Economia

Cada any es perden 5.500 milions d’euros en avantatges fiscals "injustificats" o que beneficien les rendes més altes

La Plataforma per una Fiscalitat Justa ha elaborat un informe que posa llum sobre els beneficis fiscals. Augmenten aquells destinats a les societats d’inversió i alhora, es premien les pensions privades
L'informe reclama indicadors de seguiment i avaluació del sistema de beneficis fiscals
Pau Fabregat
15/03/2018

Successions, donacions, patrimoni, impost sobre la renda o societats són impostos, és a dir, contribucions de la població a les inversions públiques, però alhora, estan subjectes a beneficis fiscals. Tot i que no compta amb una definició legal, els avantatges fiscals suposen una pèrdua de 32.000 milions d’euros per a les arques públiques a l’Estat espanyol i 10.000 a Catalunya. La Plataforma per una Fiscalitat Justa ha elaborat un informe per «posar llum» sobre els beneficis fiscals i saber si estan justificats, els objectius que persegueixen i l’impacte que tenen. En clau de justícia fiscal, des de la Plataforma conclouen que dels 8.000 milions d’euros analitzats, entre la hisenda catalana i l'estatal, 5.500 no estan justificats, bé pel seu caràcter regressiu -és a dir, perquè beneficien en major mesura les rendes altes- o bé perquè són avantatges "injustificats des del punt de vista del bé comú". Amb tot, subratlla Xavier Casanovas, un dels autors de l’informe, manquen indicadors de seguiment i avaluació.

De l’informe es dedueix que mentre tots els beneficis fiscals, en base a la memòria del 2017, van a la baixa, augmenten en un 173% aquells destinats específicament a les societats d’inversió, com les SOCIMI, dedicades al mercat de lloguer, i les SICAV, instruments d’inversió de grans patrimonis.

En el cas de l’impost de successions, els beneficis fiscals en el seu conjunt sobrepassen la recaptació pressupostada: sobre una previsió de 436 milions d’euros, representen el 325%

En el cas de l’impost de successions, els beneficis fiscals en el seu conjunt sobrepassen la recaptació pressupostada: sobre una previsió de 436 milions d’euros, representen el 325%. Tant en aquest cas com en el de l’impost de donacions, les reduccions beneficien les anomenades "empreses familiars", que no estan definides. L’informe alerta de què el legislador "no ha tingut en compte discriminar per tipus d’activitat" per tal d’incentivar empreses "amb major interès social", per exemple. I afegeix que està permesa la bonificació d’empreses holding i alhora, una empresa de tinença de béns immobiliaris pot quedar exempta si acredita una persona a jornada completa i un local destinat a l’activitat. Precisament, els pressupostos de les retallades de 2011 de la Generalitat de Catalunya van quedar marcats per la supressió de l’impost de successions, que es va recuperar a demanda d’ERC amb la pròrroga de 2013, però mai als nivells anteriors, que si es recuperessin, segons la CUP, suposaria 400 milions d’euros més.

Així mateix, el 2017 és l’any dels darrers cinc que menys s’ha recaptat a través de l’impost de patrimoni. Mentre que el 2012 el 224% de l’ingrés pressupostat va acabar en beneficis fiscals, l’any passat el percentatge va arribar al 346%, és a dir, d’una previsió de recaptació de 517,4 milions, 1.792 s’han perdut a través de beneficis fiscals. Aquest impost també contempla beneficiar les qualificades com a "empreses familiars". Xavier Martínez, també autor de l’informe, explica que precisament ara, com encara no s’han aprovat els pressupostos espanyols, l’impost de patrimoni no està vigent. El fet és que després de recuperar l’impost el 2011 -s’havia eliminat el 2008-, cada any s’ha anat prorrogant, com si fos una mesura temporal.
 

Bonificacions per a les pensions privades

Mentre que a Catalunya es van deixar d’ingressar 1.506,3 milions d’euros a través de l’IRPF, un 19% del total previst el 2016, un any més tard, a nivell estatal, els beneficis fiscals representen el 16,9% . A més, hi ha 3.154 milions de reduccions que presenten un caràcters regressiu: com més elevat és el nivell de renda, més benefici fiscal.

/ Pau Fabregat

 

Ara, que el debat sobre les pensions està sobre la taula, entre els diversos tipus de deduccions i avantatges fiscals d’IRPF, destaca el que fa referència al concepte "sistema de previsió social", perquè amaga plans de pensions privats i mútues, entre altres. És a dir, aquelles persones que inverteixen en un pla de pensions o en mútues acaben pagant menys impostos i són, precisament, les rendes més altes. Segons dades del Sindicat de Tècnics d’Hisenda, Gestha, qui més IRPF es dedueix són les contribuents que declaren guanyar més de 150.000 euros anuals. Ja ho publiciten diverses entitats bancàries: "Els plans de pensions com a instrument d’estalvi fiscal". De fet, tant l’FMI com el Banc d’Espanya i el Govern espanyol recomanen a la joventut que contracti plans de pensions privats.

Tot i que el 2017, va ser el primer any que les persones amb rendes mínimes d’inserció estaven exemptes de tributar l’IRPF, de les 790.000 beneficiàries, segons l’informe, només 125.000 haurien exercit aquest dret.

Pel que fa a les deduccions sobre l’impost de societats, que han comportat una pèrdua de 2.127 milions d’euros el 2017, Casanovas subratlla que el 63% dels beneficis fiscals, en la memòria anual del Govern espanyol, no estan vinculats a cap política concreta, sinó associats a «Altres», sense cap concreció. Una de les demandes de la Plataforma per una fiscalitat justa és l’eliminació del règim fiscal especial per a les SOCIMIS i les SICAV.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: