Ayahuasca, medicina i teràpia

Emprada des de fa segles en cerimònies rituals i de curació i com a part de la cosmovisió de les comunitats indígenes a les selves amazòniques, el potencial terapèutic d’aquesta planta enteogènica comença a obrir-se camí a Occident
02/05/2017

Yagé, nixi pae, natema, kamarampi o capi són cinc dels quaranta-dos noms documentats que rep el beuratge amazònic comunament conegut com a ayahuasca. Etimològicament, aya (mort, esperit) waska (soga, corda) significa liana de les mortes, ja que, per a les comunitats nadiues amazòniques, la ingestió del beuratge permet que l’esperit surti del cos sense que aquest mori. Des de fa segles, ha estat considerada una planta de poder per moltes tribus i comunitats indígenes de l’Amazones i ha estat utilitzada amb finalitats religioses, visionàries i curatives.

Preparació de la decocció a base de liana de Banisteriopsis caapi i fulla de Psychotria viridis
/ CARLOS SUÁREZ

 

L’ayahuasca és una beguda psicoactiva vegetal obtinguda de la decocció de dues plantes: la Banisteriopsis caapi –una liana coneguda amb el nom d’ayahuasca– i la Psychotria viridis –o chacruna, un arbust de la família del cafè que conté dimetiltriptamina o DMT, una substància visionària. La combinació d’ambdues plantes possibilita el seu efecte enteogen, terme que es refereix a la dimensió espiritual i la modificació de consciència a la qual pot transportar l’ayahuasca un cop ingerida.

Des de fa centenars d’anys, les comunitats de l’Amazones han sabut combinar-les perquè la seva decocció resultés efectiva. “A Occident, aquest sofisticat descobriment indígena tan sols ha estat desvetllat per la ciència moderna des dels anys 80 del segle passat, moment en què la investigació mèdica amb ayahuasca va agafar impuls, malgrat els recels de part de la comunitat mèdica internacional”. Ho explica l’Informe Técnico sobre la Ayahuasca elaborat pel Centro Internacional para los Servicios, Investigación y Educación Etnobotánica (ICEERS), una organització sense ànim de lucre amb seu a Barcelona que es dedica a integrar el coneixement etnobotànic dels pobles indígenes –entre ells, l’ayahausca– a les teràpies occidentals.


Tractament per a les depressions

A Barcelona, el doctor Jordi Riba i el seu equip d’investigadores de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han resolt la incògnita de les àrees cerebrals implicades en els efectes de l’ayahuasca. “Mitjançant la tècnica de medicina nuclear SPECT, avaluem els canvis de flux sanguini en el cervell durant els efectes aguts”, explica Riba. El treball que han dut a terme ha demostrat que l’estructura cerebral de les consumidores habituals d’ayahuasca presenta diferències en comparació amb la de les no consumidores. A més, han elaborat un estudi pioner de neuroimatge per determinar com afecta el cervell aquesta substància: “No es tracta de dèficits cognitius ni psicopatologies, sinó d’aspectes psicològics positius, alguns dels quals van més enllà d’indicadors científics i empírics, com ara una millora de la integració de la persona al seu entorn social i un augment de l’espiritualitat”. “Estem en un moment fascinant pel que fa a la investigació amb ayahuasca”, explica el doctor.

Una de les fites d’aquesta recerca és “conèixer millor els mecanismes psicològics que operen en persones que prenen ayahuasca amb finalitats terapèutiques”, explica José Carlos Bouso, doctor en farmacologia i investigador de les propietats terapèutiques de diferents substàncies psicoactives. “Un altre dels objectius és conèixer l’eficàcia de l’ayahuasca en trastorns addictius o depressius, trastorns d’ansietat o malalties mèdiques de tipus neuroinflamatori”, continua aquest antic membre de l’equip de Riba que ara dedica la seva activitat a la fundació ICEERS.

S’han demostrat efectes antidepressius ràpids en pacients resistents a altres teràpies

De fet, és dins l’àrea dels trastorns depressius on trobem més evidències dels beneficis terapèutics de l’ayahuasca i on, segons Riba, s’han demostrat “efectes prometedors en el tractament de la depressió major”. El doctor ha col·laborat en el primer estudi que ha demostrat els efectes antidepressius ràpids i sostinguts en pacients resistents a altres teràpies. L’experiència amb ayahuasca, que té un caràcter marcadament emocional, modifica l’activitat elèctrica i el flux sanguini en àrees implicades en el processament de les emocions i la memòria. Això es tradueix en un augment de l’activitat del sistema límbic del cervell, fet que ofereix una alternativa als tractaments convencionals per depressió major.


Replantejar el concepte de droga

Segons l’OMS, “una droga és qualsevol substància que provoqui una alteració del funcionament natural del sistema nerviós central de l’organisme i que, a més, sigui susceptible de crear dependència”. Aquesta definició presenta una dualitat que explica el doctor Fericgla: “Naturalment que l’ayahuasca és una droga; ara bé, si parlem de drogues addictives, no entra dins aquesta classificació”. Doctor en antropologia cultural i pioner europeu en psicoteràpia amb ayahuasca, Fericgla sosté que el terme droga ha perdut el seu sentit. “Sovint, es parla de drogues addictives per referir-se a substàncies prohibides, però ni l’LSD ni l’ayahuasca són addictives”, sentencia.

Xaman peruà recolzat en una liana de Banisteriopsis caapi. Extret de la publicació: ‘Ayahuasca,Iquitos y monstruo voraz’ / CARLOS SUÁREZ

 

El doctor explica que els neurolèptics, els ansiolítics i els antidepressius que es venen a les farmàcies també són drogues i que “aquestes sí que generen dependència”. Per a Guillem Crespí, psiquiatre de l’Hospital General de Muro (Mallorca), el problema d’aquest tipus de fàrmacs populars, com el Prozac o el Valium, és que “s’apliquen en malalties per a les quals no es planteja una curació completa, sinó que el que es busca és pal·liar els símptomes”. El doctor Gabor Maté –especialista en el tractament de trastorns addictius– també exposa l’ús psicoterapèutic d’aquest beuratge en una producció de la televisió canadenca CBC: “Les addiccions són, en molts casos, el resultat d’esdeveniments traumàtics de la infància. Poder viatjar (mitjançant l’ayahuasca) a través de la memòria i resignificar aquests fets vol dir anar a la causa i modificar-la perquè deixi d’exercir un efecte”. El doctor Riba reforça aquesta tesi: “Tenim recollida informació d’un bon nombre de persones que van aconseguir abandonar consums crònics de cocaïna i heroïna amb l’ajut de la planta”.


Takiwasi i les drogodependències

Més que com a droga d’abús, l’ayahuasca està sent investigada per tot el contrari. Takiwasi, un centre de salut del Perú, s’ha especialitzat en el tractament de persones drogodependents de pasta bàsica, cànnabis, cocaïna o alcohol. Anualment, prop de 300 persones s’hi acosten per iniciar processos d’autoexploració o creixement personal. “La desintoxicació i el creixement personal són eixos de treball que estan lligats”, explica Fernando Mendive, coordinador científic del centre. Situat a Tarapoto, a l’Alta Amazònia peruana, el seu model terapèutic és únic: “Es combina l’ús ancestral de l’ayahuasca per recontextualitzar-lo en la psicologia moderna i que sigui més accessible per a d’altres persones”, explica Mendive. Mitjançant l’ús d’ayahuasca i també amb la incursió d’altres eixos terapèutics com la convivència i la psicoteràpia, Takiwasi ha enfocat les diverses utilitats d’aquesta substància cap a la rehabilitació de persones toxicòmanes. “L’interès creixent de la comunitat científica és el reflex d’un procés global d’acostament i obertura de la cultura occidental cap a conceptes i metodologies per a la salut provinents de les diferents medicines tradicionals del món”, rebla.

Cada pacient passa per una estricta avaluació mèdica, psicològica i motivacional

Però no tothom pot fer un tractament amb aquesta substància. Cada pacient del centre passa per una estricta avaluació mèdica, psicològica i motivacional: “S’accepten només aquelles persones que tenen un nivell d’introspecció i consciència del que busquen bastant aterrat”. Amb un mínim de nou mesos d’internament i un màxim de dotze, el tractament de les drogodependències passa per cinc etapes, que van des de les avaluacions mèdiques inicials fins a la curació, passant per la desintoxicació física i la reestructuració emocional i existencial. “S’estima que, després de cinc anys d’abstinència, amb canvis estructurals de la personalitat i l’estil de vida, la curació és total”, afegeix el doctor.

Finalment, Mendive opina que “falten dècades perquè s’incorpori aquest tractament i s’eliminin definitivament els estereotips que l’envolten”. El científic no creu que aquestes teràpies s’arribin a massificar, ja que “l’ús de les pràctiques tradicionals no entra dins el paradigma de la medicina convencional, però pot ser que, a països com el Perú, Mèxic o Colòmbia, on hi ha una forta cultura de la medicina tradicional, hi hagi una acceptació parcial d’aquestes tècniques com a instruments vàlids per a la salut”.


Riscos associats al consum

“L’ayahuasca té els seus riscos, però no pas de toxicitat física”, expressa el doctor Riba. Hi ha fàrmacs que estan contraindicats si es combinen amb ayahuasca: “L’ús simultani d’inhibidors de la recaptació de la serotonina i ayahuasca pot contribuir a un desenllaç letal”, afegeix Evelyn Doering Xavier Da Silveira –psicòloga clínica i investigadora– en una entrevista publicada al llibre Ayahuasca i Salud. És a dir, els fàrmacs antidepressius o ansiolítics són incompatibles amb l’ayahuasca. Al centre Takiwasi, durant el tractament a drogodependents, només utilitzen medicaments al·lopàtics en cas d’urgència i en cap cas psicofàrmacs.


“L’ayahuasca té els seus riscos, però no pas de toxicitat física”, expressa el doctor Riba. "S’han donat episodis d’ansietat, desorientació i reaccions psicòtiques"

“No es pot descartar que persones amb trastorns cardiovasculars o metabòlics puguin patir reaccions adverses”, afegeix Riba. Segons ell, el risc més elevat és psicològic. S’han donat episodis d’ansietat, desorientació i reaccions psicòtiques “perllongades més enllà dels efectes aguts i que han hagut de ser tractades amb fàrmacs”. A més, els usos lúdics no hi tenen cabuda: “Moltes persones acudeixen a sessions d’ayahuasca per curiositat, simplement per tenir una nova experiència exòtica, i queden impactades pel que han viscut, a vegades de manera desagradable”, matisa el doctor. Els resultats després d’una experiència amb ayahuasca no destaquen per ser tangibles ni superficials, sinó que actuen en la nostra meitat espiritual i emocional.

En aquest sentit, Jacques Mabit, fundador de Takiwasi, destaca: “La vivència espiritual és la que transcendeix la lògica racional habitual. I per això cal experimentar-la”.

------------------------------------------

Neurogènesi mitjançant l’ayahuasca

/ CARLOS SUÁREZ

 

Un dels estudis recents del doctor Jordi Riba ha demostrat que l’ayahuasca és capaç d’estimular el desenvolupament i la maduració de noves neurones a partir de cèl·lules mare de l’hipocamp (procés conegut com a neurogènesi). “L’hipocamp és la zona del cervell on la pèrdua de cèl·lules degenera ràpidament en Alzheimer”, explica el doctor. La injecció de substàncies com l’harmina i la tetrahidroharmina permet l’activació de neurones madures i de neurones noves i, alhora, actua com un inhibidor reversible de la monoamina oxidasa (MAO-A). Tot i que queda molt camí per recórrer, tenint en compte els resultats dels seus experiments amb la planta, “s’intueix un possible tractament per a aquesta malaltia degenerativa”.

 

*Article publicat al número 430 de la Directa

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: