Internacional

Colòmbia comença a implementar una pau sense garanties

Les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia comencen el procés de desmobilització pactat en els nous acords de pau. La reforma aprovada presenta "precisions i canvis en 56 dels 57 temes abordats"
El tracte entre el govern de Colòmbia i les FARC es va signar el passat 24 de novembre i ha estat ratificat pel Congrés del país

Després de més de 50 anys de combat armat, les guerrilleres de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) ja caminen cap a les 23 zones veredals –la vereda és la mínima subdivisió territorial a Colòmbia, n'hi ha unes 33.000- transitòries de normalització (ZVTN) i els vuit campaments on s'espera que es desmobilitzin els diferents fronts de la guerrilla arreu del país. Colòmbia ha arribat al seu anhelat Dia D després que els partidaris del No -guanyador del plebiscit del dos d'octubre-, el govern de Juan Manuel Santos i les FARC arribessin a un nou acord de pau, firmat el passat 24 de novembre i referendat pel Congrés l'1 de desembre.

L'objectiu final de l'acord és l'entrega total de les armes i municions de les FARC a les Nacions Unides i la reinserció a la vida civil per part de les excombatents

Segons els acords de pau, a partir del Dia D comença a córrer el cronòmetre que ha d'arribar a la seva meta d'aquí a 180 dies, amb l'entrega total de les armes i municions de les FARC a les Nacions Unides i la reinserció a la vida civil per part de les excombatents a través dels mecanismes establerts a les ZVTN. Les portaveus de la guerrilla, que es disposa a seguir lluitant des de les institucions polítiques, afirmaven fins fa poc que no avançarien cap a les zones de desmobilització fins que no s'aprovés la Llei d'Amnistia, que passa ara mateix per un moment de llimbs jurídics i polítics. Tot i així, amb el que sembla una concessió per part de les FARC, el comunicat conjunt número 8 de la guerrilla i el govern nacional, publicat el dia 1 de desembre, estableix que l'Acord Final per la Fi del Conflicte i la Construcció d'una Pau Estable i Duradora entra en vigor i s'instal·la la comissió de seguiment, impuls i verificació.
 

Diferències en el segon acord

L'acord final ha patit algunes transformacions de fons després de les pressions i propostes de les persones que s'han autoerigit com els representants de les votants del No al plebiscit, amb l'expresident, senador i terratinent Álvaro Uribe al capdavant.

 Les mesures dels nous acords de pau no formaran part del text constitucional i, per tant, amb un eventual canvi de govern es podrien deixar d'aplicar

 

El nou acord presenta "precisions i canvis en 56 dels 57 temes abordats", com afirmava el president Santos el 12 de novembre, i de 297 pàgines passa a tenir-ne 310. La ciutadania ja ha creat una eina digital que permet comparar un document amb l'altre. Però la principal diferència que cal remarcar n'és una: finalment, les mesures que deriven dels acords de pau, exceptuant la creació de la Jurisdicció Especial per la Pau, no formaran part del text constitucional i, per tant, amb un eventual canvi de govern es podrien deixar d'aplicar. A Colòmbia hi ha eleccions el pròxim 27 de maig de 2018 i, aparentment, qui ha sortit enfortit en l'últim exercici electoral és el partit Centre Democràtic d'Álvaro Uribe, l'home vinculat a la creació de grups paramilitars. Molts congressistes del partit van votar en contra de l'acord final a la cambra.

El nou acord presenta "precisions i canvis en 56 dels 57 temes abordats", com afirmava el president Santos el 12 de novembre, i de 297 pàgines passa a tenir-ne 310

Altres "precisions" que podem notar comparant els dos acords són, per exemple, que "res d'allò establert a l'acord ha d'afectar al dret constitucional de la propietat privada", per més que el primer punt de l'acord es segueix titulant Reforma Rural Integral. També ha canviat  el tractament que es dóna al concepte de "perspectiva de gènere", pel qual havia sorgit tanta polèmica –en realitat per una suposada "ideologia de gènere"- durant la campanya al plebiscit.

Un altre canvi important és que la Jurisdicció Especial per la Pau tindrà un límit de deu anys i només acceptarà sol·licituds d'investigació –dels crims perpetuats durant els més de 50 anys de guerra- durant dos anys. Però el que queda clar és que "les institucions i les autoritats de l'Estat tenen l'obligació de complir de bona fe amb el que estableix l'Acord Final".
 

Persecució selectiva de líders

Amb aquest panorama, Colòmbia segueix fent passos per deixar enrere una guerra que encara arrossega molta violència contra els sectors populars, rurals i d'esquerra. Si ara fa trenta anys, en un intent fallit de diàlegs de pau entre les FARC i el govern, es va perpetuar la dramàtica massacre de més de 5.000 militants i simpatitzants de la Unió Patriòtica, una iniciativa política que agrupava diversos moviments socials i polítics d'esquerra a escala nacional, aquesta vegada la persecució de líders populars, camperols i indígenes s'està donant de manera més selectiva. Des de setembre del 2011 fins a novembre del 2016, 126 membres del moviment polític Marxa Patriòtica han sigut assassinades i enguany, s'han denunciat 279 amenaces, 28 atemptats i almenys 70 líders populars han perdut la vida en mans de membres de grups paramilitars, malgrat que no sempre s'hagi pogut confirmar l'autoria dels crims. "Podríem estar assistint a un nou període de genocidi per raons polítiques" denunciava fa dues setmanes davant del senat Ivan Cepeda, senador del partit Polo Democràtic.

Durant l'última setmana s'han registrat dos casos de presència d'actors armats paramilitars dins de reserves indígenes que han acabat en conflicte al departament del Cauca

Al departament del Cauca -el que registra més assassinats de líders populars durant l'últim any, almenys 32- durant l'última setmana s'han registrat dos casos de presència d'actors armats paramilitars dins de reserves indígenes que han acabat en conflicte. Un exemple és la zona de reserva camperola del municipi de Miranda. A aquest municipi s'ha traslladat la instal·lació d'un dels vuit campaments per a la desmobilització de la guerrilla després de l'assassinat d'una líder camperola del municipi de Corinto, on es planejava instal·lar-lo inicialment. Un líder comunitari de la zona assegura que "el dia que van anunciar que finalment es faria aquí van aparèixer pintades a les parets de les Autodefenses Unides de Colòmbia (AUC)". Tant Marxa Patriòtica, com el moviment polític Congrés dels Pobles, l'Associació Nacional de Zones de Reserva Camperola, entitats defensores de drets humans i altres moviments de base segueixen lluitant sense garanties ni seguretat per a les seves vides. "És la línia del senador Álvaro Uribe, a qui hem escoltat per tants anys tota classe de justificacions desvergonyides del genocidi de la UP i assenyalar a líders populars i a defensors de drets humans com terroristes i guerrillers", afirmava el senador Ivan Cepeda.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: