Arqueologia Directa (6): gestant la redacció

24/01/2017

Aquell 22 d’octubre de 2005 va ser com un part, el final d’un embaràs que havia començat sis anys abans als caps –durs– d’algunes persones vinculades als centres socials okupats de l’àrea metropolitana. Després del part, com és normal, van venir dies d’activitat frenètica. Dies que es van convertir en anys. La presentació en societat de la Directa va ser el tret de sortida d’una campanya que havia d’acabar el mes d’abril amb les 1.500 subscripcions necessàries per fer viable el projecte i l’inici de la publicació setmanal. A part, havíem de dissenyar i posar en marxa tota la maquinària i l’equip humà necessaris per fer possible el funcionament del nou mitjà. Una feinada de l’hòstia, vaja! Feinada que vam encarar, segons el Com s’ha fet d’aquell número 0, “amb bon humor, nervis, assemblees llarguíssimes i contratemps de darrera hora”.

Primera redacció de la Directa a l'Espai Obert

 

El següent dissabte vam fer la primera assemblea postpart. El primer que vam fer va ser organitzar-nos. Vam crear dos grans grups de treball: redacció i gestió. Redacció s’encarregaria de definir els continguts del setmanari i les persones que els havien de coordinar. També havia de començar a preparar el número 00. Gestió és un capítol a part, literalment.

El grup de redacció, que érem totes, ens vam continuar reunint cada dissabte a l’Espai Obert. Vam acabar de definir les seccions, amb noms alternatius als típics: Impressions per a opinió, Què es cou per a “campanyes, projectes o iniciatives relacionades amb els moviments socials”, Així està el pati per a l’actualitat, De dalt a baix pel tema de la setmana, Roda el món per a internacional, Expressions per “tots els temes culturals”, La graella per l’agenda i la Indirecta, que continua sent l’entrevista de la contraportada. Vam valorar el número 0 i vam constatar la necessitat de millorar la qualitat periodística dels textos. El Roger Palà va fer els primers esbossos del llibre d’estil de la Directa, basant-se en el del 9Nou. També es va plantejar la qüestió d’inserir publicitat de candidatures polítiques i es va decidir: “Rotundament, no volem propaganda electoral”. I també vam pensar en les temàtiques que havíem descuidat, entre elles, la feminista, cosa impensable avui dia.

El 12 de novembre vam decidir un primer organigrama. El Jesús Rodríguez i el Joan Canela coordinarien els textos, el Regino Hillera la fotografia, el Franchu la il·lustració, la Lèlia Becana la correcció i un servidor la maquetació. La Laia Alsina i la Mariona Ortiz coordinarien la secció d’opinió; en Roger Palà i la Lèlia, la de cultura. Quedaven penjades la secció d’internacional, el Què es cou i l’agenda. El 26 de novembre van venir dues noies disposades a coordinar el Què es cou, la Gemma Garcia i la Maria Sostres.

També vam definir el timing de la Directa, aquella cosa tan maca que mai no s’ha acomplert: dimarts, obertura de número; divendres, data límit d’entrega dels articles (ja!); dilluns, reunió de tancament; dimarts, enviament a impremta, i dimecres, furgoneta i repartiment. La decisió de quin dia de la setmana havia de sortir la Directa va ser difícil i transcendent. Ens vam decantar pel dimecres, en lloc del dimarts, per qüestions relacionades amb la distribució.

Finalment, vam establir un protocol de fotografia, tema polèmic. Moltes veníem de projectes en què es donava més importància al contingut que a la forma i, per tant, la qualitat fotogràfica no solia ser una qüestió important. Els fotògrafs es van organitzar per fer-nos veure la importància que tenia. El protocol establia que les redactores s’havien de coordinar amb l’àmbit de fotografia; que es buscarien fotògrafes arreu del territori; que, si no es trobaven, les de Barcelona es desplaçarien, i que, si el desplaçament no era possible: “Es traslladarà la responsabilitat a la corresponsalia i es decidirà si es col·loca la foto o no en funció de la qualitat fotogràfica. Aquest punt genera discussió i, probablement, la pràctica quotidiana i setmanal de la Directa definirà les possibilitats i el nivell d’exigència en la qualitat fotogràfica”. Continuarà...

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: