Arxius policials 'il·legals'

Els Mossos d’Esquadra introdueixen tot tipus d’informació sobre manifestants i activistes socials a les seves bases de dades, no solament les filiacions de les persones detingudes que estan autoritzades per la llei
17/05/2016

Un article publicat a El Periódico de Catalunya el 24 de gener de 2011 va fer saltar les alarmes. Fonts policials citades pel periodista Antonio Baquero asseguraven que 178 de les 418 persones desallotjades a la fugaç Casa de la Vaga –ubicada durant unes hores a l’antic Palau del Cinema de la Via Laietana– havien estat identificades en “accions similars”. Detallava que “13 eren anarquistes, 39 independentistes i 126 antisistema”. Com a conseqüència d’aquelles informacions, els sindicats CNT, CGT i IAC van denunciar l’existència d’arxius il·legals. La CUP ho va alertar en seu parlamentària davant del conseller Felip Puig, que no ho va confirmar ni desmentir. Com poden saber el posicionament polític de les manifestants els Mossos d’Esquadra? Existeixen arxius policials en què es classifiquen les persones per la seva adscripció ideològica?

/PAU FABREGAT
/PAU FABREGAT

 

Documents de la Unitat Central d’Anàlisi Operativa (UCAO) als quals hem tingut accés confirmen que els Mossos d’Esquadra –de manera sistemàtica– aboquen tot tipus de dades al Nucli d’Informació Policial (NIP), no solament les identitats de les detingudes. Això últim està autoritzat per la llei. Però, al NIP, es barregen identificacions pel sol fet d’assistir a una manifestació, la pernoctació en un hotel, denúncies, detencions, actes administratives i ordres judicials de crida i cerca. Recentment, en una sessió informativa destinada a agents de la policia local de Mataró, els formadors dels Mossos d’Esquadra van distribuir un document on s’explicitava “quines dades s’introdueixen” al NIP. Entrada d’atestats, fitxes d’hotels, ordres judicials, actes administratives i un apartat genèric sota l’epígraf d’actuacions policials.

Documents interns confirmen que els Mossos d’Esquadra aboquen tot tipus de dades al Nucli d’Informació Policial, no solament les identitats de les detingudes

Aquesta definició tan imprecisa obre un ventall ampli de possibilitats. No hi ha límits al tipus de dades que s’introdueixen? Qualsevol persona detinguda té dret a esborrar els seus antecedents policials en cas d’aconseguir una sentència absolutòria, però no es pot revertir l’abocat de dades personals al NIP quan l’afectada no en té constància. Quan les dades personals d’una persona s’incorporen a aquest arxiu, automàticament, saltarà la llum vermella quan la identifiquin, encara que sigui en un control de trànsit, malgrat que la persona no tingui antecedents policials ni judicials. Les policies locals també compten amb l’autorització del govern català per introduir dades al NIP i per consultar-lo.

Agenda de contactes i cercles de relació

La UCAO elabora informes d’avaluació de la suposada perillositat d’una manifestant. Per fer-ho, empra les dades abocades al NIP. Vegem un exemple real a partir de documentació judicial. A un dels detinguts per la seva presumpta participació en un piquet de la vaga general del 29-M de 2012, a qui acusen de provocar desperfectes a un gran centre comercial, li van confiscar el telèfon mòbil. La Unitat Central d’Informàtica Forense va clonar la seva agenda de contactes i la va traspassar a la UCAO. Van creuar els 116 contactes del jove amb les dades del NIP i els investigadors van concloure que 34 dels contactes eren “usuaris coneguts”, tot i que la majoria mai no havien estat detinguts. Setze d’aquests telèfons, segons l’informe, “estan associats a persones amb informació policial que les vincula a detencions, imputacions o identificacions per actes violents vinculats i/o relacionats amb problemes d’ordre públic”. A partir d’aquestes dades, la UCAO va elaborar representacions gràfiques on es mostraven les “coincidències més rellevants”, és a dir, persones que al llarg d’un període han estat “identificades”, “denunciades” o simplement eren “participants de la vaga general”.

Això últim està autoritzat per la llei, però, al NIP, s’hi barregen identificacions per assistir a una manifestació, la pernoctació en un hotel, denúncies...

L’informe conclou que “l’existència d’una sèrie d’actes en els quals es repeteixen diverses persones, afegida a la relació que implica el fet de constar en aquesta agenda, podria indicar que formen part d’un mateix grup”. Aquesta afirmació tenia com a objectiu agreujar la qualificació penal dels fets imputats al jove, entenent que es tractava d’un grup organitzat, però la jutgessa ho va desestimar.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: