Internacional

Bonn acollirà la Cimera del Clima amb la mirada posada en l'Acord de París

Davant l’escepticisme dels grups ecologistes, la COP23 se celebra a Alemanya a partir de dilluns amb l’objectiu de progressar en les pautes d’implementació de l’Acord de París establert el 2015
Manifestació avui a la mina de carbó de Hambach, a Colònia, organitzada pel moviment activista ambiental Enge Gelande el dia previ a l'inici de la COP23
Eduard Hernández

El proper dilluns comença la 23a Conferència de l'ONU sobre el canvi climàtic (COP23). Aquest any serà presidida per la República de Fiji, però per qüestions logístiques es celebrarà del 6 al 17 de novembre a la ciutat alemanya de Bonn. Polítics, sindicats, organitzacions no governamentals i grups mediambientals, associacions d’agricultors, grups indígenes, governs locals i investigadors participaran en els més de 800 esdeveniments que hi haurà al llarg de la cimera. Es preveu que als actes oficials organitzats per les Nacions Unides hi prendran part més de 30.000 persones.

La data límit decretada per l’aplicació de l’Acord de París és l’any 2018, per tant aquesta cimera serà clau

Els principals objectius de la trobada de Bonn, que no té la repercussió internacional de convencions anteriors com la de Kyoto (1997), Copenhagen (2009) o París (2015), són ajustar paràmetres per implementar l’Acord de París o almenys tancar alguns dels detalls sobre el pacte climàtic que queden pendents de tractar. La data límit decretada per l’aplicació de l’acord és l’any 2018, per tant aquesta cimera serà clau.
 

No vinculant

Tanmateix, quina legitimitat té el famós Acord de París? Negociat per 195 països, el tractat del clima entrarà en vigor l’any 2020 amb el principal objectiu reduir l’emissió de gasos global, no superar l’augment de dos graus respecte l’època preindustrial i limitar l’augment a 1,5 graus per la data límit de l’any 2030. Fins al moment, el pacte ha estat ratificat per 166 països a títol individual i per la Unió Europea. En aquest sentit, compleix els requisits mínims per la seva aplicació, ja que va ser acceptat per un nombre prou gran d’estats que en el seu conjunt sumen més del 55% de les emissions de gasos globals. La reducció de gasos d’efecte hivernacle com diòxid de Carboni (CO2), metà (CH4) o òxids de nitrogen (NxOy) procedents de la crema de combustibles fòssils que s’utilitzen per la producció d’energia, en els transports, en l’àmbit de la indústria agrícola o en els processos d’urbanització és un repte mundial que encara no s’ha assolit.

Tanmateix, que l’Acord de París no és vinculant. Quan es va firmar, cada país va declarar intencions, però no pas compromisos legals. La manca de clàusules obligatòries es va evidenciar amb els Estats Units, quan el govern de Donald Trump es va retirar de l’acord el juliol passat. Tot i això, segons estableixen els estatuts del tractat i de la UNFCCC, la retirada dels EUA no s’efectuarà fins al 2020. A l’espera d’alguns països que encara han de ratificar l’acord, només Estats Units i Síria s’han mostrat contraris a formar-ne part.

L'Acord de París no és vinculant. Quan es va firmar, cada país va declarar intencions, però no pas compromisos legals / Eduard Hernández


Tenint en compte que els EUA són el segon país del món rere la Xina amb un volum més alt d’emissió de CO2 -que representa el 18% del total d’emissions-, la fiabilitat de l’Acord de París segueix sent molt dèbil i el compliment de les seves bases genera molt escepticisme entre el moviment ecologista. A tot plegat, s’hi afegeix la poca pressió cap al negoci de les energies fòssils plantejat en l’Acord de París i el poc èmfasis en àmbits crucials per la sostenibilitat del planeta com l’agricultura o les energies renovables.
 

Falses solucions

Recentment, moviments ecologistes i organitzacions no governamentals han encunyat diversos termes nous per expressar la seva posició crítica cap al Capitalisme Verd i les Fake Solutions (Falses Solucions). Segons la gran majoria d’especialistes en ecologia, el model de consum i producció actual, basat en la utilització de combustibles fòssils, és totalment insostenible. Tanmateix, els grans acords dels quals deriven les últimes cimeres del clima no se centren en la reducció de l’emissió de gasos, sinó en la mitigació dels seus efectes.

Els grans acords dels quals deriven les últimes cimeres del clima no se centren en la reducció de l’emissió de gasos, sinó en la mitigació dels seus efectes

En comptes d’incidir en la base del problema, apostar per una transició de consum energètic i reduir les emissions, es proposa de seguir amb la utilització d’energies fòssils i recórrer a noves tecnologies de costos desorbitats per capturar els gasos quan ja estan emesos. Segons el món ecologista, alguns mètodes nocius que funcionen com a Fake Solutions són els mercats de CO2, el fràcking o la Captura i Emmagatzament de Carboni (Carbon Capture and Storage, CCS), que consisteix en capturar el diòxid de carboni emès, comprimir-lo, transportar-lo i enterrar la substància en dipòsits subterranis i zones d’escorça marina. Segons els experts mediambientalistes, pràctiques com el CCS o el fràcking suposen un impacte i risc ambiental que deixa en evidència la poca voluntat de reduir el consum fòssil i canviar el sistema energètic.

Amb totes les cartes sobre la taula, la Cimera del Clima de Bonn serà un moment clau per valorar si els països que integren la comunitat internacional compleixen els objectius acordats a París. No obstant, lluny de complir les expectatives i satisfer els reclams dels grups ecologistes, caldrà veure si els acords de la trobada tindran efectes sobre el futur socioambiental del planeta o bé només seran promeses basades en polítiques irreals i impossibles de dur a terme que tot sovint tan sols beneficien a les grans empreses. Els propers dies, les decisions que es prenguin sobre els mercats de carboni, els plans de reducció d’emissions de cada estat, la implementació de noves tecnologies en el sector energètic i els mecanismes de pèrdues i danys dels països més afectats pel canvi climàtic determinaran el gran repte de reduir la temperatura global del planeta.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: