La banca que es queda

El descontentament amb el trasllat de la seu social dels grans bancs fora de Catalunya impulsa les entitats de finances ètiques i/o cooperatives, que alhora volen mantenir un creixement sostenible
15/11/2017

Pocs dies després del referèndum de l’1 d’octubre i amb la declaració unilateral d’independència sobre la taula, un gran nombre d’empreses van decidir traslladar la seva seu social fora de Catalunya. Dels primers a moure fitxa van ser els dos grans bancs catalans: CaixaBank i el Banc Sabadell van decidir, entre el 5 i el 6 d’octubre, desplaçar la seu social a València i Alacant respectivament, per tal de mantenir la seguretat jurídica i les garanties que els proporciona el fet d’estar sota el paraigua del Banc Central Europeu davant la incertesa de l’escenari polític i legislatiu en cas d’independència. També van prendre la mateixa decisió la caixa d’arquitectes Arquia i el banc Mediolanum, que van moure les seves seus socials a Madrid i València respectivament.

FONTS: Baròmetre de les finances ètiques 2016. Memòries anuals de cada banc o entitat / Diego Muñoz


Tot i que els grans bancs mantindran, en un principi, les seus operatives i el personal a Catalunya, moltes persones de l’àmbit sobiranista han manifestat el desacord amb el canvi de seu i han buscat alternatives per poder traslladar els seus estalvis o fer altres operacions financeres. En aquesta cerca s’han trobat amb dues caixes cooperatives que mantenen, de moment, la seu a Catalunya, que són Caixa d’Enginyers (fundada l’any 1967 i amb més de 142.000 sòcies) i la Caixa Rural Guissona (una petita entitat comarcal que opera des de 1963). Algunes també han descobert un moviment alternatiu a la banca tradicional que fa temps que planteja una economia al servei de la transformació social: les entitats de finances ètiques i solidàries.


Allau de demandes d’informació

Les entitats de banca ètica que operen a Catalunya són quatre: Triodos Bank, Fiare, Coop 57 i OikoCrèdit. En total, les finances ètiques s’enfilaven l’any 2016 a 236.000 persones usuàries, amb un capital de 170 milions d’euros i gairebé 2.000 milions d’euros d’estalvi gestionat, segons el Baròmetre estatal de les Finances Ètiques. Tot i que encara és aviat per donar dades de noves altes de sòcies i clientes, sí que s’ha pogut constatar un fort creixement de l’interès per aquestes entitats durant l’últim mes. A l’octubre, el web bancaetica.cat ha multiplicat per quatre les visites habituals, OikoCrèdit ha comptabilitzat sis vegades més sol·licituds d’informació que la mitjana mensual i Coop57 ha rebut fins a 60 preguntes setmanals aquest últim mes, quan normalment en reben unes 10. “Aquest mes ens han contactat unes 300 persones per informar-se sobre la banca ètica, algunes indicant específicament que volien canviar de banc com a càstig pel trasllat de seu social”, afirma Nina González, coordinadora de FETS, una entitat de segon nivell que agrupa entitats catalanes del tercer sector i l’economia solidària per tal de promoure el finançament ètic i solidari.

Les finances ètiques s’enfilaven l’any 2016 a 236.000 persones usuàries, amb un capital de 170 milions d’euros

González opina que és important que la gent que s’apropa a les finances ètiques vegi que existeix un altre tipus de banca que, no només no marxa del territori, sinó que prioritza altres aspectes més enllà de la rendibilitat econòmica. “El que ha passat és una mostra més que les entitats financeres convencionals prioritzen únicament i exclusiva els seus interessos econòmics i els dels seus accionistes, sense tenir en compte cap altre criteri ètic, social, de desenvolupament local o d’arrelament al territori. De la mateixa manera que inverteixen en indústria armamentística o en indústries contaminants, en el moment que veuen que hi ha possibilitat de pèrdua momentània de rendibilitat econòmica, prenen les decisions que calgui”, afegeix la coordinadora de FETS.


Creixement sostenible

Tot i que el trasllat dels grans bancs es podria haver llegit com una oportunitat per captar noves sòcies o clientes, les entitats de finances ètiques han decidit no fer una campanya comunicativa o comercial en aquest sentit. “Volem incorporar més recursos i donar servei a les persones que ens demanen informació i que volen fer-se clients, però alhora hem de mantenir el nostre model de banca ètica cooperativa i participativa i continuar sent sostenibles a contracorrent de legislacions i regulacions. Això vol dir que el creixement ha d’anar a poc a poc”, afirma Albert Gasch, responsable cultural de Fiare Banca Ètica, un banc que opera a Itàlia i a l’Estat espanyol i que desenvolupa una estructura organitzativa única amb una àmplia participació de les persones sòcies en diferents grups territorials. A l’Estat espanyol compten amb més de 2.400 sòcies i 2,5 milions d’euros de capital social.

Gasch, a més, considera que ja s’han donat altres suposats escenaris de creixement abans, però que les prioritats haurien de ser unes altres. “Quan va aparèixer el 15-M, quan va esclatar la crisi bancària amb la fallida de Lehman Brothers o amb l’escàndol de les preferents, moltes persones també apuntaven que era el moment ideal per fer una campanya de captació de sòcies. Ara s’afegeix un motiu més, però no crec que el nombre de persones que faci el pas de canviar ara a la banca ètica pels fets de l’últim mes suposi una demanda significativa per a nosaltres. La nostra estratègia principal continua sent expandir-nos dins l’àmbit de l’economia solidària, i en això encara ens queda molta feina a fer”, afegeix el responsable cultural de Fiare.

L’Ajuntament d’Argentona (CUP) ha activat els tràmits per transferir més de 2,8 milions d’euros a Triodos Bank

Xavi Teis, responsable de comunicació de Coop 57, alerta que el fet de créixer per créixer pot arribar a ser contraproduent. “Les entitats de finances ètiques tenim més facilitat per captar estalvi que per concedir préstecs, i si la balança es desequilibra molt, pot ser perillós per a la viabilitat del projecte. Per això, en el nostre cas, ens hem marcat un topall a les noves entrades de capital i actualment no invertim esforços en campanyes per atraure més estalvi”, apunta Teis. Coop57 ofereix serveis financers a entitats i comptava a finals de 2016 amb més de 3.600 sòcies i prop de 33 milions d’euros de capital social.


Desmuntar tòpics

Amb el creixement de les demandes d’informació, les entitats de finances ètiques també han hagut de desmuntar alguns tòpics al voltant de la banca ètica. Per exemple, hi ha qui considera que no és una opció segura. “En aquest sentit cal remarcar que les entitats de finances ètiques, com qualsevol altre banc, compten amb la regulació, garantia i aval del Banc d’Espanya”, afirma Nina González. “A més, un altre dels elements que indica el grau de seguretat és la morositat. Contràriament al que molta gent pensa, la taxa de morositat de les entitats de finances ètiques és significativament inferior a la resta de bancs: 6,12% davant del 9,11% de la banca tradicional”, apunta González.

Una altra de les preguntes més repetides per les persones que s’apropen a demanar informació sobre les finances ètiques és si són entitats catalanes. González remarca que, tot i que algunes entitats tenen l’origen fora de Catalunya, estan formades per persones del territori i que, a més, inverteixen en economia real i de proximitat, no en economia especulativa com altres bancs.


Posicionar-se o no

Un altre dels fets que diferencia algunes de les entitats de banca ètica de la resta de bancs és el seu posicionament públic davant d’alguns dels darrers episodis de repressió i vulneració de drets civils i democràtics viscuts a Catalunya els darrers mesos, com ara les vagues generals del 3 d’octubre i el 8 de novembre o les mobilitzacions contra les detencions i confiscacions de paperetes prèvies a l’1 d’octubre. “Nosaltres no ens posicionem ni a favor ni en contra de la independència perquè la nostra base social és àmplia i amb diferents sensibilitats, però sí que ho hem fet per denunciar la vulneració de drets polítics, civils i democràtics, contra la repressió i pel dret a decidir dels pobles”, afirma Xavi Teis.

Albert Gasch remarca que molta gent opina que els bancs no s’haurien de posicionar en debats polítics o socials. “Nosaltres, a més de ser un banc, tenim tota una base social, que està arrelada al territori i que, per tant, li importa allò que passa. Amb la irrupció de la policia espanyola i la guàrdia civil a les conselleries el 20 de setembre, Fiare va publicar un comunicat a escala estatal condemnant la repressió i la vulneració de drets humans”, recorda Gasch. “Cal recordar que els nostres socis tenen una lògica molt diferent del soci capitalista: volen construir una eina financera per a la transformació social”, afegeix.

A més de persones a títol individual, també alguns governs municipals han iniciat tràmits per traslladar els diners a entitats de finances ètiques, arran de la marxa de Banc Sabadell, Caixa Bank i altres entitats financeres de Catalunya. És el cas de l’Ajuntament d’Argentona, governat per la CUP, que va activar el 20 d’octubre els tràmits per transferir més de 2,8 milions d’euros a Triodos Bank, amb qui treballa des de 2016. També l’Ajuntament de Sitges (PDeCAT-ERC) ha transferit 500.000 euros a un nou compte de la mateixa entitat i l’Ajuntament de Ripoll, amb el vot unànime de tot el ple municipal, es compromet a traspassar els seus comptes i fons bancaris a entitats financeres de la banca ètica l’any 2018.
 

Article publicat al número 442 de la 'Directa'
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: