“Les arrels de l’islam mostren una clara visió ‘gayfriendly’”

Ludovic-Mohamed Zahed, imam i activista gai
08/09/2015
Ludovic-Mohamed Zahed, imam i activista gai
Ludovic-Mohamed Zahed, imam i activista gai / Àlex Romaguera

 

Ludovic-Mohamed Zahed, que de petit residia entre Alger i París, mai no va entendre per què l’homosexualitat era vista com un pecat. La majoria dels seus parents musulmans la menyspreaven, fins que va decidir comunicar la seva orientació sexual a la família i impulsar la primera mesquita inclusiva a la capital francesa. Amb tot, Zahed va continuar estudiant les essències de l’islam. De resultes d’aquest estudi, va escriure el llibre Le Coran et la chair (L’Alcorà i la carn), de l’editorial Max Milo, i la seva tesi en Antropologia, Les minories sexuals en l’avantguarda de les mutacions de l’islam de França. Per aquest activista seropositiu nascut fa 38 anys, la creació de temples oberts a la diversitat pot contribuir a bastir una societat més justa i democràtica. De moment, la iniciativa ja s’ha estès a Lió, Lille, Marsella i altres ciutats europees. A Catalunya, es podria implementar ben aviat.

Tenies 21 anys quan vas comunicar a la teva família que eres homosexual. Què en recordes, d’aquell moment?

Va costar força perquè el meu pare era molt hostil a aquesta qüestió. Vaig patir agressions i insults per part del meu germà, però no els va quedar altre remei que acceptar-ho.

Això et va dur a predicar l’islam?

Feia temps que m’interessaven els valors humanistes de la religió. Si els prejudicis al voltant de l’homosexualitat s’han exacerbat és per la relectura que n’ha fet el salafisme, que s’ha transformat en un corrent feixista.

Vols transmetre una visió progressista de la religió?

Entenc l’islam com una revolució continuada contra els privilegis i les discriminacions. Abdennur Prado el defineix com un “anarquisme místic” perquè no estableix clergues ni jerarquies ni ens diu què hem de fer. Si ens fixem en les seves arrels, hi veiem una clara visió gayfriendly. D’aquí que, lluny de la cobdícia, els diners i els privilegis, l’islam tingui un gran potencial alliberador. Cal reivindicar el seu caràcter solidari i comunitari.

Els sectors reaccionaris n’ha fet una interpretació esbiaixada?

Se l’intenta presentar com a excloent i alguns sectors han adoptat aquesta visió. Però, si agafem l’Alcorà, el mateix profeta Mahoma acollia els anomenats mukhanathun, homes efeminats que vestien com les dones i no sentien cap atracció per elles. Els gais i transgèneres ja existíem, doncs. No cal llençar l’Alcorà a les escombraries, sinó entendre l’ètica del moment i apreciar el seu pensament igualitari.

A l’Estat francès, hi ha una gran ofensiva política contra els matrimonis entre homosexuals i el salafisme està en auge. Com planteges la teva lluita?

Hi ha un gir semàntic per part de l’esquerra i dinàmiques econòmiques que porten a l’exclusió de determinats sectors que, com a reacció, adopten la part més retrògrada de la religió. Així ha succeït amb el salafisme, que, en sentir-se violentat, ha exacerbat la selecció de líders masculins i agressius per mantenir-se cohesionat. Però cal diferenciar aquest fenomen de l’islam, ja que passa en tots els grups religiosos.

Com es pot capgirar aquesta tendència?

L’origen de la perversió es troba en la mateixa colonització. Si abans eren els anglesos o els otomans qui utilitzava l’islamisme com una forma de feixisme, ara hi ha intents de reproduir-ho amb la mateixa finalitat colonitzadora. Només ho desmuntarem amb una acció col·lectiva, estenent les relacions entre els pobles de les dues ribes de la Mediterrània.

La xarxa de mesquites inclusives pot ser un antídot contra l’exclusió per raons de gènere?

Exacte, seguint les tesis d’Emmanuel Todd i altres historiadors, advoca per una mirada transformadora de la religió. Un versicle de l’Alcorà ens ho recorda quan diu: “T’estem explicant les millors de les històries”, animant la persona a fer el bé dins la societat. Però encara hi ha una experiència més interessant: el moviment que aposta per traslladar les reflexions espirituals no a les mesquites, sinó als carrers i les places del país. Alguns col·lectius de cristians, budistes i LGTB ja s’han afegit a aquestes trobades. És una intersecció bàsica per desconstruir l’homofòbia.

Cal involucrar el conjunt de la ciutadania?

Ho demostra la xarxa que s’ha creat a Barcelona entre grups anticapitalistes, anarquistes, queer i altres que treballen fora dels esquemes heteronormatius. Al voltant d’aquesta taula, aposten per difondre el caràcter humanitari de l’islam, en què les persones podem trobar el benestar espiritual independentment de la nostra orientació sexual o de gènere. Al capdavall, em sento més afí a qui predica aquests valors des del laïcisme que no pas a qui adopta l’islam d’una manera dogmàtica.

Quan veurem que la religió assumeix la diversitat d’opcions sexuals?

Els darrers estudis fets a França indiquen que l’homofòbia està disminuint molt entre la població musulmana jove. No així entre les persones majors de 50 anys, que encara participen dels esquemes conservadors. Crec que haurem d’esperar dues dècades perquè els nostres líders facin algun pas i posin fi a aquesta discriminació.

*Entrevista publicada a la Directa núm. 391

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: