Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

#CooperacióDeCine: més propostes amb consciència crítica per als dies de confinament

Conjuntament amb CineBaix, el Festival Protesta i el Cinema Cooperatiu Zumzeig, presentem una tria de recomanacions de pel·lícules i sèries amb contingut social i crític per aquestes setmanes de quarantena. En aquesta segona entrega, oferim la selecció del festival Protesta de Vic

| Paula R. Zapata

Llancem la segona tanda de propostes emmarcades en la iniciativa #CooperacióDeCine, amb recomanacions de pel·lícules –tant adreçades al públic adult com  a l’infantil– de la mà de tres projectes que, a través del cinema, ens acosten a altres realitats i posen el focus en la crítica social i la denúncia, així com en la creació d’espais col·lectius de reflexió, fent camí, des d’aquesta potent eina d’expressió, cap a la transformació social. CineBaix, el Festival Protesta, el Cinema Cooperatiu Zumzeig i la Directa teixim aquesta iniciativa conjunta per aportar, enmig de l’allau constant d’inputs que estem rebent aquests dies de confinament, un llistat de recomanacions durant tres dilluns consecutius –aquest n’és el segon– de llargmetratges que ens enriqueixin, ens apropin i transportin a altres indrets.

Aquesta segona tongada de recomanacions, la presenta el Festival Protesta, un certamen internacional de cinema de crítica social que des de l’any 2013 té lloc a Vic. Fer-ho des de la capital osonenca implica en si mateix, segons manifesten des l’organització, democratitzar l’accés a certs productes culturals que sovint acapara la ciutat de Barcelona. 

El Festival Protesta aposta per programar més films dirigits per dones que no pas per homes  i ha aplicat el criteri de paritat en la seva selecció

El Protesta ens delecta amb la selecció de vuit pel·lícules que s’han visionat al llarg d’algunes de les seves set edicions anteriors, posant especial èmfasi en un dels reclams del festival: la paritat de gènere pel que fa a la direcció cinematogràfica. Des de l’organització del festival expliquen que “malgrat que les dones tenen més presència a les universitats, el percentatge que arriben a dirigir pel·lícules és molt baix”. Segons un informe de Dones Visuals de l’any 2017, malgrat el 64% de l’alumnat en formació –escoles de cinema i universitats– són dones, només el 16% dels projectes cinematogràfics catalans estan liderats per dones (direcció, guió i producció) i només un 26% dels departaments de producció audiovisual tenen una dona al capdavant.

Així doncs, i per mirar de revertir la situació, el Protesta aposta per programar més films dirigits per dones que no pas per homes en les seves edicions i ha aplicat el criteri de paritat en les recomanacions que us llistem a continuació. Totes les pel·lícules es poden trobar en plataformes en línia diverses.

El dilluns 6 d’abril tancarem aquest cicle de recomanacions amb les propostes del Cinema Cooperatiu Zumzeig del barri barceloní d’Hostafrancs.

 

Festival Protesta 2015

O menino e o mundo – El nen i el món (Alê Abreu. Brasil, 2013. Ficció)

Sinopsi: El nen i el món és un viatge líric i oníric que il·lustra els dilemes del món actual sota la mirada innocent d’un nen. Una excepcional joia de l’animació actual. Un nen petit viu amb la seva família en una idíl·lica zona rural del Brasil, fins que el seu pare ha d’anar-se a treballar a la ciutat. L’infant decideix emprendre un viatge per a trobar-lo, una aventura apassionant que li portarà a descobrir un altre món controlat per la tecnologia, les màquines i els mitjans de comunicació.

 

Syria self-portrait (Wiam Bedirxan, Ossama Mohammed. Síria, 2014. Documental)

Sinopsi: Crua i colpidora, com la barbàrie que estan vivint els sirians cada dia. El documental relata a través de vídeos de YouTube una realitat que es fa insuportable. Aquesta pel·lícula conté imatges que poden ferir la sensibilitat de l’espectador. A Síria, els youtubers filmen i moren cada dia. Uns altres maten i filmen. A París, Ossama Mohammed només pot filmar el cel i muntar imatges de YouTube, guiat per l’amor indefectible que sent per Síria. D’aquesta tensió entre la distància, el seu país i la revolució, ha nascut una trobada: una jove cineasta Kurda d’Homs el va xatejar “Si la teva cambra estigués a Homs, què filmaries?” La pel·lícula és la història d’aquest repartiment.


Festival Protesta 2016

I, Daniel Blake (Ken Loach. UK, 2016. Ficció)

Sinopsi: Per primera vegada a la seva vida, víctima de problemes cardíacs, Daniel Blake, fuster anglès de 59 anys, es veu obligat a demanar ajudes socials. No obstant això, malgrat que el metge li ha prohibit treballar, l’administració l’obliga a buscar una ocupació si no desitja rebre una sanció. En el transcurs de les seves cites al servei d’ocupació, Daniel es troba amb la Rachel, una mare soltera amb dos infants que ha hagut d’acceptar un allotjament a 450 km de la seva ciutat per evitar que l’enviessin a una llar d’acollida. Presoners de l’embull d’aberracions administratives actuals de la Gran Bretanya, Daniel i Rachel intentaran ajudar-se mútuament.


Festival Protesta 2017

Fuego en el mar (Gianfranco Rosi. Itàlia, 2016. Documental)

Sinopsi: El punt més meridional d’Itàlia s’ha convertit des dels anys 90 en un important centre de desembarcament d’immigrants. En aquests vint anys han mort més de quinze mil persones, ofegades a les seves costes mentre intentaven arribar a Europa. Gianfranco Rossi dirigeix aquest documental centrat en el drama dels refugiats que arriben a l’illa siciliana de Lampedusa, tota una metàfora dels somnis, esperances i desgràcies de milers de migrants.


Hotel Cambridge
(Eliane Caffé. Brasil, 2015. Ficció)

Sinopsi: Una pel·lícula que ens mostra la situació atípica del moviment brasiler dels sense sostre i els refugiats que okupen un edifici abandonat al centre de São Paulo. La tensió diària provocada per l’amenaça de desnonament revela els drames, les alegries i els diversos punts de vista dels okupes.

 

Festival Protesta 2019

Sofia (Meryem Benm’Barek. Marroc, 2018. Ficció)

Sinopsi: Sofia, de 20 anys, viu amb els seus pares a Casablanca. Després de donar llum a un nadó es troba en la il·legalitat de tenir un fill fora del matrimoni. L’hospital li dona 24 hores per presentar els documents del pare biològic abans d’alertar les autoritats marroquines.


Boys don’t cry
(Kimberly Peirce. EUA, 1999. Ficció)

Sinopsi: Teena Brandon sempre ha desitjat ser un noi. Un dia decideix tallar-se els cabells, ocultar els seus pits i marxar a viure a un poble de Nebraska. Allà se sentirà estimat i feliç per primera vegada però quan dos exconvictes descobreixen el seu secret, les coses canviaran.


Liyana
(Amanda Kopp i Aaron Kopp. Swazilàndia, 2018. Ficció)

Sinopsi: Història de cinc nens orfes del Regne d’Eswatini que converteixen els seus traumes del passat en una faula on Liyana en serà la protagonista. La pel·lícula teixeix el seu viatge animat conjuntament amb escenes documentals per crear una historia inspiradora de perseverança i esperança.

 

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!