Política

Constitució espanyola: s’ha acabat la festa

38 anys després de la seva aprovació, els partits constitucionalistes es parapeten darrere la Carta Magna per impedir un canvi de marc jurídic i polític que satisfaci les aspiracions d’una àmplia majoria social
La jornada d’avui servirà per evidenciar l’oposició d’un espectre de forces i moviments polítics al règim del 78
Rober Bonet
06/12/2016

Avui dimarts, 6 de desembre, centenars de funcionaris i càrrecs polítics aniran a treballar com qualsevol dia laboral. Malgrat ser festiu, amb la seva acció pensen denunciar l’ordenament jurídic sorgit del franquisme, sobre el qual consideren que, 38 anys després d’aprovar-se en referèndum, és incapaç de satisfer les demandes de la població en ple segle XXI.

Altres sectors optaran per reclamar als carrers la Tercera República, en contraposició al cap d’Estat monàrquic imposat pel general Francisco Franco. Com a teló de fons, encara ressona la confessió de l’expresident espanyol, Adolfo Suárez, admetent que va incorporar la institució borbònica en el text constitucional després de constatar que, en cas d’un referèndum, s’imposaria la República.

Centenars de funcionaris i càrrecs polítics aniran a treballar com qualsevol dia laboral. Malgrat ser festiu, amb la seva acció pensen denunciar l’ordenament jurídic sorgit del franquisme

Sigui per un motiu o altre, la jornada d’avui servirà per evidenciar l’oposició d’un espectre de forces i moviments polítics al règim del 78, cuinat entre els vestigis del franquisme i la nova classe dirigent que, en ares de l’estabilitat i sota el soroll de sabres, van renunciar a una veritable ruptura amb el franquisme.

En una operació cosmètica embolcallada amb els Pactes de la Moncloa, la Constitució es va presentar en societat com l’única taula de salvació d’un país que, per la porta del darrere, veia com els aparells policials, militars i judicials de la dictadura s’adequaven als nous temps escassament reformats, alhora que s’apuntalava un sistema econòmic-financer al servei de les elits extractives i el paper preponderant de l’església com a tutelador moral del poble.

Crema de foto del rei a Girona el 2007 / Arxiu


 

Límits i incompliments

Com és sabut, el disseny institucional sorgit de la Constitució va rebre el vistiplau de la societat espanyola, on només unes poques veus van advertir sobre la "traïció dels líders" que –en paraules de Lluís Maria Xirinacs– s’havia perpetrat atès l’esquema de privilegis i de restriccions democràtiques que la norma va blindar des de bon principi: La Constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola (Article 2), de la qual les forces armades en són l’únic garant (Article 8), mai no s’admetrà la federació de comunitats autònomes (Article 145) i tindrà com a cap major la figura del rei borbó, que és inviolable i no subjecte a cap responsabilitat (Article 56,3). Lluny de reconèixer el dret a l’autodeterminació dels pobles, facilitar la seva lliure articulació, implementar el caràcter plurilingüe i pluricultural dels diferents territoris i recuperar el model de República, vigent abans del franquisme, la Carta Magna segellava un Estat centralista, radial, uniforme i monàrquic.

Com és sabut, el disseny institucional sorgit de la Constitució va rebre el vistiplau de la societat espanyola, on només unes poques veus van advertir sobre la "traïció dels líders"

El temps, doncs, no sols ha sacralitzat la Constitució per frenar les aspiracions dels pobles que integren l’Estat, també ha permès que la partitocràcia, la corrupció i el lliure mercat cooperessin estretament per dilapidar l’Estat social amb el qual, suposadament, se sustentava el contracte subscrit amb la ciutadania per mitjà de referèndum. A hores d’ara, una dotzena d’articles de la Carta Magna pomposament redactats continuen incomplint-se de manera flagrant: "La sobirania popular resideix en el poble espanyol" (Article 2), quan s’impedeix discutir propostes ciutadanes en forma d’Iniciatives Legislatives Populars; "Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats s’interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans" (Article 10.2), quan s’acumulen les denúncies als tribunals internacionals pels casos de tortura i altres agressions als drets bàsics en territori espanyol; "L’extradició només es concedirà en compliment d’un tractat o de la llei" (Article 13), quan a través dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) s’expulsa persones migrades sense respectar les mínimes garanties legals; "Es reconeix el dret a la vaga de treballadors per a la defensa dels seus interessos" (Article 23.2), però se succeeix la prohibició d’aturades a instàncies del govern de l’Estat.

Convocatòria de l'esquerra independentista de l'11S de 2016 / Ariana Nalda

 

El text, continua, "Tothom contribuirà a les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat" (Article 31.1), quan les grans fortunes utilitzen les SICAV per tributar menys o s’abonen directament a l’evasió fiscal; "És competència dels poders públics organitzar la salut pública a través de mesures preventives i de les prestacions i serveis necessaris" (Article 43.2), quan hi ha hagut un procés de privatització de la xarxa assistencial que ha causat estralls en els sectors més depauperats per la crisi; "Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne" (Article 47), quan cada dia milers de persones són desnonades del seu pis i s’incrementa el cost del lloguer del parc d’habitatges; "Les decisions polítiques d’especial transcendència podran ser sotmeses a referèndum de tots els ciutadans" (Article 92.1); quan l’agost de 2011 el PP i el PSOE van impulsar una reforma exprés de la Constitució per establir un topall en el dèficit públic sense consultar a la població; "Tota la riquesa del país i la seva titularitat estarà subordinada a l’interès general" (Article 128.1), quan s’ha cedit el monopoli dels serveis bàsics a companyies privades amb finalitats lucratives; o "Es posaran els mitjans per evitar la discriminació per raó del sexe" (Article.135), quan els feminicidis constitueixen un dels flagells més dramàtics de l’actual període.
 

Tessitura històrica

Comptat i debatut, la Constitució espanyola ha esdevingut el dic de contenció que exhibeixen els partits constitucionalistes per mantenir el model bipartidista amb el qual s’han repartit el poder i que ha impedit una proposta territorial respectuosa amb la diversitat i els drets dels nacions històriques. Potser per això, el 6 de desembre d’enguany té visos d’esdevenir l’escenari d’aquesta pugna entre els autors del règim del 78 i els moviments que pretenen saltar la paret i construir una nova legalitat davant la impossibilitat de progressar dins de l’actual statu quo.

Els Països Catalans, el País Basc i Galícia viuran actes reivindicatius que plantejaran una ruptura democràtica amb l’Estat, mentre en altres comunitats, l’esquerra i l’anticapitalisme exhibiran el republicanisme

Els Països Catalans, el País Basc i Galícia viuran actes reivindicatius que plantejaran una ruptura democràtica amb l’Estat, mentre en altres comunitats, l’esquerra i l’anticapitalisme exhibiran el republicanisme com una de les sortides per enderrocar un règim en fatiga, però que es resisteix a obrir el meló per escrutar de baix a dalt les seves enormes llacunes, tant en el sistema de governança, el model productiu, com en termes de memòria i higiene democràtiques.

Gairebé quatre dècades després, el debat se situa ara en el desideràtum d’iniciar una segona transició que porti a un veritable escenari democràtic, o bé a un replegament de forces centralistes destinat a blindar de nou els privilegis dels poderosos. Així arriba el 6 de desembre d’enguany, en el qual l’ambient confirma aquella frase tan repetida, segons la qual “allò vell no acaba de morir, mentre allò nou no acaba de néixer”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: