Claudia Jimena Pai: "El latifundisme està destruint la nostra vida"

Representant del poble awá a Colòmbia
21/09/2016

“El poble awá es troba en perill imminent de desaparèixer culturalment, espiritualment i físicament”. Ja ho advertia la Cort Constitucional de Colòmbia l’any 2013, quan va corroborar els informes segons els quals aquesta comunitat indígena es troba al límit de la supervivència a causa de la política extractivista i militar impulsada per l’Estat sud-americà. Claudia Jimena Pai, escollida consellera de la dona i la família al congrés awá celebrat el juliol passat, descriu les nombroses agressions de què és víctima aquest poble ancestral, que es troba repartit entre la selva de Colòmbia (25.000 habitants) i l’Equador (3.300). Una població que, històricament, ha viscut de l’horticultura, la pesca, la caça i la criança de bestiar en plena harmonia amb el medi. Després d’una llarga experiència en l’àmbit de la medicina i l’educació, aquesta dona de 36 anys treballa amb altres líders perquè el nou context postconflicte en què es troba Colòmbia permeti que el poble awá recuperi la sobirania i la seva forma de vida, basada en l’espiritualitat i el respecte pel bé comú.

/ Lina María González

 

Quan s’inicia la crisi humanitària dins la comunitat awá?

La crisi esclata l’any 2009, quan dues dones són assassinades en el marc del conflicte armat que han mantingut les FARC, el govern colombià i altres grups paramilitars durant les últimes dècades per controlar el nostre territori. Cal recordar que els awá estem ubicats en una zona de gran interès biològic i, per ells, això ha estat clau per al trànsit fluvial i el negoci del narcotràfic, cosa que ens ha exposat a tot tipus d’ingerències.

Com vas prendre consciència d’aquests perjudicis?

Feia anys que, amb altres metges i infermeres, recorria els poblats per assistir la gent malalta. Molts pacients tenien tos ferina, tuberculosi i, a causa de les fumigacions amb glifosat de 2006, algunes havien contret dermatitis i afeccions pulmonars greus. Això i les accions per sensibilitzar sobre els processos prenatals i de creixement van fer que m’adonés de l’impacte que han causat el pla Colòmbia i les companyies extractives a la zona. Molts dels aliments amb què ens nodrim, com el plàtan, la canya d’eruga o el blat de moro, encara estan contaminats. Arran de l’extracció il·legal de les empreses mineres, alguns infants han mort o emmalaltit.

Quines altres situacions destacaries?

Part de la població s’ha vist obligada a marxar pel vessament de cru i les ocupacions de terres, que han quedat sembrades de mines antipersones. I això ha derivat en una greu fractura cultural; fins al punt que, si abans hi havia cohesió entre les diferents comunitats ètniques, ara aflora la desconfiança entre elles.

El 2009, el govern colombià va aprovar l’anomenat Pla de Salvaguarda Ètnica Awá. No s’ha desplegat correctament?

Sobre el paper, era ambiciós; però al govern no li ha interessat desplegar-lo per poder continuar amb les polítiques latifundistes que estan destruint la nostra vida. A hores d’ara, encara no s’ha adreçat a cap de les 34 comunitats afectades per discutir-les. No sols això: vulnera l’article de la Constitució relatiu a la inviolabilitat de les nostres terres, ja que limita el perímetre de territori i estableix la propietat pública del sòl, cosa que li permet cedir-lo a les companyies estrangeres que extreuen or i petroli.

A l’àrea de l’Equador on s’ubica la comunitat awá, la situació és similar?

No patim el conflicte armat, però la tala d’arbres massiva i les pràctiques extensives també provoquen estralls sobre les comunitats. Amb el beneplàcit del govern Correa, la Xina està devastant extensions de terra enormes.

Quin paper teniu les dones en aquest context?

Hem iniciat programes de formació amb l’objectiu de combatre la violència masclista, que s’ha disparat arran del conflicte armat. També intervenim com a gestores perquè les diferents reserves i grups ètnics recuperin la confiança perduda arran dels combats a la zona.

I a escala comunitària, quines són les prioritats?

Sobretot, la desmilitarització. La pau, només l’han signada el govern i les FARC, no pas les Àguiles Negres, els Rastrojos i altres grups que continuen actuant a Awá. Molts joves han entrat a aquestes bandes per la força o seduïts per la cultura de la violència associada a la globalització. Alguns d’ells creuen que vestir un uniforme dóna poder. Tot plegat, ho haurem de combatre amb educació i molta pedagogia.

Confies que pugueu recompondre l’estructura social?

Reclamem que se’ns consulti sobre el procés de rehabilitació que han de seguir els grups armats i que, paral·lelament, s’abordi la situació de les famílies desplaçades, a les quals no es permet un retorn adequat. En tot cas, haurem de tenir paciència perquè l’Estat colombià compleixi els seus compromisos, ja que acostuma a enviar gent sense la formació ni els recursos necessaris per implementar les decisions. Per tant, no queda altre remei que mobilitzar-nos per defensar la nostra mare terra.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: