Cançons en primera persona del plural

Ressenyes

Pau Alabajos torna als escenaris amb L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques, 2016), un disc produït a Nashville per Brad Jones. El valencià manté aquella vibració per les melodies sense edulcorants que busquen l’emoció directa a base d’ambients clàssics. En aquesta ocasió, fa una passa més i experimenta amb sonoritats properes al folk americà i el pop d’estructura senzilla. Fins i tot, deixa espai per encabir contrapunts del rock transfronterer.


L’escolta de l’elapé descol·loca a l’inici, però, com tota obra ben treballada, guanya certeses a mesura que avança la seva digestió. El missatge de fons es manté intacte: la vida com a compromís exponencial cap a un mateix i el propi entorn. És en les formes que el cantautor va explorant. Una vegada més, Alabajos assumeix el repte de commoure a través de la música, parlant clar i sense embuts quan el cos li ho demana. Però també obrint la porta als viatges que només podem fer cadascú de nosaltres.

El músic eleva una crida optimista a mantenir la mobilització als carrers i fa una esmena a la totalitat a la Constitució espanyola i el règim del 78 amb un títol prou il·lustratiu “La transició modèlica i la mare que m’ha parit”. L’enregistrament inclou un cant que deixa nus els estralls dels governs del Partit Popular al País Valencià, però també cançons a una intimitat compartida, a les absències que provoquen les distàncies i el cel que és cada cos. Apareixen, a més, dos homenatges a tercers: les musicacions dels poemes “M’aclame a tu” –un text de Vicent Andrés Estellés que ja havia estat adaptat per Ovidi Montollor– i “Sóller”, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

A aquestes alçades de la partida, tenint present la ubicació geogràfica, el temps col·lectiu d’una generació i les conseqüències d’un sistema amb respiració assistida, haurien de quedar pocs dubtes de la capacitat d’aquest músic per donar sentit a l’ofici de fer i cantar cançons per ser viscudes en primera persona del plural.

CD
Pau Alabajos
Títol: L’amor i la ferocitat
Editora: Bureo Músiques

------------------------


José Peirats, el rajoler indestuctible

En la historiografia de l’Estat espanyol, el gènere biogràfic no gaudeix del prestigi que té a França, la Gran Bretanya o els Estats Units. A això, cal afegir-hi l’injust menyspreu dels acadèmics espanyols cap als intel·lectuals autodidactes, freqüents en el moviment anarquista, com Abel Paz, Antònia Fontanillas, Francisco Carrasquer, Josep Viadiu, Eusebi Carbó, Sara Berenguer o José Peirats.


L’historiador i hispanista Chris Ealham ha ofert diversos relats que entrellacen aquests personatges amb les fites històriques del moviment obrer. Ha estat autor de La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto. 1898-1937 (2005) i coeditor, al costat de Michael Richards, d’España fragmentada. Historia cultural y Guerra Civil española, 1936-1939. També ha traduït, juntament amb Paul Sharkey, La CNT en la revolución espanyola, obra de Josep Peirats. Ara, ha publicat la biografia del mateix Peirats, Vivir la anarquía, vivir la utopía. L’assaig esdevé una bella tela en què la vida del militant anarquista es fon i confon amb la història de la CNT, des de la seva fundació fins a la fi dels anys vuitanta.

Rajoler de professió, Peirats va ser un home excepcional dins l’organització a la qual va pertànyer. Igual que ho van ser Eusebi Carbó, Domingo Canela, Joan Peiró, Dionís Eroles, Aurelio Fernández, Buenaventura Durruti, Horacio Prieto, Àngel Pestaña i tants d’altres, majoritàriament agitadors moguts per un orgull de classe que els feia millors. En aquest sentit, aquest retrat apareix com un cop de tralla al mediocre món de la Sagrada Història Oficial, carregat de fal·làcies i infàmies contra la classe obrera. Ealham ens presenta el Peirats militant, home d’acció, periodista i historiador. Un tot inseparable perquè, com diu l’autor, va ser exemple i síntesi d’aquells obrers disciplinats i austers que van lluitar, fins al seu últim alè, per un món més just per a tothom.

LLIBRE
Vivir la anarquía, vivir la utopía
Autor: Chris Ealham
Editorial: Alianza
Pàgines: 360

 

h%20pantalla.tif

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: