Arqueologia Directa (8): un somni fet realitat

22/03/2017

Les primeres setmanes de publicació de la Directa van ser molt intenses. Feia temps que ens preparàvem per aquell moment, tot estava disposat, sabíem el que havíem de fer i també sabíem que, quan arrenqués la maquinària setmanal, ja no la podríem aturar si volíem donar credibilitat al projecte. La voràgine del ritme setmanal ens va engolir en un túnel del temps en què, de cop, havien passat dos mesos... i després dos anys... i després dos lustres. L’activitat era frenètica: reunió de llançament, encàrrec i redacció d’articles, fotografies, edició prèvia de les coordinadores de secció, correcció, maquetació, edició i enviament a rotativa, recollir exemplars, etiquetar-los i portar-los a correus i a les distribuïdores... i tornem a començar. Setmana rere setmana.

/ VICTOR SERRI


Els primers tancaments s’allargaven més de dos dies... i algunes nits. Jo vivia al pis de sota de la redacció i enviava la Directa a imprimir a les tantes de la matinada. Després, baixava a dormir una estona fins que, a primera hora del matí, el Xavi –que venia de Girona amb els exemplars impresos– em despertava amb alegria i bon humor per començar el procés de distribució. Era emocionant sentir el timbre per poder veure la feina feta. Els primers viatges a correus els feia jo amb una scooter, on encintàvem com podíem els paquets amb les dues-centes subscripcions que teníem aleshores. Des de la redacció de la Gornal, anava fins a la petita oficina del centre de l’Hospitalet, prop d’on hi havia hagut La Vakería. Algunes setmanes, després d’enviar la Directa a imprimir, anàvem a celebrar-ho en alguna terrassa del barri de Santa Eulàlia. Aquelles jornades memorables de la primavera de 2006, brindàvem per haver pogut fer realitat el somni que havíem tingut el mil·lenni anterior.

Durant els primers mesos, vam tenir dificultats de tota mena i, per tant, vam haver de fer molts arranjaments. En una acta del maig, s’esmenten diversos problemes: “es fan les propostes a coordinació de redacció i no directament a les seccions”, “es fan propostes passat el dia de llançament”, “problemes de coordinació de fotografia amb seccions per manca de temps i precarietat de l’estructura”, “falta temps per fer previsió de temes i això resta qualitat al contingut i a l’aspecte final, “també falta temps per treballar temes d’investigació”, “problemes de coordinació a correcció i entrega dels articles massa tard, cosa que fa que una quantitat molt gran d’articles es maquetin sense correcció prèvia; això dificulta l’edició sobre paper” i “hi ha seccions que no fan una edició prèvia, sobretot actualitat”. La distribució també donava problemes, al Com s’ha fet del número 7, hi llegim: “Hem rebut molts avisos que no havia arribat el número cinc. El setmanari s’envia cada dimecres al migdia per mitjà de Correus. L’empresa no es compromet a fixar el dia de lliurament”.

D’altra banda, la Directa avançava en el propòsit d’esdevenir un mitjà de referència dels moviments socials. El Com s’ha fet del número 10 explica: “El reportatge sobre la destrucció del delta del Llobregat ha estat fruit d’una feina col·lectiva; coordinades per la corresponsalia del Baix Llobregat, diverses entitats ecologistes es van reunir i van decidir el seu contingut”. El juny d’aquell any vam participar a l’organització del festival De la Chiapas rebelde a la Barcelona rebel i vam tenir assemblea general, “la primera ocasió després de l’arrencada del setmanari en què vam debatre tant aspectes tècnics com teòrics de la redacció: terminis d’entrega, comunicació interna, competències de les corresponsalies, continguts de les seccions, llibre d’estil, línia editorial...”. La polèmica d’aquella assemblea va ser la publicació d’un article d’en Juanra sobre les forces tel·lúriques...

També vam patir la repressió. El Jesús, coordinador de redacció, va ser detingut en una acció al CIE de la Zona Franca mentre cobria la notícia des de dins i les companyes de la redacció van haver de suplir les seves tasques de tancament d’aquell accidentat número 11. Els fets van inspirar un fake de la portada de la Directa que vam tenir penjat a la redacció durant molt de temps. Continuarà.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: