La comunitat educativa s'oposa a fer de "policia a les aules"

Docents, famílies, sindicats i entitats s’organitzen contra un protocol que “estigmatitza i criminalitza la comunitat musulmana” dins dels centres educatius i “converteix els professors en detectius”
08/01/2018

Ara fa un any, durant la tardor de 2016, començaven les primeres formacions sobre el PRODERAI als equips directius dels centres educatius d’arreu de la geografia comarcal catalana. Tot i el secretisme i la seguretat que envoltava aquestes formacions, a les quals només es podia accedir presentant el DNI i on les persones formadores –Mossos d’Esquadra i membres del departament d’Ensenyament de la Generalitat– demanaven a les assistents que no compartiren els continguts de la sessió amb ningú, la comunitat educativa va començar a presentar les primeres resistències a la seua aplicació als centres. “A nosaltres no ens correspon fer la funció de policies a les aules, nosaltres som docents”, explica Ramon Font, portaveu del sindicat USTEC –majoritari en l’àmbit de l’ensenyament–, que després de parlar amb persones que van assistir a aquestes sessions considera que els indicadors de radicalització dels quals parlen els cossos policials a les formacions “estigmatitzen i criminalitzen tota la comunitat musulmana”. “Com pot ser que una nena que torna del Marroc amb les mans pintades de henna sigui susceptible de ser vigilada? Això vol dir criminalitzar pràcticament totes les nenes marroquines, és molt greu”, explica.

/ VICTORIA CABEDO

 

Marta Minguella, professora i delegada de CGT Ensenyament a les comarques tarragonines, troba “gravíssima” l’aplicació d’aquest protocol als centres, ja que segons ella “legitima i normalitza cada cop més la presència dels cossos policials a totes les àrees de la societat i es basa en indicadors racistes cap a tota la comunitat musulmana”, i que això “no es pot permetre en un espai tan sensible com són les escoles, i menys transferir-li la responsabilitat a un professorat que no està preparat per fer això”. “Amb el PRODERAI les professores hem de vigilar i fer judicis familiars de les nostres alumnes sense tenir idea de la seva realitat social i cultural, i sense respecte a la diferència. Si un alumne sent que és objecte de vigilància, perd la confiança a expressar-se i això destrueix el concepte bàsic de l’educació”, afirma. Minguella considera que cada docent entra a l’aula amb “la seva perspectiva de la vida” i, per tant, com que també hi ha docents que són racistes, “podrien aprofitar aquest protocol per tindre legitimitat legal i criminalitzar a qui considerin”. “No s’hauria de poder aplicar un protocol tan poc fiable que es basi en criteris tan subjectius amb un tema tan sensible; és un perill per tota la comunitat educativa”, conclou.

"Si un alumne sent que és objecte de vigilància, perd la confiança a expressar-se i això destrueix el concepte bàsic de l’educació”, diu Minguella (CGT)

Un altre agent clau en el camp de l’educació són les famílies, que no es van assabentar de l’existència del protocol fins que van començar les primeres formacions als centres. Belén Tascón, presidenta de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), explica que “quan ens vam assabentar que eren els Mossos qui feien les formacions i que no hi havia transparència en els continguts ens vam començar a preocupar, especialment quan ens va arribar informació que el protocol s’estava aplicant i que ja hi havia almenys un cas d’activació a una escola de Barcelona”. Des de la FAPAC es queixen de la “falta de transparència en tot el procediment de formació i execució”, alhora que consideren que “és una mesura desmesurada” i no és el model a seguir si des de l’escola es vol construir un espai de confiança on ningú se senti observat ni vigilat: “Amb el PRODERAI, la consigna de moltes famílies als seus fills serà que no parlin ni preguntin a classe perquè no els apliquin el protocol, i això no es pot permetre en un espai com és l’escola”, explica Tascón, que considera que el que realment fa el PRODERAI “és convertir els docents en detectius i responsabilitzar-los de la detecció de certs comportaments en els seus alumnes. Els efectes col·laterals d’aquestes accions en la societat poden ser molt greus si no es fa correctament, ja que ajudaran a segregar i estigmatitzar cada cop més les comunitats més sensibles”.
 

S’articula un front comú

A principis de setembre d’aquest any es va convocar una primera reunió a Barcelona, en la qual van participar organitzacions i entitats que treballen en la lluita contra el racisme i la islamofòbia –com SOS Racisme, UCFiR, Novact, Musulmans contra la Islamofòbia o SAFI–, els sindicats USTEC i CGT Ensenyament, la FAPAC i algunes professores a títol individual. “L’objectiu d’aquestes primeres trobades va ser contrastar posicionaments respecte al protocol, començar a organitzar espais de conscienciació sobre els perills del programa i discutir sobre les opcions per intentar buscar una estratègia per, o bé tombar-lo, o bé modificar-lo”, explica Minguella. El context polític i social viscut en els últims mesos a Catalunya ha provocat que aquestes trobades s’aturaren temporalment, i en els darrers dies s’estan tornant a activar. “Serà necessari que ens organitzem per fer un bloc comú entre tota la comunitat educativa i el teixit associatiu per fer front i tombar el PRODERAI. No podem permetre que s’estigmatitzi ningú per motius racials a les nostres aules”, conclou.
 

Article publicat al número 443 de la 'Directa'

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: