El personal vigilant queda habilitat per participar en operatius executats per les forces de seguretat de l’Estat als espais públics i les presons i durant les manifestacions i, d’aquesta manera, exerceix de “complement a l’acció policial”.

A més d’aquestes mesures, la llei ha propiciat noves oportunitats de negoci per a les prop de 1.500 empreses de seguretat inscrites al registre del Ministeri de l’Interior, 294 de les quals estan ubicades a Catalunya. Segons dades del grup empresarial APROSER, l’any 2015, el sector va ocupar gairebé 90.000 persones a llocs de treball directes. Les diferents empreses es reparteixen àmbits com la vigilància i el transport de fons, sistemes i alarmes i les acadèmies homologades per impartir els cursos de seguretat privada.

Segons Francisco Márquez, portaveu d’Interior del PP, hi ha 78.200 agents de seguretat privada en actiu, xifra que representa una proporció de 195 agents de seguretat per cada 100.000 habitants, que s’afegeixen als 241.791 efectius de guàrdies civils i policies nacionals, locals i autonòmics. Les dades d’APROSER també recullen la masculinització del personal vigilant en actiu (87% del sector), amb una mitjana d’edat de 44 anys i un nivell de formació en què predomina l’FP i el batxillerat.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: