Territori

Camps de golf i hotels de luxe, la solució del PSPV a l'atur de la Vila Joiosa

El govern municipal reviscola un projecte de camp de golf malgrat el dèficit hídric que pateix la Marina Baixa i de totes les irregularitats que han acompanyat aquest projecte en els darrers 20 anys, amenaçant la sostenibilitat ecològica del territori
El Grup Ecologista Xoriguer de la Marina Baixa i amb seu a la Vila Joiosa porta denunciant aquest projecte als terrenys de l'Almisserà gairebé des del principi
Grup ecologista Xoriguer
16/04/2018

El 13 de març de 2018 l'Ajuntament de la Vila Joiosa publicava en la seua pàgina web la notícia de la signatura d'un conveni de col·laboració entre el municipi de la Marina Baixa i la Federació de Golf de la Comunitat Valenciana, pel qual renaixia un projecte que es va començar a gestar l'any 2000, però que pareixia haver quedat en l'oblit després de passar per un calvari judicial.

Aquest projecte, després d'algunes transformacions, consisteix en la construcció d'un camp de golf, un hotel i dos camps de futbol en l'Almisserà, terreny adjacent al terme de Finestrat i molt prop dels terrenys del parc temàtic Terra Mítica. Els nou forats del camp de golf que es vol construir vindrien a completar el que ja hi ha a Finestrat, que va obrir les portes en setembre de 2017. El president de la Federació de Golf, Andrés Torrubia, és també el president de l'empresa propietària dels terrenys, que construirà el projecte.


L'Urbanisme viler: un somni que mai arriba

Aquest projecte no és una excepcionalitat dins de les polítiques urbanístiques vileres. Podem trobar el seu origen en una modificació del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) de 1999, però des d'aleshores no ha sigut un camí fàcil ni exempt de polèmiques.

L'any 1999, es va aprovar el PGOU que hauria d'estructurar el desenvolupament urbanístic del poble. Dins dels seus objectius es trobava la construcció de 25.000 nous habitatges i preveia un creixement de 53.000 habitants per a un poble que tenia 29.000 habitants. Tot i que aquest PGOU va ser aprovat durant l'alcaldia de Juan Segovia Esquerdo, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), l'encarregat de desenvolupar-lo va ser el PP, que va arribar a l'alcaldia de la mà de Jose Miguel Llorca al cap de pocs mesos de la seua aprovació.

En plena explosió de la bombolla immobiliària, l'alcaldia del PP va voler engegar un nou PGOU malgrat que el que s'havia aprovat feia poc més de 5 anys no estava desenvolupat

Aquest PGOU incloïa 37 Plans Parcials, dels quals 15 van acabar en mans d'empreses associades a l'entramat empresarial vinculat al PP, segons informació publicada a El País. Entre altres casos, els regidors d'Urbanisme i Turisme compartien empreses amb promotors com Andrés Planelles Ronda, que al mateix temps compartia amb Enrique Ortiz Iniciativas Urbanisticas del Mediterraneo S.L., als que se'ls havia donat el Pla Parcial 35.

En plena explosió de la bombolla immobiliària, l'alcaldia del PP va voler engegar un nou PGOU malgrat que el que s'havia aprovat feia poc més de 5 anys no estava desenvolupat. L'any 2004, amb els vots a favor del PP, Iniciativa Independent i el Bloc Nacionalista Valencià (tot i que després va retirar el seu suport a causa d'una "evident manca de criteris de sostenibilitat") es va aprovar el concert previ del PGOU. Aquest nou pla pretenia que la Vila Joiosa arribara a ser una ciutat de 140.000 habitants i incloïa la creació de tres nuclis urbans allunyats del poble amb tres camps de golf, un d'ells el de l'Almisserà, que ja s'havia tramitat de forma especial mitjançant una modificació de l'anterior en 2003. A aquests tres camps de golf se li havia d'afegir un altre en el terme d'Orxeta, municipi que també preveia créixer dels 500 als 20.000 habitants.

Aquest nou PGOU va acabar en la paperera gràcies a la contestació del poble de La Vila, que va constituir l'any 2007 l'Assemblea Ciutadana contra el PGOU aglutinant grups ecologistes i propietaris de terrenys que serien expropiats. A les portes de la crisi que sacsejaria el món sencer, el PP va perdre les eleccions i es va formar una coalició de quatre partits que van acabar amb el projecte actual però van deixar vigent el de 1999 i el Pla Parcial del camp de golf de l'Almisserà amb la seua urbanització. Hui en dia la població de la Vila Joiosa encara roman als 30.000 habitants.


L'església no hi podia faltar

Mentre les polèmiques amb els PGOU vilers creixien, el projecte de camp de golf i una urbanització amb 1.600 habitatges a continuava el seu propi i tortuós camí. Els primers moviments de les empreses i els polítics per a la seua construcció es van iniciar l'any 2000.

Els terrenys coneguts com l'Almisserà eren propietat de la família Aragonès. Rere la mort sense descendents de Pedro i Antònia Aragonès Urrios en 1997, va ser constituïda la Fundació Aragonès amb l'herència d'una de les famílies terratinents més històriques del poble. Aquesta fundació, tal com va establir Antònia Aragonès Urrios en el seu testament, tenia l'objectiu de fomentar els valors catòlics i de construir un asil per a pobres. Per a tal fi van posar al capdavant l'ajuntament i el bisbat d'Oriola.

La venda d'aquests terrenys rústics va ser duta a terme per valor de 4,2 euros el metre, import que s'ha revaloritzat exponencialment / Grup ecologista Xoriguer

 

L'aleshores alcalde, José Miguel Llorca –condemnat uns anys més tard per exercir de metge sense titulació– i el bisbat, tenien altres plans i l'any 2000 van vendre els terrenys de l'herència a la mercantil Los Almendros de Alicante S.A.. La venda d'aquests terrenys rústics va ser duta a terme per valor de 4,2 euros el metre, que rere la intervenció de la Conselleria d'Hisenda del PP va ser incrementat fins als 5,4 euros per metre. Però la mateixa mercantil va arribar a pagar fins a 120 euros a altres propietaris de la zona.

En aquell moment l'empresa era propietat de Rosa Maria Barceló Martorell i Maria Dolores Martorell Llorca, esposa i sogra d'Eduardo Zaplana. També hi figuraven persones com ara Manuel Climent Torrubia (mort recentment), Andres Torrubia i Agustín Perez Espinosa. Aquests últims encara són els propietaris de l'empresa, ja que la família Martorell Llorca l'abandonà en l'any 2013.

En un ple municipal de desembre de 2003, s'inicien els tràmits per a la modificació del PGOU, que s'aprova definitivament el setembre de 2015 requalificant els terrenys de sòl rústic a urbanitzable

En un ple municipal de desembre de 2003, s'inicien els tràmits per a la modificació del PGOU i així naix el Pla Parcial del Sector 38. Tanmateix, no va ser fins al 15 de setembre de 2005 quan s'aprova definitivament i es requalifiquen els terrenys de sòl rústic a urbanitzable. Els mateixos terrenys que havien sigut venuts per a penes 5 euros el metre quadrat quatre anys enrere.

En un primer moment, aquest Pla Parcial va ser adjudicat a URBE Construcciones y Obras Públicas, propietat d'Andrés Tatay Noguera, com agent urbanitzador. Però Los Almendros de Alicante va oferir pagar 1.200.000 d'euros a l'ajuntament com a pagament parcial de les plusvàlues, i va ser així com en gener de 2006 es va celebrar un ple en què URBE desapareixia com a agent urbanitzador en favor de Los Almendros.

Després d'una denúncia de l'aleshores edil d'Iniciativa Independent, Pedro Lloret, el Tribunal Contenciós Administratiu d'Alacant va declarar, en 2008, que Los Almendros no complia els requisits necessaris per a ser Agent Urbanitzador i, per tant, URBE assumia de nou el dret de construir el projecte. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) va confirmar la sentència l'any 2011 però no obstant això, finalment URBE es negaria a pagar els 1.200.000 euros que demanava l'ajuntament al·legant que la quantitat no corresponia amb l'acord inicial. El projecte va quedar orfe de constructor en desembre de 2012.


Informes del CHX i l'oposició de la Conselleria

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va rebutjar el projecte en un primer informe publicat l'any 2008. L'informe explicava que el projecte "no respectava l'ordenació proposada del domini públic hidràulic i no acredita la disponibilitat de recursos hídrics". A més a més, l'actuació urbanística suposava l'ocupació del domini públic del Riu Torres i el barranc del Murtet, segons informava l'informe.

Així i tot, la CHX aprovava en 2011 la concessió d'aigües reutilitzades per al reg que van demanar per a regar el camp les Comunitats de Regants d'Algar i la Vila Joiosa, de la qual és president un membre actual de l'equip de govern de la ciutat, Pedro Alemany.

La Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient va emetre un informe desfavorable al projecte en 2008 / Grup ecologista Xoriguer

 

Per altra banda, la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient va emetre un informe desfavorable al projecte en 2008. El document signat pel Director Territorial Ramon Rizo Aldeguer basava la seua negativa en "l'afecció que es produiria en el medi ambient, derivat de l'eliminació de sòl forestal que ocupa gairebé la totalitat de l'àmbit d'actuació". També afirmava que "es veurien afectats cinc jaciments arqueològics, entre els quals es troba una mesquita medieval del segle IX. Aquesta mesquita és l'única amb les seues característiques de tot el País Valencià i inclou també una necròpolis i peces de ceràmica provinents de Tunísia."

L'empresa va recórrer aquest informe per a salvar el projecte. Així i tot, el 30 de març de 2015 la Comissió Territorial d'Urbanisme rebutjava aquest recurs i el Pla Parcial en considerar que el projecte no havia introduït cap canvi i que per tant calia fer complir l'informe de 2008. Els terrenys romanien com a rústics, el Pla Parcial era mort i semblava que el projecte havia arribat al seu fi, però no va ser així.


Declaració d'Interès Comunitari

El 29 d'abril de 2015 Los Almendros va presentar, davant la Conselleria d'Habitatge, Obres Publiques i Vertebració del Territori, una sol·licitud per a la tramitació d'una Declaració d'Interès Comunitari. La urbanització va desaparèixer del projecte, que en qualsevol cas estava sent construïda en Finestrat.

Les Declaracions d'Interès Comunitari (DIC) és un tràmit pel qual poden aconseguir la transformació de sol rústic a urbanitzable per activitats industrials o d'ús terciari, a instàncies directament dels propietaris o l'empresa interessada a construir.

Malgrat que l'empresa potser acabe desenvolupant el projecte afegint-li un hotel i dos camps de futbol, el municipi haurà de pagar 999.435,10 amb un interès del 2% anual

El 28 de juny de 2017 l'Ajuntament, governat des del 2015 per PSPV, EU i Gent per la Vila (una escissió del PP), va informar l'empresa i la Conselleria que en cas que només es fera un camp de golf s'oposarien, però que si s'incloïen altres projectes, donarien la seua aprovació. A partir d'aquí, Los Almendros S.A. va procedir a una reformulació del projecte: al camp de golf se li afegiria un hotel de quatre estrelles i dos camps de futbol. Amb aquestes modificacions, l'Ajuntament ha donat el seu vistiplau i en virtut del conveni signat s'ha afegit a la sol·licitud de DIC com consta en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 04/04/2018.

El conveni també explica el destí d'1.200.000 d'euros que es van pagar allà per l'any 2005. Com ara el projecte es tramita per una DIC és considerat diferent de l'anterior, per tant l'Ajuntament reconeix el deute més els interessos deixant la xifra en 1.300.060 euros. D'acord amb el conveni signat, l'Ajuntament fixa un cànon de 601.250,3 que accepta reduir en un 50% i queda en un import de 300.625,18. El fet que el cànon aprovat ara en el conveni és molt inferior a la xifra que Los Almendros va pagar en 2005, provoca que qui haurà de pagar és el mateix ajuntament.

Per tant, malgrat que l'empresa potser acabe desenvolupant el projecte afegint-li un hotel i dos camps de futbol, el municipi haurà de pagar 999.435,10 amb un interès del 2% anual. Xifra que ix de restar el nou cànon del pagat en el 2005. Després de contactar amb l'Ajuntament de la Vila Joiosa per demanar informació i oferir-los poder expressar el seu punt de vista sobre aquest conflicte, no hem rebut cap resposta ni les demandes de la Directa han estat ateses en el moment de la publicació d'aquest article.


Els grups ecologistes s'hi oposen

El Grup Ecologista Xoriguer de la Marina Baixa i amb seu a la Vila Joiosa porta denunciant aquest projecte gairebé des del principi, tot i que els van intentar frenar: "Jo vaig anar a l'ajuntament i un home que donava la cara per Los Almendros ens va intentar comprar si no al·legàvem", denuncia Jaume Vaello un dels portaveus del grup.

Per a Xoriguer, un dels problemes més greus és en relació als recursos hídrics. Denuncien que el dèficit hídric que ja pateix la comarca es veurà agreujat i que els regants ja han vist molt reduïdes les tandes de reg, que són cada vegada més separades i que per això es produeix l'abandonament dels terrenys cultivats. Fa 20 anys els regants de La Vila Joiosa podien regar cada 15 dies, mentre que ara les tandes de reg es poden allargar fins a 40 dies. Molts terrenys agrícoles de La Vila Joiosa estan en un estat d'abandonament.

L'Ajuntament de la Vila Joiosa no ha respós a les demandes d'informació de la Directa



"Hui en dia es rega amb aigua de la depuradora, que serà la mateixa que abastirà el camp de golf", segons denuncia Richard Barreno, d'Ecologistes en Acció. Aquest fet pot comportar "una variació en el preu de l'aigua". Però Jaume Vaello no té clar que l'aigua que es faça servir siga només de la depuradora, ja que "hi ha una font en el terreny que és la font de Murtet. Diuen que utilitzaran aigües depurades però quan plou què faran? De la font directament a les basses de la depuradora. Ells punxaran l'aqüífer. Tenim informació que demostra que a la zona de camp de golf de Finestrat ja estan utilitzant aigües de pous subterranis per al reg, el que està danyant greument els aqüífers".

Segons l'informe que van presentar per a al·legar contra la DIC, els terrenys són una zona de permeabilitat alta-mitja i l'ús d'aigües depurades contaminarà els aqüífers de la Font de Murtet i arribarà al Riu Torres i d'aquest al Mar Mediterrani. Però Toni Saragosí denuncia que la CHX no els fa cas: "Hem escrit a la confederació i no han contestat. Hem al·legat a l'ajuntament i a conselleria tot ben redactat i tampoc van contestar."


Destrucció forestal, agrícola i de fauna i flora

Els problemes en relació a l'aigua no són els únics que denuncien des de Xoriguer. Jaume Vaello ens explica que els perills "s'han minimitzat com si el barranc no fora un torrent. El barranc tenia al voltant de 30 metres i van deixar una aixeta d'un metre. Vam escriure a la Confederació denunciant els riscos d'eliminar un torrent natural d'aigua i van ampliar-lo només fins als 5 metres, que és clarament insuficient si hi ha gota freda d''aigua i pot comportar conseqüències molt greus".

Segons el col·lectiu Xoriguer, l'eliminació sistemàtica de la vegetació mitjançant la roturació de la terra "ha acabat amb tot vestigi arbori, arbustiu i vegetatiu, el qual han cremat o enterrat"

Els efectes sobre la fauna del l'indret també estan sent molt greus. "Durant els últims anys hem dut a terme diferents transsectes per a l'estudi d'aus al llarg dels forats del camp de golf de Finestrat, en el que el paisatge ha canviat de forma dràstica perquè tot el que hi havia ha desaparegut, de tal forma que les aus capturades per al seu anellament han minvat degut senzillament a què el seu aliment escasseja", denuncia Jaume Vaello.

Segons el col·lectiu Xoriguer, l'eliminació sistemàtica de la vegetació mitjançant la roturació de la terra "ha acabat amb tot vestigi arbori, arbustiu i vegetatiu, el qual han cremat o enterrat". Dins d'aquesta flora eliminada es troben endemismes alacantins com ara el Timonet Alacantí o el Rabet de Gat que "ja estan amenaçats a causa de la massiva construcció al nostre territori". Inclús arbres centenaris han sigut arrancats, com ara oliveres i garroferes.

"Amb el projecte es pretén vendre que sols s'afectarà la zona catalogada com a sòl no urbanitzable, quan degut a la proximitat entre les zones afectades amb les d'especial protecció, aquestes darreres es veuran afectades greument", ens expliquen els integrants de Xoriguer. Amb tot, no està garantit l'èxit d'aquest projecte, ja que queda pendent l'aprovació de la DIC per part de Conselleria.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: