Balanç de la política nuclear de l’administració Obama

L’octubre del 2009, Barack Obama va rebre el Nobel de la Pau pel “seu treball per aconseguir un món sense armes nuclears”

L’administració Obama ha millorat la transparència respecte a l’arsenal nuclear. El 3 de maig de 2010, el Departament de Defensa (DoD) va publicar una nota en què informava del nombre i el tipus d’armes nuclears que tenien els EUA en aquell moment. Detallava l’arsenal nuclear existent durant el període 1962-2010 i el nombre de caps nuclears desmantellats anualment entre 1994 i 2009. Era el primer cop que es feia pública una informació d’aquest tipus.

El New Start és un tractat de limitació d’armes nuclears estratègiques signat pels EUA i Rússia el 2010. L’acord incorpora un element rellevant i positiu que no estava inclòs als tractats de reducció d’armes nuclears anteriors: preveu la inspecció mútua de seguiment de les mesures acordades. És a dir, els dos signants es comprometen a permetre que una delegació de l’altre Estat signant inspeccioni i comprovi, en territori propi, si s’estant complint els compromisos acordats. Des de la signatura del tractat, s’han dut a terme divuit inspeccions anuals in situ als EUA i a Rússia. Això crea un clima de confiança entre les parts que permet afrontar un procés real de desarmament. Un avenç que, evidentment, cal atribuir a parts iguals a Washington i Moscou.

L’abril de 2010, el DoD va donar a conèixer el document Nuclear Posture Review (NPR), que establia la política de defensa dels EUA per als propers anys. Cal reconèixer que la política nuclear plantejada en aquell document representa una millora respecte a la política del seu antecessor, George Bush. L’administració Bush considerava l’armament nuclear, pràcticament, com si fos armament convencional de gran potència i no descartava, en absolut, la seva utilització.

Els EUA mantenen prop de 180 bombes nuclears tàctiques a Europa, preparades per ser llançades

Pel que fa a l’ús de les armes nuclears, l’NPR d’Obama inclou un punt especialment clar: “Els EUA no faran servir armes nuclears ni amenaçaran d’usar-les contra estats signants del Tractat de No-proliferació nuclear (TNP) que no posseeixin armes nuclears i compleixin amb les seves obligacions de no proliferació nuclear”. Estrictament, aquest paràgraf no fa més que exposar els compromisos que es deriven del TNP. No obstant això, hem de considerar l’NPR com un avenç respecte a la política nuclear anterior, que incloïa moltes excepcions al compromís general derivat del TNP.


Passos negatius

L’any 2009, Obama va aprovar la instal·lació a Europa (Romania, Polònia, l’Estat espanyol, Turquia) de l’escut antimíssils que ha provocat el recel i la malfiança de Rússia. L’any 2011, el president rus va expressar la seva preocupació pel projecte i va anunciar la decisió d’equipar els míssils russos amb sistemes de penetració de l’escut i, si calgués, de desplegar míssils que garantissin la destrucció del component europeu de l’escut. Va afegir que Rússia es reserva el dret de rebutjar mesures de desarmament posteriors i d’abandonar el tractat New Start. La invalidació del tractat podria representar l’inici d’una nova cursa armamentista nuclear.

/ NATALIA MENGHINI MÉNDEZ


Realment, el tractat New Start no representa una reducció important d’armes nuclears. Limita a 1.550 el nombre de caps nuclears desplegats per cada Estat. Limita a 700 el nombre de vehicles de transport d’armes nuclears desplegats. La premsa va dir, aleshores, que l’acord suposava una gran reducció dels arsenals nuclears. Però no és ben bé així perquè el tractat introdueix un nou mètode de comptabilització del nombre d’armes segons el qual cada avió bombarder compta com una sola arma nuclear, tot i que, de fet, en pot transportar diverses. La reducció, doncs, és més aparent que real. La limitació d’armament nuclear es restringeix únicament a les armes estratègiques desplegades, no inclou els caps nuclears que estan a la reserva ni els que estan en espera de desmantellament ni les armes tàctiques.

Segons l’exvicepresident Joe Biden, encara queden 2.800 caps nuclears en espera de ser desmantellats

Un altre dels aspectes negatius de la política nuclear d’Obama fa referència a la renovació de les armes tàctiques desplegades a cinc estats d’Europa (Alemanya, Bèlgica, Itàlia, els Països Baixos i Turquia), malgrat les protestes i les peticions de retirada de les bombes per part d’algun d’aquests països. Els EUA mantenen prop de 180 bombes nuclears tàctiques a Europa, preparades per ser llançades des d’avions F-16 o Tornado. El programa de modernització de l’arsenal nuclear nord-americà de 2013 incloïa la millora del sistema de seguiment d’aquestes bombes –amb un dispositiu que en permet el guiatge– i les bases on estan emmagatzemades. Aquest programa ha provocat les protestes del Kremlin, que considera que la incorporació d’aquest sistema de guiatge viola l’equilibri de forces a Europa.

El document NPR sobre la nova política de defensa continua considerant les armes nuclears com un element imprescindible de la política de defensa. A més, el text conté un aspecte problemàtic sobre qui avaluarà si un Estat compleix o no les seves obligacions en el marc del TNP. Si aquesta decisió recau en el govern nord-americà, l’amenaça d’usar armes nuclears contra estats que suposadament –des del punt de vista dels EUA– no compleixin amb les obligacions del TNP continua present.


El descens s’estanca amb Obama

Des de la finalització de la guerra freda, Obama ha estat el president dels EUA que ha eliminat menys caps nuclears. El desmantellament màxim s’assolí en època de Johnson. Des d’aleshores, ha anat disminuint, però, durant l’etapa Obama, s’observa una reducció menor. En les seves dues legislatures, s’han reduït 1.255 caps nuclears. Malgrat això, fa temps que el Pentàgon sosté que, un cop acomplert el tractat New Start, encarà hi haurà un terç més d’armes nuclears que les necessàries per als seus compromisos nacionals i internacionals. El govern no ha informat sobre la tipologia d’aquests 1.255 caps reduïts. Es creu que corresponen als que estan en reserva. És a dir, aquells caps nuclears no desplegats destinats a substituir els caps desplegats en cas que tinguin algun problema tècnic o bé a respondre davant de possibles sorpreses geopolítiques. Aquests caps retirats s’afegiran a la cua per ser desmantellats. Segons declaracions de l’exvicepresident Joe Biden, encara queden 2.800 caps nuclears retirats (en perfecte estat) en espera de ser desmantellats.

Obama també ha superat els presidents anteriors (des de la caiguda de l’URSS) a l’hora d’incrementar els recursos econòmics destinats a armament nuclear. L’any 2011, va aprovar un projecte de renovació de l’arsenal nuclear per a un període de trenta anys amb un pressupost forassenyat d’un milió de milions de dòlars, que fa empal·lidir davant els aprovats pels presidents anteriors.

L’any 2015 es va celebrar la novena Conferència de revisió del TNP, envoltada de grans expectatives. L’esborrany del document final incloïa la constitució d’una zona lliure d’armes nuclears a l’Orient Mitjà i la voluntat d’impulsar el desarmament nuclear i plantejava la celebració d’una conferència per crear aquesta zona. Els EUA, la Gran Bretanya i el Canadà es van negar a fixar un termini per a la celebració d’aquella conferència. El document final no s’aprovà.

No hi ha hagut avenços clars en l’aspecte del desarmament nuclear i la seva política ha contribuït a un increment de la inestabilitat internacional a causa de l’enorme inversió en renovació de l’arsenal nuclear

Els EUA van tornar a intentar obstaculitzar la possibilitat d’un desarmament global. El 27 d’octubre de 2016, l’Assemblea General de l’ONU va aprovar una resolució que estipula que l’any 2017 se celebrarà una conferència per iniciar les negociacions sobre un tractat d’eliminació i prohibició de les armes nuclears. El 17 d’octubre, la delegació dels EUA a l’OTAN va enviar una nota a la resta d’estats membres de l’Aliança, en què demanava amb fermesa que votessin contra la resolució. La nota va ser força eficaç, ja que, el 27 d’octubre, tots els estats de l’OTAN hi van votar en contra, llevat dels Països Baixos, que es van abstenir.

En conclusió, podem afirmar que l’expresident Obama ha fet molt poc per assolir el seu somni d’un món sense armes nuclears. No hi ha hagut avenços clars en l’aspecte del desarmament nuclear i la seva política ha contribuït a un increment de la inestabilitat internacional a causa de l’enorme inversió en renovació de l’arsenal nuclear, de la instal·lació de l’escut antimíssils a Europa i de la modernització de les armes nuclears tàctiques a països europeus. Un altre tipus de decisions haurien permès avançar en el camí de la desnuclearització mundial.


*Article publicat al número 430 de la Directa.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: