Internacional

Codis penals europeus contra la solidaritat

Organitzacions que treballen amb refugiades (com Pro Activa Open Arms, PROEM-AID o No Name Kitchen) denuncien troben cada dia més obstacles a l'hora de realitzar la seva labor i que en països com Itàlia, Grècia o Serbia se les tracta com a grups criminals
El vaixell de Pro Activa Open Arms que actuava al Nord de Líbia i que va ser retingut per decisió del tribunal de Sicília sota l'acusació de col·laborar amb el tràfic de persones
10/05/2018

Si un arbre cau en mig del bosc i ningú és a prop per a escoltar-lo fa algun soroll? I si aquest arbre és una pastera que ve de Líbia i l'acció de caure se substitueix per enfonsar-se. Fa algun soroll? Les diverses organitzacions solidàries que treballen a la mar en el salvament i l'atenció de refugiades, intenten que aquest soroll ressone: evitar que les pasteres s'enfonsin no és una tasca fàcil. Sobretot quan governs o grups paramilitars els ho impedeixen.

Així, són moltes voluntàries les que troben barreres a l'hora de realitzar aquesta labor. Una de les embarcacions de Proactiva Open Arms ha estat retinguda, un grup de bombers de PROEM-AID han estat jutjats i els voluntaris de No Name Kitchen denuncien que reben amenaces de la policia Sèrbia cada setmana. I no són les úniques organitzacions que han sofert algun tipus d'impediment a l'hora de fer la seva feina de rescat.
De les setze ONG que operaven al mar Mediterrani l'any passat duent a terme feines de rescat marítim, ara en queden dues. Aquestes dades poden portar-nos a una pregunta: es criminalitza l'acció voluntària cap les refugiades?


Proactiva Open Arms: acusats d'"organització criminal" a Itàlia

Proactiva Open Arms és una organització no governamental que es dedica a realitzar rescats marítims a zones més crítiques de trànsit il·legal de persones al Mediterrani. Concretament a les aigües internacionals que envolten l'illa grega de Lesbos i l'illa italiana de Sicília. Des que són actius, han salvat la vida a més de 59.000 persones si sumem les dues àrees: vora 27.000 a la zona de Líbia-Itàlia i 33.000 a la zona de Turquia-Lesbos, segons fonts de l'organització.

Aquest darrer mes, la fiscalia de Catània (Sicília) els hi va retenir l'embarcació que hi operava. Aquell dia havien rescatat 218 persones i els guardacostes deixaren a les voluntàries i rescatades 48 hores a la deriva, a l'espera d'un lloc on ancorar el vaixell. Així, del 17 de març al 20 d'abril, no han disposat de nau a la zona de Líbia-Sicília i, per tant, no s'ha pogut realitzar cap rescat.

Pro Activa Open Arms ha salvat la vida a més de 59.000 persones si sumem les vora 27.000 a la zona de Líbia-Itàlia i 33.000 a la zona Turquia-Lesbos, segons fonts de l'organització

"L'únic que hem vist és el que ha sortit publicat als mitjans. Aquest mes hi ha hagut naufragis i nosaltres no hi érem", comenta Mar Sabé, portaveu d'Activa Open Arms. "L'any passat, a la zona, hi havia dotze vaixells dedicats al rescat, i aquest any n'hi ha dos –explica–. És la campanya que hi ha hagut en contra de les ONG, que ha fet que moltes no s'hagin pogut mantenir".

Proactiva Open Arms basa la seva labor en el salvament marítim integral. Això no obstant, hi ha una investigació en obert al capità del vaixell retingut i la cap de missió. Són investigats per dos delictes: el d'organització criminal i el de potenciar la immigració il·legal. "Nosaltres evidentment hem provat i demostrat que no té cap fonament i seguirem fent-ho" aclareix la portaveu. Fa poc, el 20 d'abril, l'ONG tornava al mar amb un altre vaixell per continuar la seva feina. "Si ens lleven un vaixell, en posarem dos o tres, o els que facen falta. No ens engrunsarem."


PROEM-AID: un judici d'intencions a Lesbos

PROEM-AID és una organització fundada el 2015. També es dedica al salvament marítim a l'illa grega de Lesbos. La fundaren tres bombers sevillans que, després de veure la imatge del petit Aylan –aquell nen mort en una platja i que en realitat es deia Alan–, veieren que s'havia de fer alguna cosa per evitar més morts. "La creàrem tres companys bombers que decidírem que podíem i havíem de fer alguna cosa, ja que disposaven dels coneixements necessaris, de les ganes i de l'empenta" conta Manuel Blanco, un dels fundadors.

PROEM-AID és una organització fundada el 2015 per tres bombers sevillans després de veure la imatge del petit Aylan mort


No obstant això, Blanco, amb altres dos companys, acaben de viure un judici. Fou el darrer 7 de maig als jutjats de Lesbos. S'enfrontaven a quasi deu anys de presó. Ell i altres companys van ser detinguts per guardacostes grecs quan es dirigien cap a una zona de rescat, en un vaixell que no era el seu. Les autoritats helenes els acusaven de "tràfic de persones en grau de temptativa". Tal com explica Blanco, "temptativa perquè no portàvem a ningú al vaixell sinó que teníem la 'intenció de', és a dir, ens jutgen perquè pensen que teníem la intenció de facilitar l'entrada a persones que no tenien el dret administratiu". El mateix dia del judici, tanmateix, van ser absolts de tots els càrrecs. A pesar de la situació i el judici, l'opinió del voluntari és contundent. I segueix en la mateixa línia. Salvar vides no és un crim.

"No portàvem a ningú al vaixell però diuen que teníem la 'intenció de', és a dir, ens jutgen perquè pensen que teníem la intenció de facilitar l'entrada a persones que no tenien el dret administratiu"

"La situació cada vegada és més greu al mar. Les persones seguiran arribant. I mentre que existeixi aquest problema i no hi hagi recursos suficients, es donaran aquests casos", conclou Blanco. "Esperem que s'impose el seny" deia el voluntari, abans que es confirmés la sentència


No Name Kitchen: repartiment de menjar prohibit a Sèrbia

No Name Kitchen és una organització amb base a Sîd, una població situada prop de la frontera serbocroata. Aquesta ONG va ser fundada el febrer de 2017, quan diverses voluntàries començaren a distribuir menjar a les persones que intentaven creuar d'un país cap a l'altre. Repartien quasi 500 menús diaris.

"Cada setmana venien dues o tres vegades on fèiem el repartiment per a identificar-nos i recordar-nos que allò era il·legal i que podíem acabar a la presó. A Sèrbia l'ajuda humanitària està penada i prohibida"

Un dels coordinadors d'aquesta organització, Josep Benavent, explica que les intervencions de la policia són contínues: "intenten fer-nos la vida impossible". "Cada setmana venien dues o tres vegades on fèiem el repartiment de menjar per a identificar-nos i recordar-nos que això era il·legal i que podíem acabar a la presó per fer-ho. A Sèrbia l'ajuda humanitària està penada i prohibida, així que per a ells tot el que fem és il·legal."

El coordinador explica que ajudar a Sèrbia té un risc i que molt sovint, el risc ha estat un perill real; "Vénen per nosaltres mitjançant denúncies, registrant-nos o fent-nos inspeccions de sanitat a la casa on vivim. Qualsevol motiu serveix d'excusa per agafar-nos i portar-nos a comissaria. Tenim molts voluntaris que han arribat a passar més de tres nits a comissaria sense saber perquè." A pesar del grau racisme que, segons conten, la societat sèrbia els ha transmès, No Name Kitchen seguiex activa, i segueix ajudant dia rere dia.


La solidaritat reacciona

Per la seva part, Lafede.cat, una federació integrada per 114 organitzacions, feia públic un comunicat dies després que és conegués la retenció del vaixell de Proactiva Open Arms la seva contrarietat davant la situació. Segons aquesta plataforma, "la criminalització de la solidaritat i l'ajuda humanitària és, malauradament, habitual al món: Maleno, Open Arms i (Marielle) Franco demostren una altra vegada la incomoditat que suposen els testimonis directes de la vulneració de drets humans i evidencien la maquinària dels estats per fer-hi front, si cal, com demostren els informes de SomDefensores o Amnistia Internacional, fent ús de la violència i restringint drets conquerits com la llibertat d'expressió i de manifestació".

Des de plataforma Stop Mare Mortum també fan pública la seva contrarietat, manifestant que "la repressió a activistes i a la ciutadania en general representa una retallada als drets inherents dels ciutadans/es (llei mordassa...) i és un atac directe a la democràcia des del suposat sistema democràtic" i afegeixen que "quan les persones o les organitzacions defensem els Drets Humans, no ens atura res, i molt menys la injustícia del sistema contra la qual estem treballant. Així que seguim!".

Si es fa una cerca al buscador de Twitter amb l'etiqueta #NotATarget (No un objectiu) s'hi troben desenes de noms d'activistes que han sigut assassinades allà on treballaven

Activistes detingudes al Níger, encausades a Grècia, amb obstacles per fer rescats a Itàlia, assassinades a Palestina... Si es fa una cerca al buscador de Twitter amb l'etiqueta #NotATarget (No un objectiu) s'hi troben desenes de noms d'activistes que han sigut assassinades allà on treballaven. L'últim, un voluntari del Comitè Internacional de la Creu Roja (ICIC) assassinat el passat 21 d'abril a Iemen, quan van assaltar el seu cotxe. El seu nom era Hanna Lahoud. A més, l'ICIC denunciava el 3 de maig que, en els darrers dos anys, hospitals i personal sanitari ha sofert vora 1.200 "accidents de violència contra les cures de salut".

L'ajuda internacional sembla estar penada i perseguida. Pactes com el firmat amb Turquia o l'anomenat Berlin II i els signats en el marc de l'Agència Europea de Guàrdia de Fronteres i costes (Frontex) per construir tanques i barreres, semblen pretendre que la gent deixe de venir i que altres deixen d'ajudar. Malgrat això, com afirma Eva Argudo, secretaria de SOS Refugiats, "Que és més important, complir la llei o salvar vides? Des del meu punt de vista, salvar vides".
 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: