Drets

Les claus de la victòria de Titanlux

El passat 2 de febrer, en el quart dia d’una vaga indefinida, la plantilla d’Indústries Titan celebrava la victòria: la reversió dels acomiadaments no pactats i el compromís de no reincidir, durant 2 anys i 3 mesos, en la destrucció de llocs de treball
Comitè de vaga Titanlux
05/02/2018

“Vaga, vaga i vaga!”. Així acabava el comunicat del Comitè de vaga d’Indústries Titan, el 30 de gener. La mesura proposada pel Comitè i acceptada per l’assemblea de treballadores va arribar desprès de què l’empresa intentés cobrir les aturades parcials amb treballadores procedents d’Empreses de Treball Temporal i la manca de voluntat manifesta d’arribar a cap tipus d’acord en l’arbitratge i mediació realitzat davant el Departament de Treball.

El conflicte, que va començar el 26 de juliol de 2017 amb la formalització dels primers acomiadaments, s’ha resolt desprès que l’assemblea de treballadores ratifiqués el preacord amb l’empresa. El text, tal com recull el comunicat de desconvocatòria fet públic per Comissions de Base (Co.bas) especifica: “la readmissió dels tres treballadors acomiadats que no van acceptar la proposta econòmica per acomiadament ofertat per l’empresa, i el compromís de l’empresa de no procedir a extingir cap contracte de la seva plantilla, per les causes objectives regulades als articles 51 i 52 de l’Estatut dels treballadors, i tot això durant un termini de dos anys i tres mesos des de la signatura del present acord”. Aquests dos articles, que regulen les condicions per facilitar l’acomiadament individual i col·lectiu, van ser reformulats en la reforma laboral de 2012, reduint els requisits i proves per a la realització del que fins el moment es coneixia com “expedient de regulació d’ocupació”.

El conflicte, que va començar el 26 de juliol de 2017 amb la formalització dels primers acomiadaments, s’ha resolt desprès que l’assemblea de treballadores ratifiqués el preacord amb l’empresa

Quatre dies de vaga de 24 hores i gairebé quatre mesos d’aturades parcials il·lustren el fort pols que ha sostingut la plantilla front la família Folch-Rusiñol, una de les grans nissagues empresarials de Catalunya. La successió progressiva d’acomiadaments es produïa en un escenari en què Fábricas Folch - grup al que pertany Indústries Titan- va decidir socialitzar sobre les treballadores les pèrdues produïdes per una arriscada inversió financera en plena bombolla especulativa saldada amb un deute que l’any 2012 va arribar als 91,8 milions d'euros.

En una situació de retrocés generalitzat de drets laborals i la generalització de convenis col·lectius a a la baixa – com ara el d’Hostaleria o el de Telemàrqueting-, tot i la mobilització de l’esquerra sindical, és lògic preguntar-se quines han estat els elements que han desencallat el conflicte a favor de la plantilla.
 

Les claus d’una victòria

Per a Francisco García – membre del comitè d’empresa per Co.Bas- hi ha dos elements que sobresurten indiscutiblement: la interrupció de la producció i la persistència en els objectius. Les aturades parcials, el període de Nadal – on és normal l’aturada de l’activitat per vacances- sumades a l’anunci de vaga indefinida han posat “l’empresa contra les cordes”. “Has de tenir compte que és un sector on la competència és molt dura i, malgrat han anat derivant comandes i fent equilibris, se’ls estaven acumulant endarreriments i peticions de clients”. Si el seguiment de les aturades parcials ha estat del 80 per cent, en la darrera convocatòria arribava gairebé al cent per cent, en part perquè l’empresa va optar per evitar confrontacions a la porta de l’empresa. La denúncia a Inspecció de Treball va interrompre les pràctiques d’esquirolatge – amb canvis i extensió de torns i personal d’ETT-. Però García remarca la determinació en l’objectiu de la mobilització: “En cap moment ens hem plantejat reformular o renunciar a cap dels objectius amb què vam començar la lluita, mai no hem dubtat”, això ha estat fonamental per sostenir un treball soterrani, persistent de desgast de l’empresa.

La plantilla celebrant la victòria / Comitè de vaga Titanlux

 

“Fent nostres les paraules de Laurentino González – participant de la vaga de fam contra els acomiadaments per baixes mèdiques a Telefònica el 2012-: “no hem fet res extraordinari, sinó el que hauria de fer qualsevol comitè d’empresa”, subratlla García. “És aclaparador que ens considerin un exemple, estem sobrepassats per la quantitat de missatges que ens arriben”. I afegeix: “no hem d’oblidar que també hem aprés d’altres lluites, hem volgut recuperar els millors elements d’altres lluites: caixa de resistència, fer mal a la imatge de marca … ha estat inevitable no recordar Panrico”.

Estirant del fil de les versemblances amb altres lluites, alguns elements clau de la intensa trajectòria del conflicte de Titanlux:
 

Coneixement del medi

La plantilla de d’Indústries Titan té antiguitat i té un ampli coneixement del funcionament i trajectòria d’Indústries Titan, en part gràcies a la presència de l’esquerra sindical al Comitè d’Empresa on, en virtut del dret a la informació – reconegut per llei- s’han de rendir comptes sobre la situació, economia i perspectives de l’empresa. Aquesta informació ha estat clau per poder anticipar-se i entendre la lògica dels moviments de la patronal, la seva intenció de repercutir sobre al plantilla les pèrdues dels fons d’inversió i de fer-ho gradualment, sense fer soroll i individualitzant l’acceptació de la pèrdua del treball amb la pastanaga d’una millor indemnització.
 

Assemblea de treballadores i unitat d’acció del Comitè d’Empresa

Malgrat diverses treballadores van acceptar les propostes d’acomiadament pactat, el gruix de la plantilla va fer visible la pauta d’un acomiadament col·lectiu encobert – per estalviar-se despeses i la justificació formal de la causa-, i va abordar col·lectivament el que era un problema, efectivament, col·lectiu. Per això es va dotar de dues eines fonamentals: l’assemblea de treballadores i el Comitè d’Empresa. La primera com un espai de socialització de la informació i debat estratègic, sobirà de les treballadores en lluita. La segona com un vehicle de comunicació vers l’empresa i d’elaboració de propostes, format per Co.Bas (sorgida en bloc de CC.OO) i UGT, amb onze i quatre delegats al Comitè intercentres, respectivament.

El binomi comitè-assemblea ha estat el dinamitzador de la necessitat de socialitzar la lluita més enllà de l’empresa i enfortir els ànims i la consciència de la plantilla per fer front la "intoxicació" informativa dels comandaments i l’esquirolatge promogut per l’empresa.

L'Assemblea ha estat una eina de socialització de la informació i debat estratègic, espai sobirà de les treballadores en lluita / Comitè de vaga de Titanlux


 

Pla de lluita gradual i caixa de resistència

El coneixement de l’empresa, de la seva dinàmica i de la importància de les treballadores en el “bon curs” de la producció i comercialització de pintures ha permès calendaritzar un pla de lluita gradual. Una progressivitat que ha fet possible que les treballadores més indecises prendre consciència de la necessitat de cada passa, així com prendre el pols a Indústries Titan en fer coincidir l’aturada continuada de la producció just en el període previ a l’increment de la demanda de pintures: la primavera.

Emulant l’exemple de Panrico, Coca-Cola i la recent victòria de de la plantilla de les residències per a gent gran de Biscaia – que van sostenir durant 370 dies una vaga indefinida-, les treballadores van anunciar la creació d’una caixa de resistència

Així, malgrat que els acomiadaments es van iniciar a l’estiu, es van planificar aturades parcials en un període de major cohesió de la plantilla: la tardor. I així, des del mes de novembre van començar les aturades parcials ininterrompudes fins arribar a la convocatòria de vaga indefinida – preavisada fins el 9 de febrer- a partir del dia 29 de gener.

Emulant l’exemple de Panrico, Coca-Cola i la recent victòria de de la plantilla de les residències per a gent gran de Biscaia – que van sostenir durant 370 dies una vaga indefinida-, les treballadores van anunciar la creació d’una caixa de resistència.
 

Socialització de la lluita

“No podem oblidar-nos de tot el suport social de diferents moviments socials, entitats i partits polítics que han fet possible la visualització del conflicte, ajudant a sostenir una pressió addicional sobre l’empresa”, recull el comunicat de Co.bas. En efecte, diverses treballadores de Titan havien estat solidàries i havien seguit amb molta inquietud l’evolució de conflictes com el de Panrico o la vaga del personal tècnic de Movistar. D’allà, van recuperar la idea d’una plataforma de solidaritat el més amplia possible per tal d’estendre el coneixement del conflicte i vehicular la solidaritat del municipi, d’altres empreses i col·lectius. Mitjançant reunions informatives periòdiques, van fer pluja d’idees i repartiment de tasques de suport externes a l’empresa. La lluita de Titanlux no només va trencar l’aïllament sinó que va poder estendre la creació d’una caixa de resistència i aconseguir el posicionament del ple de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Aquesta socialització de la lluita seria clau per garantir participació en les accions de protesta simultànies en tres punts estratègics de comercialització de productes Titan.

“No podem oblidar-nos de tot el suport social de diferents moviments socials, entitats i partits polítics que han fet possible la visualització del conflicte, ajudant a sostenir una pressió addicional sobre l’empresa”, recull el comunicat de Co.bas

Els prop de 50.000 visionats dels càntics de celebració de la signatura de l’acord són un indici de l’impacte del resultat favorable per a les treballadores. La victòria de Titanlux és el resultat d’un pla de lluita en què es poden emmirallar moltes treballadores. Des d’una altra perspectiva, també visualitza l’acció sindical combativa com un fre a la destrucció d’ocupació i de teixit productiu. “Ha estat llarg i esgotador però ha pagat la pena, tot i què és trist veure que l’empresa sí que es va guanyar alguns companys amb el joc de les indemnitzacions”. Sobre quins moviments preveuen, García és clar: “l’empresa continuarà jugant el seu joc, però s’ho pensarà millor i tindrà en compte la capacitat de mobilització de la plantilla. Ara mateix, necessita guanyar temps per poder tirar endavant amb nous productes que va congelar arran del conflicte, però no hem d’abaixar la guàrdia”.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: