Conviure i fugir de la multa a Ciutat Vella

L’autor passeja per la nit del centre de Barcelona durant la segona setmana de novembre. Constata el grau d’afectació de l’Ordenança del Civisme sobre la vida al carrer: en parla amb personal dels bars, ‘skaters’, gent sense llar i músics de carrer
16/11/2016

La primera setmana de novembre fa un fred que pela a Barcelona i, quan cau el sol, l’espai públic, el carrer, no convida a ser ocupat. Malgrat tot, Ciutat Vella és moviment perpetu fins i tot la nit més fosca; aquí, els usos de les voreres i les places es multipliquen per l’acció de turistes, músics, gent sense llar, prostitutes, gent que va de festa i skaters i el fred per si sol no pot esborrar tot d’una la remor de la ciutat.

Anualment, l’Ajuntament de Barcelona confisca centenars d’instruments de músics de carrer / Brais G. Rouco


A la plaça Reial, un dels nuclis d’oci del districte, és l’hora de sopar; les terrasses dels restaurants, a l’empara de les porxades i d’estufes de propà, es distribueixen amb ordre militar encerclant l’espai interior per on amb prou feines creuen cinc o sis vianants. Quatre músics de carrer recullen els instruments i el contrabaixista ens parla de la famosa ordenança, amb el to de qui ja està acostumat a bregar amb ella. La cosa no ha millorat pel que fa a la tolerància amb la música al carrer, diu, i acusa l’alcaldessa actual de ser “més fatxa” que el seu antecessor; de fet, assegura que ella i Trias són “amiguets”. Els coneix tots dos perquè fa molts anys que toca el contrabaix als carrers de Barcelona i perquè, per això mateix, ha estat en algunes taules a l’Ajuntament on s’ha tractat el tema. “Ja tinc 7.500 euros en multes”, diu; la mateixa quantitat que algun dels seus companys de la banda. La Guàrdia Urbana continua actuant amb la mateixa intensitat que abans per acabar amb la música al carrer. Però ells també. La raó que ens dóna el contrabaixista és la mateixa que diu que va donar un dia al cap de la Guàrdia Urbana: “No deixaré d’expressar-me”. Quan marxen, el cambrer de la terrassa on acaben de tocar, testimoni privilegiat, ens explica que la policia “segresta” els instruments als músics tot sovint i que, en canvi, no actua amb la mateixa contundència amb els captaires.

“Només multen els que es posen agressius, els que van amb el cartró de vi”, ens diu l’Omar a la plaça Reial. Els que desafien l’autoritat de la Guàrdia Urbana, entenem que vol dir

Prop de la Rambla i també a cobert sota la porxada, l’Omar seu sobre un matalàs mentre espera el seu amic Tommy, que ha anat a pixar dins un bar. Fa trenta i quinze anys respectivament que viuen a la ciutat i l’Omar diu que sempre el trobarem allà. Mai no els han multat per estar al carrer? Els diuen que es moguin “i prou”. “Només multen els que es posen agressius, els que van amb el cartró de vi”. Els que desafien l’autoritat de la Guàrdia Urbana, entenem que vol dir. Amb picardia als ulls, l’Omar mou la mà, fa ones i basteix la metàfora: “La vida continua. És com el curs d’un riu. Es desvia i segueix”. Per molt que les rescloses de l’autoritat policial provin de posar límits al carrer, el seu dia a dia és massa líquid, inabastable. Ara aquí, ara allà. I, malgrat tot, recorda: “Sempre em trobes a la plaça Reial”.

L’Omar fa trenta anys que viu als carrers de Barcelona.Parlem amb ell a la plaça Reial / Victor Serri


Uns metres enllà, la Rambla puja més buida de gent que a l’estiu o durant una nit de festa qualsevol. Hi ha prostitutes que volen parlar amb clients, però no amb periodistes i persones que acaben de treballar, que tornen a casa o que busquen bars oberts amb certa angoixa. En Dan treballa en un d’aquests bars i, com a persona que coneix Ciutat Vella de nit i que, a més, hi ha viscut, ell també té topades amb l’ordenança. Aquest mateix estiu, per pixar en un carreró una nit de borratxera. I rememora el 2011 com l’any de les tres multes, per pixar i per beure al carrer davant de la discoteca Apolo, on el van abordar dos secretes. Un d’aquests tres cops va proposar a l’autoritat competent que li perdonés la multa si explicava un acudit. En un exercici d’aleatorietat i poc sentit de l’humor, l’hi van apujar.


‘Skate’ tolerat, sense cervesa

Més lluny, a la part alta de Ciutat Vella, a la plaça dels Àngels, on s’aixeca el Museu d’Art Contemporani (MACBA), trobem un enorme espai de ciment, probablement, la pista de patinatge més gran de la ciutat. Ens preguntem si, en aquest cas, la Guàrdia Urbana, d’acord amb l’article 30 de l’ordenança, que prohibeix jugar amb monopatins “fora de les àrees destinades a l’efecte”, posarà multes a tort i a dret. Parlem amb l’Alex i el Javier, que fumen i beuen unes cerveses asseguts en una banda de la plaça, recolzats sobre els seus skates, com tants altres al nostre voltant. Diuen que mai no els han dit res per patinar. Procuren no circular per vies molt transitades, on saben que sí que els multarien amb més facilitat, però, de fet, diuen: “Al MACBA –a la plaça– ens deixen patinar”. En realitat, consideren que seria paradoxal que penalitzessin l’skate quan l’Ajuntament de Barcelona el fa servir com a “reclam turístic” i el fa aparèixer a tots els anuncis de la ciutat.

A la plaça dels Àngels, davant del MACBA, cada dia pels volts de la mitjanit o les dues, quan tanquen els bars, la Guàrdia Urbana fa batuda i “atura la furgona” a la zona peatonal

Però, aquí no ve mai la policia, doncs? Sí, però els multen per beure. Cada dia pels volts de la mitjanit o les dues, quan tanquen els bars, la Guàrdia Urbana fa batuda i “atura la furgona” a la plaça. Han de sortir pitant, llavors; amb el risc que, ara sí, els multin per dur la cervesa a la mà. Un venedor ambulant ens ho confirma; i també que s’hi estan una estona. A hores d’ara, però, als voltants de les deu de la nit, aquí beu llaunes qui vol. Com el fred, l’ordenança per si sola no pot esborrar tot d’una la remor de la ciutat.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: