Internacional

Clam contra el TTIP durant les jornades que en van revelar els efectes

Desenes de ponents van participar al dia d'acció global contra l'Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units que es va celebrar a Barcelona
Les jornades van abordar el tema de la sobirania dels països
Anna Celma
13/10/2014

Dissabte 11 d’octubre, dia d’acció global a Europa contra l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió entre Europa i els Estats Units (TTIP, en les sigles en anglès). Més de 31 ciutats espanyoles van ser escenari de marxes en contra del tractat i la xifra es multiplica per mil quan parlem de les protestes que hi va haver a les ciutats d’arreu d’Europa, amb #StopTTIP com a crida. Tot i això, molts sectors de la població desconeixen què és aquest tractat o per què els hauria de preocupar, fet totalment comprensible tenint en compte que l’acord es negocia en secret des de 2013.

Què és el TTIP? Què s'amaga darrere aquesta negociació? Per què es vol implantar? I com ens afecta a cadascuna de nosaltres? La resposta a aquestes preguntes va marcar les jornades Sobirania Segrestada–Drets en perill, organitzades per la campanya Catalunya No al TTIP, que van arrencar el vespre del divendres 10 i van culminar l'endemà dissabte a la Facultat de Geografia i Història de la UB i a l’Auditori del CCCB de Barcelona.

“No tornarà a haver-hi democràcia si se signa el tractat” 
A la primera sessió, es va fer una introducció al TTIP a través de les aportacions de diverses expertes. Susan George, presidenta de la junta del Transnational Institute, presidenta honorària d'Attac-França i reconeguda activista especialista en polítiques de lliure comerç, va presentar el TTIP com “una qüestió particularment important que afecta tots els països i que farà que les vides de les ciutadanes de tots els països europeus empitjorin si s’aprova”. Amb la mateixa fermesa, però, també va afirmar que “malgrat les males notícies, aquesta és una batalla que podem guanyar”. 

Segons George, si s'aprova el TTIP hi haurà una “tremenda concentració de poder” als EUA, que se sumarà a l'Acord d’Associació Transpacífic (TPP, negociat amb onze nacions de la conca del Pacífic) existent . El “pla a llarg termini” és desfer-se de les regulacions en el comerç i “establir unes normes innegociables” d'acord amb els seus beneficis. “L’únic obstacle que hi ha al seu camí som nosaltres”, va finalitzar George, per concloure que pot ser que “no hi torni a haver democràcia si finalment se signa el tractat”. 

El poder dels 'lobbies'
Alessa Hartman, consellera Internacional de Polítiques Comercials i representant del Fòrum del Medi Ambient i Desenvolupament d’Alemanya, va explicar que les negociacions, iniciades el juliol de 2013, es troben en la setena ronda “sense la possibilitat que el Parlament Europeu pugui fer cap canvi en els textos” i on “els consells regionals no tenen informació de cap dels detalls sobre què s’està treballant a la Comissió” més enllà de les filtracions. La ponent apuntà que prèviament a l’inici de les negociacions el 2013, la Comissió Europea [entitat negociadora juntament amb els representants del Comerç d’Estats Units] “es va reunir amb representants de la indústria i que, de fet, el 93% de les reunions preparatòries van ser amb lobbies”.

L’oposició d’interessos entre les empreses i els ciutadans va ser un dels pilars del debat en les jornades. I Rosa Guillén, membre de la Marxa Mundial de Dones i del Grup de Gènere i Economia del Perú, va parlar de la comunitat. La ponent es va referir a la separació entre les polítiques econòmiques i les socials com a “el moment on es produeix una divisió entre el sosteniment de la vida i l’acumulació de beneficis”. Guillén ho va definir com una crisi civilitzartòria on “no tindran valor ni les persones ni la terra on vivim”. 

Durant l'acte es van explicar què ha passat en d'altres tractats similars. Mèxic, per exemple, ha perdut la sobirania en benefici de les transnacionals

Francisco López Bárcenas, advocat mercantil i teòric en dret indígena mexicà, va exemplificar l'afirmació des dels més de 20 anys d’experiència de Mèxic en tractats de lliure comerç. Va parlar del vigent NAFTA, tractat entre Mèxic, EE.UU i Canadà signat el 1992, i com aquest ha convertit un país model en el repartiment de terres per al consum familiar dels camperols com Mèxic en un país que “ha perdut la seva sobirania per anar a parar a mans de les transnacionals”.  La conseqüència ha estat l’expropiació dels béns comuns a la gent per convertir-los en mercaderies al servei de les empreses, trobant casos com la de “comunitats sense llum amb centrals hidroelèctriques al costat”, perquè l’energia s’emmagatzemava per a EE.UU.

Drets laborals i educació
Els mateixos efectes serien extrapolables als drets laborals, els serveis públics, la sanitat, l’educació, el consum i l’alimentació, el món de la pagesia, l’energia i el medi ambient, els impactes en la macro i micro-economia i la propietat intel·lectual.  Segons Albert Recio, professor d’economia de la UAB, amb el TTIP es podrien produir unes limitacions als drets laborals. “Existeixen elements potencials que generen pressió a la baixa” d’aquests drets, que van des de “la pressió permesa pel mercat” a “l’existència del mecanisme promogut pel TTIP on les multinacionals tenen capacitat de negociació amb l’estat sobre condicions laborals i l’aplicació de reformes laborals” cada cop més flexibles, acord amb el benefici de les empreses. .

TISA i CETA, tractats pendents per liberalitzar els serveis i l’alimentació
La jornada també obligà a parlar de tractats que es negocien paral·lelament al TTIP amb efectes en àmbits bàsics en la vida de les persones: els serveis públics i l’alimentació. Luis Capacete, membre de la Federació d’associacions en defensa de la sanitat pública, explicà que amb l’Acord de Comerç dels Serveis (TISA), negociat entre EE.UU, Austràlia, la UE, Xile, entre d’altres (on hi ha pocs països asiàtics i cap africà i BRIC), els negociadors estatunidencs volen harmonitzar “la regulació de la sanitat i els productes fitosanitaris”, el que es tradueix en “externalitzacions i privatitzacions com les vigents a EE.UU; la capacitat dels inversionistes de fixar els preus dels fàrmacs, l’allargament de la duració de les patents dels medicaments i dificultat d’entrada de genèrics; i la limitació o prohibició de les polítiques de preus i reemborsaments dels governs”, entre d’altres. 

Tractats com el TISA i el CETA també promouen una desregulació de les normatives

Lidia Senra, del Sindicat Galego i diputada del Parlament Europeu, informà que, per altra banda, l'Acord Econòmic i Comercial Global (CETA) entre la Unió Europea i el Canadà, ha finalitzat les seves negociacions, pendent de ratificar el 2015. Té l’objectiu de “desregular el mercat agrícola” i permetrà la creació de nous aliments transgènics tot “legalitzant l’ús de la nanotecnologia”. Alhora, exposà Senra, promourà un salari menor pels camperols, qui s’enfronten al negoci de les grans indústries, i menys despesa per a les corporacions. 

L’oposició als TLC i la forma d’evitar la seva aprovació
Tots els ponents coincidiren amb la necessitat d’una organització transatlàntica i conjunta; tots a una. “Si el TTIP s’aprova, no hi ha volta enrere”. L'eurodiputat d'ICV Ernest Urtasun va tancar les jornades parlant de les mobilitzacions dels diputats al Parlament Europeu contra el TTIP i el CETA. Malgrat l’optimisme per la campanya, l’eurodiputat exposà alguns dels seus possibles riscos: “que ens vulguin treure algunes de les peces importants, com els Tribunals d'Arbitratge, per dir-nos que amb això la resta del paquet val”. L'eurodiputat va recordar la cita que havia fet Susan George. “Penseu en Drácula: quan el vampir és exposat a la llum no pot viure, es desfà i mor. I aquesta és la nostra feina: mostrar aquest vampir a la llum, a tota la gent que puguem”, va concloure. 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: