Impressions

Bella i bèstia

22/11/2017

La meva neboda Emma està feliç, aquesta nit mirarem La Bella i la Bèstia i està convençuda que m'agradarà, perquè va de què l'important és l'interior de les persones, no com som per fora, m'explica amb el to greu de les reflexions d'alt contingut social. Jo sé que vol repetir l'èxit de Vaiana, gran elecció de la qual està orgullosa, perquè em va encantar (hi ha qui l'ha descrit com l'heroïna feminista Disney, malgrat d'entrada sembli un oxímoron).

Mirem doncs La Bella i la Bèstia. Ja sabeu el plantejament: noia una mica rara del poble (perquè es passa el dia llegint) va a parar a un castell on hi ha una bèstia (que abans era un príncep guapot i cruel i per això va patir un encanteri) i s'acaben enamorant malgrat ell és molt lleig (què voleu que us digui, jo el trobo resultón). Missatge final: la bellesa de fora no importa, remarca l'Emma de nou.

Però Oh wait! li dic. La bellesa d'ell no és important, d'acord. El tiu és lleig (en teoria) i digne d'estimar i ser estimat, perfecte. La majoria de la gent fugiria per potes en veure'l i ella s'hi enamora... d'acord. Però i ella? Compteeee: Ella és tan bonica com la resta de princeses Disney! Potser l'han fet una mica menys sexi (és que recordeu que llegeix molt), però ja sabeu: veu dolça, cintureta impossible, formes delicades... Doncs quin missatge de merda, li dic a l'Emma. I dels pitjors: disfressat de denúncia perpetua el que suposadament vol denunciar. No es diuen paraulotes, titi. Tampoc no s'enganya així al personal, penso. Que a més la bèstia ni es queda lleig tota la vida, que al final amb un petó es desmunta l'encanteri i torna a ser el príncep ben-plantat i polit. La música segueix sonant: Cierto como el sol que nos da calor, no hay mayor verdad, la belleza está en el interioooor. I ballen un vals.

Ja podem anar cantant la cançoneta i donant voltes per la pista, que mentre no fem pelis del tipus 'El Bell i la Bèstia' no avançarem

Ja podem anar cantant la cançoneta i donant voltes per la pista, que mentre no fem pelis del tipus El Bell i la Bèstia no avançarem. A El Bell i la Bèstia un home guapíssim i una dona gorda i lletja s'enamorarien i serien feliços per sempre o els dies que els donés la gana. Difícil d'imaginar, oi? Doncs llavors que s'aturi la música, perquè és ella (moníssima) qui mira més enllà de l'aparença física, no ell.

Que s'aturi la música (no hay mayor verdad, la belleza está en el interioooor), perquè les maniquins anorèxiques del Zara segueixen allà amb les seves cames impossibles i hi ha publicistes que pensen que és una genial idea mostrar el cos d'una dona com el d'una vedella a la carnisseria. A d'altres se'ls acut cada dia mostrar dones que semblen agredides o assassinades com a reclam sexi i atractiu. Que s'aturi la música.

Que s'aturi la música, perquè fins i tot les presentadores que ens parlen de violència masclista des d'un plató, amb tota professionalitat i contingut, van enfundades en aquests vestits ajustats i enfilades a aquests talons, que òbviament cadascú pot anar com vulgui, però resulta una mica estrany que totes vagin així i cap prefereixi cap dia sabata plana i roba ampla i que, quina coincidència, tinguin totes tipet (o tipasso). Que s'aturi la música, que hi ha discoteques que et paguen 100 euros si vas sense calces i d'altres et paguen les copes si et despulles dalt l'escenari.

Ens hem de llegir el manual de la perfecta violada, per saber com vestir, què fer, què no beure, no només perquè evitar (nosaltres) que ens violin sinó per saber com comportar-nos correctament un cop ens hagin violat

Que s'aturi la música, que ens hem de llegir el manual de la perfecta violada, per saber com vestir, què fer, què no beure, no només perquè evitar (nosaltres) que ens violin sinó per saber com comportar-nos correctament un cop ens hagin violat. Que s'aturi la música. Que resti només, per una estona, el silenci.

Silenci, que l'Emma s'ha quedat adormida al sofà. Va, anem al llit, li dic. Però no acabis de veure la pel·li sense mi, em diu somnolenta mentre s'aixeca. Ja s'ha acabat la pel·li, Emma, li dic mentre avancem pel passadís. No, no... no s'ha acabat, insisteix.

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: