Ascó i Vandellòs, exposades a un perill sísmic elevat

Les proves de resistència fetes a les instal·lacions eviten aportar dades molt significatives, necessàries per determinar la probabilitat que es produeixi un accident fruit d’un terratrèmol
23/12/2014

Després de l’aprovació de la directiva europea post Fukushima, el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va sol·licitar a totes les centrals de l’Estat espanyol que realitzessin el conjunt de proves de resistència demanat pel Consell Europeu. Amb aquests tests, es determinava la gravetat màxima dels fenòmens crítics que poden afectar les centrals –inundacions, terratrèmols o pèrdues de subministrament elèctric– i s’estudiava com respondrien davant d’aquestes situacions.

Els resultats es van presentar a finals de 2011 i van ser avaluats tant pel Grup Regulador de Seguretat Nuclear Europeu (ENSREG) com pel CSN. A l’informe de valoració de les centrals espanyoles, emès per l’ENSREG l’abril de 2012, es destaca que Ascó i Vandellòs han d’integrar dades paleosísmiques –informació sobre terratrèmols prehistòrics registrats a la geologia, que és pública des de fa anys– en els seus càlculs de sismoresistència. El desembre del mateix any, el CSN va fer una valoració positiva dels informes de totes les centrals en el seu Pla d’Acció Nacional. Això sí, va destacar de manera genèrica que demanaria a les centrals que tinguessin en compte les dades geològiques a l’hora de fer els càlculs de perillositat sísmica i va posar l’any 2016 com a data límit.

Dades obviades

Expertes en perillositat sísmica consultades per la Directa consideren “una negligència molt greu” que les proves de resistència d’Ascó i Vandellòs només hagin tingut en compte els terratrèmols propers ocorreguts durant els darrers 30 anys. Com a conseqüència, els valors màxims d’acceleració del terreny –una mesura indicativa de la perillositat sísmica que reflecteix com es pot moure el terreny arran d’un terratrèmol– estan molt per sota dels valors que s’obtindrien si es tinguessin en compte els terratrèmols històrics i els prehistòrics. Els informes asseguren que aquestes centrals estan preparades per acceleracions màximes de 0,2-0,3g (per 1g = 9,8 m/s2), tot i que haurien de tenir en compte que poden estar exposades a acceleracions de fins a 0,8g. Els valors per sota de 0,3g són excessivament baixos i, de fet, es van superar amb el terratrèmol de Llorca de l’any 2011.

Els informes oficials no tenen en compte la localització de les falles del Camp i del Pla de Burgar, totes dues actives, o el sisme de Tivissa succeït l’any 1845

Aquests treballs no tenen en compte dues dades molt significatives per a aquestes centrals: el terratrèmol de Tivissa de 1845, d’intensitat màxima VII en l’escala de Richter, amb l’epicentre situat a una distància d’entre 10 i 30 quilòmetres d’aquestes centrals; i també la presència de les falles del Camp i del Pla de Burgar, totes dues actives. Aquestes dades estaven a l’abast de les centrals, ja que formen part de diversos documents públics, com l’informe final del projecte Datación –publicat pel CSN el 2001– o la tesi doctoral elaborada a la Universitat de Barcelona (UB) per Hèctor Perea i presentada l’any 2006.

El cas dels reactors d’Ascó també és especialment crític, ja que estan ubicats a la plana d’inundació del riu Ebre

La central de Vandellòs és una de les poques centrals nuclears del planeta que està construïda sobre una falla activa que se sap que pot produir terratrèmols destructius. Altres exemples serien les centrals japoneses de Kashiwazaki –inactiva després de patir un sisme el 2007– o la de Hamaoka, que s’està desmantellant, després de l’accident de Fukushima, per evitar que es repeteixi una catàstrofe similar. Els darrers estàndards de seguretat de l’Organisme Internacional d’Energia Atòmica (OIEA), vigents des de l’any 2010, recomanen que no es construeixi una planta nuclear en aquestes ubicacions i que, per a les centrals ja construïdes, es tingui en compte la possible ruptura de falles en un radi de 300 km al voltant de les instal·lacions. A més de l’enorme repte que suposa fer una construcció resistent al trencament del terreny a causa del moviment d’una falla i encara que la falla no arribés a desplaçar la superfície en cas de sisme, Vandellòs hauria de contemplar l’anomenat efecte font. Aquest efecte provoca que l’acceleració del terreny en zones pròximes a la falla que ha produït el terratrèmol pugui ser més gran de l’esperada.

El cas dels reactors d’Ascó també és especialment crític, ja que estan ubicats a la plana d’inundació del riu Ebre, on es poden produir efectes sísmics secundaris com l’amplificació de l’ona sísmica i la liqüefacció, és a dir, la fluïdificació del terreny a causa de la vibració i la seva saturació en aigua. Aquests processos, que poden ser molt perjudicials per a qualsevol tipus de construcció, també han estat obviats als informes sobre les proves de resistència.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

"Nosaltres mos devíem al poble"

dimarts, 23 desembre, 2014

Davant l’alarma social que va generar l’anunci de l’establiment de la central d’Ascó, l’associació veïnal de la localitat va decidir presentar una candidatura i va gua