Drets

Cas 'la Manada' o què suposa que la llei no consideri la violació com a violència de gènere

La llei de 2004 només contempla com a violència de gènere la que es produeix en l'entorn de la parella o l'exparella. El començament del judici per la violació múltiple als Sanfermines de 2016 evidencia la desprotecció i la indefensió de les víctimes
Concentració contra la violència masclista
David Fernández
16/11/2017

Per molt estrany que sembli, la llei no considera que el judici per la violació d'una jove de 18 anys per cinc homes en els últims Sanfermines tingui cap relació amb la violència masclista, ni amb biaixos de gènere.

La raó cal buscar-la a la Llei de Violència de Gènere de 2004, que només considera delictes de violència de gènere aquells comesos per la parella o per l'exparella. La inclusió d'altres formes de violència -entre elles la violació- en el recent Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere no s'ha traduït, segons denuncien diverses organitzacions feministes, en lleis o mesures concretes que canviïn la situació de desprotecció de les víctimes d'agressions sexuals fora de la parella.

La inclusió d'altres formes de violència en el recent Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere no s'ha traduït, segons denuncien diverses organitzacions feministes, en mesures que canviïn la situació

En el primer dia de judici, el passat 13 de novembre, ja s'han pogut observar algunes de les conseqüències que implica aquesta consideració legal.

La primera conseqüència d'aquesta "barbaritat", relata a El Salto Ángela Rodríguez, diputada d'En Marea al Congrés, és que la jove ha hagut de desplaçar-se des de Madrid, on viu, a Pamplona per testificar. Pot semblar un detall menor, però no ho és tant, quan parlem d'una violació, a més, múltiple. "Quan es tracta de violència de gènere, segons reconeix la Llei de 2004, es prioritza el domicili de la víctima com a lloc per al judici per una qüestió de protecció de la víctima, encara que només sigui per evitar-li el tràngol d'haver-se de canviar de ciutat per haver de declarar ", explica Rodríguez.
 

Desprotecció

El fet de no estar emparada en la Llei de Violència de Gènere deixa la víctima fora de tot un seguit d'actuacions i proteccions com el suport psicològic, jurídic, econòmic i mèdic, segons denunciaven en roda de premsa els col·lectius feministes Andrea i Lunes Lilas. Tere Sáez, portaveu d'aquestes organitzacions, va reclamar que "la víctima sigui atesa pels òrgans competents" i es "garanteixi l'atenció psicològica i jurídica gratuïta", un suport amb el qual ja compta, aclareixen, però només "gràcies a l'esforç de la seva família, els moviments feministes i les institucions locals ".

Aquesta indefensió es deu, segons paraules de Sáez, a "l'existència d'una llei estatal de 2004 que no incorpora la violència sexual com a violència contra les dones, de gènere o masclista, i per tant [la víctima] no té accés a aquests recursos ".

El fet de no estar emparada en la Llei de Violència de Gènere deixa la víctima fora de tot un seguit d'actuacions i proteccions com el suport psicològic, jurídic, econòmic i mèdic

El primer dia de judici va deixar en evidència una altra de les conseqüències de què aquest tipus de violència sexual no estigui emparada per la llei de 2004. Els advocats defensors van intentar desqualificar l'acusació popular del Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona adduint que aquest tipus de querelles està limitada als casos de violència de gènere. En aquest cas, el jutge va rebutjar la petició però, segons les organitzacions feministes, aquesta situació pot portar a casos d'indefensió depenent del magistrat que porti el cas.

Les implicacions de qui pot denunciar en els casos de violència de gènere o d'altres formes de violència sexuals que no recull la llei són grans, segons afirma la diputada Àngela Rodríguez: "La violència de gènere es considera com un delicte contra la salut pública. Això vol vol dir que no només pot denunciar la víctima o un familiar, sinó que un veí pot denunciar un cas de violència masclista. Llavors, si val quan un marit li pega a la seva dona, com no ha de valer per a una violació? ".

Però les conseqüències d'aquest buit legal van més enllà. Quan una dona és víctima de violència de gènere, continua Rodríguez, segons la llei de 2004 "la dona es converteix en víctima i testimoni". En l'àmbit de la violència de gènere, diu, "està molt més assumit que sigui el propi testimoni de la dona el que serveixi per l'acusació i quan surts d'aquest entorn, on hi ha una jurisprudència en els jutjats de la Violència sobre la dona, això es torna a posar en dubte una altra vegada; per això estem veient tots aquests dies com hi ha tot un debat sobre si hi va haver o no consentiment i, per tant, si es pot considerar delicte o no ".
 

El Pacte d'Estat, als llimbs

Fa just un any, el 15 de novembre de 2016, al Congrés de forma unànime es comprometia a arribar a un acord entre totes les formacions polítiques per ampliar el marc de la llei de 2004 i dotar de pressupost a la lluita contra la violència masclista. El 28 de setembre d'aquest any s'aprovava el Pacte d'Estat, que reconeixia la violació com una de les formes de violència masclista però, dos mesos després de la seva aprovació, les declaracions del Pacte no s'han traduït en mesures concretes.

La dotació de més recursos per a la lluita contra la violència masclista, una altra de les grans demandes del moviment feminista, també ha quedat en suspens

"Encara que es reconegui en el Pacte que la violació és violència masclista, la veritat és que quan el vam portar a la pràctica, les mesures no estan desenvolupades i no funcionen. Hi ha milers de casos així, però aquest és especialment sagnant ", denuncia Rodríguez. Segons les denúncies registrades pel Ministeri de l'Interior, cada vuit hores és violada una dona a Espanya.

A falta de dues setmanes perquè es compleixin els dos mesos que es va donar el Govern per iniciar les converses amb les comunitats autònomes i les entitats locals, segons comenta la diputada d'En Marea, "fins al moment no s'ha fet res". La dotació de més recursos per a la lluita contra la violència masclista, una altra de les grans demandes del moviment feminista, que fa dos anys va inundar els carrers de Madrid el 7N, també ha quedat en suspens: "L'única notícia que tenim clara és que els pressupostos per ara estan prorrogats i per tant no hi haurà diners ", es lamenta Rodríguez.
 

Article publicat originalment a 'El Salto'
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: