Com fem un número de la 'Directa'

17/05/2016

Proveir cada número de la Directa quinzenal dels seus continguts és una tasca col·lectiva basada en el treball de les coordinadores de cada secció de la revista, d’una àmplia xarxa de col·laboradores i d’un consell de redacció obert a les desenes de persones que participen, amb més o menys intensitat, en el dia a dia del projecte. Els processos de proposta i definició d’un article són molt diversos: en ocasions, el consell de redacció destaca que podria ser interessant cobrir una realitat determinada; en altres casos, són les coordinadores de secció o les mateixes col·laboradores qui fa una proposta. Els debats, de vegades apassionats, es produeixen de manera presencial o a través de les diverses eines telemàtiques que usem diàriament.

/JEAN-PIERRE BOVIN
/JEAN-PIERRE BOVIN

 

Quan la proposta ja està encarrilada, els processos se simplifiquen. Fins a la publicació final a la revista en paper, els materials destinats a formar part del següent número de la Directa prenen un camí més convencional. Les col·laboradores entreguen els textos, les fotografies, les il·lustracions o les infografies que formaran part de l’article final a les coordinadores de secció. Les coordinadores de secció supervisen el resultat i el fan arribar a l’equip de tancament: coordinació de fotografia, edició, correcció i maquetació. Idealment, l’entrega s’hauria de produir amb una setmana de marge. La voluntarietat de les tasques, les possibles friccions amb la vida personal i professional de cadascú i els inevitables imprevistos provoquen que, sovint, el procés es retardi. Mai no perdem de vista el nostre compromís amb les subscriptores que fan possible la supervivència d’aquest mitjà que és nostre i vostre. I la responsabilitat de l’equip de tancament és minimitzar els errors i oferir una revista amb la màxima professionalitat periodística possible, sempre relacionada amb una mirada crítica i amb vocació transformadora. Sabem que se’ns escapen algunes errades, que comentem durant el posterior consell de redacció amb ànim d’esmena i una certa tendència a l’autoflagel·lació. Perquè no ens agrada equivocar-nos ni, menys encara, decebre les lectores.

Un cop entregats els materials, el coordinador de fotografia recull les imatges que li arriben (tant instantànies com il·lustracions i infografies), escull diverses opcions i fa els ajustos tècnics per optimitzar-les de cara a la seva publicació en paper de premsa. L’editor fa una primera edició dels textos, que provenen de col·laboradores amb formacions i experiències molt diverses, i intenta dotar-los d’una certa homogeneïtat que no elimini la diversitat característica de la Directa. Posteriorment, els textos arriben a mans de la correctora, que, a banda de mirar d’esporgar tots els errors possibles, sovint va més enllà del deure per millorar el resultat final a través de noves correccions d’estil. Amb les imatges i els textos processats, el maquetador dissenya les pàgines de cada secció per posar en comú els textos i les imatges (i de vegades no és fàcil!). Les pàgines ja maquetades passen per un procés de noves edicions, correccions i algunes remaquetacions que ja adquireix un caire vertiginós. Les persones implicades l’afronten amb una espasa de Dàmocles sobre el cap: l’hora límit per enviar els arxius digitals a la impremta. De moment, cap de les participants no ha estat decapitada, però en alguna ocasió ens ha anat d’un pèl...

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: