Impressions

Catalonia is different

07/11/2014

Guillem Martínez és periodista

L'endemà del 9-N, Mas enviarà una carta solemne a Rajoy tot convidant-lo a la negociació. És a dir, Mas farà el mateix l'endemà del 9-N modus costellada del que faria l'endemà d'un 9-N modus chachi. Un indicatiu que, en termes governamentals o institucionals –o, fins i tot, en termes més amplis, en termes del que es podria anomenar Règim78.cat–, la incerta operació 9-N ha quedat, finalment i contra tot pronòstic, chachi.

El fet que una operació sense resultats positius sigui percebuda com a èxit suggereix que el que cal analitzar ja no és l'operació –un fracàs, un gol, una ruïna, vaja–, sinó la seva percepció. Amb criteris culturals. La cultura, al cap i la fi, són les ulleres que modulen la visió de les coses. Així, perquè existeixi aquesta carta ridícula que dilluns no farà el ridícul, calen una sèrie de construccions/ulleres culturals de cul de got mastodòntiques gens ridícules:

a) Cal, en primer lloc i com el seu nom indica, que la carta no sigui percebuda com a ridícul. És a dir, que continuï complint un rol comunicatiu que ha estat en funcionament durant els darrers 35 anys. Que les comunicacions públiques d'un líder català a un líder espanyol siguin percebudes com a comunicacions solemnes entre Catalunya i Espanya i que tothom, a Catalunya, interpreti la veu del seu president com la veu de la societat. Cal, doncs, que els líders representin Catalunya i Espanya. Això, avui, és inviable a Espanya. Un president del govern, una ministra de Sanitat, un ministre d'Economia o d'Interior, quan parlen –aquest matí a primera hora–, no representen ningú. Tal vegada no representen ni tan sols un govern o un partit, sinó més aviat –cosa que és un fet indesitjat– representen un règim col·lapsat. El fet que Mas encara pugui optar per aquest sistema vell de comunicació interior –aquestes coses no es fan per parlar amb un altre govern, sinó per parlar amb la societat– indica que el col·lapse és inferior a Catalunya i que les cosmovisions i els sistemes de comunicació verticals, vells i inoperants a Espanya no ho són tant –glups– a Catalunya.

b) Si la carta s’emet i Mas no fa el ridícul després d’un 9-N que ja no és governamental, si la carta continua existint després d’un 9-N organitzat per entitats socials, cal entendre, doncs, que tot plegat ha estat més governamental del que sembla. Això, vaja, no ha estat un Multireferèndum; ans el contrari. O el que és el mateix, que l’ANC i Òmnium mantenen unes funcions comunicatives governamentals, fan un rol comunicatiu vertical que transmet de dalt a baix cosmovisions governamentals amb total efectivitat, com en els glory days. Això, a hores d'ara, és impossible a Espanya. Exemplum: l’AVT/Asociación de Víctimas del Terrorismo ja no compleix aquest rol. Està seriosament contestada per la societat i, a més, va partir peres amb el govern, com també les associacions antiavortistes. A Espanya, no hi ha cap associació propagandística amb cap i peus i resultats positius al voltant de l’Estat. Cal entendre, doncs, que ANC i Òmnium són l'única AVT peninsular que compleix la seva funció comunicativa amb èxit. Funció comunicativa: protegir el govern (gran declaració de la tieta de l’ANC: “No molesteu el govern amb preguntes”), reduir i canalitzar la problemàtica cap a punts de vista senzills i no reals (una altra de la tieta: “Europa no tolerarà un comportament antidemocràtic del govern espanyol”; la mateixa Europa, vaja, que ho tolera tot a Ucraïna, Polònia o Hongria) i modular discursos governamentals verticalment per facilitar interpretacions més obertes i simpàtiques que les originals. Primer exemple: quan el 9-N existia, aquestes AVT el presentaven com un referèndum per l’autodeterminació, tot i que, en tot moment, era un referèndum no vinculant que, sic, “facilitaria informació per a la negociació entre dos governs”, sobre el que ells volguessin, per cert. Segon exemple: un cop va fracassar el 9-N original, un fet que les Catalonian AVT sempre qualificaven d'innegociable, van trigar 24 hores a qualificar el nou 9-N costellada com a èxit governamental.

c) Si la carta s'emet dilluns sense ridícul, calen uns mitjans que no la qualifiquin de ridícul. És a dir, que no hagin qualificat en tot moment el procés de cúmul de polítiques testimonials i ridícules que només tenien una funció propagandística interior. També cal que aquests mitjans no hagin informat de les polítiques no ridícules que, mentrestant, s’han fet a Catalunya. Per exemple, els 9.000 milions d’euros de pressupostos i prolongacions de pressupostos –amb vots del PP i, després, d’ERC– que s’han retallat, comptant els 2.000 que, se suposa, es retallaran enguany. Tot plegat, una retallada superior a la grega en proporció. Catalunya és el país més retallat d’Europa i on es pateix més violència social per part del govern. Un govern blindat per la propaganda; un govern que, dilluns, pot enviar una carta a Rajoy i no fer el ridícul.

El règim del 78 trontolla a Espanya, però no a Catalunya. Sistemes de propaganda i comunicació que ja no són factibles a Espanya sí que ho són a Catalunya. La impressió és que Catalunya no està participant en aquest procés de ruptura peninsular. I que el 9-N no contribueix a aquesta ruptura. L’única contribució no ha estat catalana: ha estat la prohibició del 9-N modus costellada, la prohibició d’un fet no jurídic, per part d’un govern col·lapsat, mal assessorat i a la deriva. Un govern, vaja, típic d’un règim que s’enfonsa.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: