Cooperatives per canviar les dinàmiques de mercat

Després de viure moments de gran creixement, les agrupacions de consum agroecològic s’enfronten a una crisi. Entre les causes hi trobem els problemes d’organització i la proliferació de supermercats ‘eco’
24/02/2015

 

En els darrers anys, han proliferat grups i cooperatives de consum ecològic per tot el territori, especialment en nuclis urbans distants de zones rurals. Són conjunts de persones unides per la zona on viuen o treballen que s’autoorganitzen per dur a terme un consum ecològic, de temporada i de proximitat. Es constitueixen en cooperativa, en associació o, en alguns casos, en grups alegals sense forma jurídica. Aquests grups poden estar integrats per consumidores i productores o només per consumidores.

Un exemple d’unió de productores i consumidores és La PACA (Acord per a la Producció i el Consum Agroecològic), que explora noves formes de relació entre pagesia i consumidores. El seu model es basa en el repartiment de cistelles, però no ofereix només un tracte comercial, sinó una entesa per preservar una activitat agrària ecològica que garanteixi una sobirania alimentària conscient i sostenible en el temps. Aquest grup del Baix Llobregat va néixer fa set anys amb tretze consumidores i dues productores. Avui dia compta amb 120 consumidores repartides en 8 col·lectius als municipis de Castellbisbal, Cornellà, El Prat, Esplugues, Sant Feliu i Sant Boi de Llobregat.

Alguns grups han patit una reducció significativa del número de ‘cistellaires’; altres, no han aconseguit assolir mai les previsions inicials

A Barcelona dominen les cooperatives i agrupacions de consum només integrades per consumidores. Juntament amb Sants, Gràcia és segurament el barri més actiu. Allà, s’observa amb inquietud la darrera davallada d’integrants. Fa tan sols 3 anys, quasi totes les cooperatives de consum que s’hi radicaven tenien llistes d’espera; ara, algunes d’elles viuen situacions límit. La Fresca n’és un exemple paradigmàtic. Va néixer el Nadal de 2012, fruit de la unió de diverses famílies que esperaven feia mesos per entrar a altres cooperatives del barri, com El Rusc, l’Aixada o Verduretes. La Fresca ha mantingut l’activitat i ha augmentat les proveïdores però mai ha arribat a les vint cistelles que havia previst: el 2012 començaren amb el mínim (dotze) que els demanaven les proveïdores; a inicis de 2015 només compta amb dues més, tot i haver fet campanyes informatives. El Rusc va arribar a comptar amb 35 unitats familiars (UFs) i una àmplia llista d’espera fins al 2012; avui dia, el número s’ha reduït fins a 16.

Baixes a les ‘coopes’, crisi per a les productores

El més dur, expliquen des de La Fresca, és “haver acomiadat pel camí a fresquitos dels inicis, del grup de creació del projecte. La majoria de partides s’han produït per un canvi de residència, de lloc de treball o per no poder atendre els drets i deures que un grup de consum demana”. Anna, una antiga component que va entrar a La Fresca perquè volia cuidar l’alimentació de la seva família, explica que “m’agrada el menjar ecològic i ajudar a productores locals. Vaig marxar bàsicament per manca de temps i per altres raons. Requeria molta més dedicació que la que jo podia donar”.

Treballs agrícoles a la cooperativa La Kosturica/ EDU BAYER

 

Anna resumeix perfectament un dels motius d’abandonament: la manca de compromís o temps. Des de Verduretes, pensen que “la dificultat que suposa participar de manera activa en un grup de consum, en temps i compromís, és la mateixa. L’afegit és haver de superar la gran oferta que hi ha al mercat tradicional i triar l’autoorganització a l’hora d’establir els patrons de consum”. A El Rusc, afegeixen: “hi ha més gent a l’atur i amb menys recursos, emigració del barri i del país, cansament de la gent... Estem implicats en moltes lluites”.

Les consumidores no són les úniques que ploren les baixes. Cal Elies d’Argentona, que proveeix des de l’inici la cistella de verdures d’El Rusc, ha agafat una parada al mercat de Mataró davant de la poca demanda dels cooperativistes. La Kosturica, un projecte de pagesia agroecològica en funcionament des de l’any 2000, ara obre les portes a la seva finca els dissabtes al matí per vendre verdures. Aquest projecte va començar amb 30 cistelles i actualment compta amb unes 130 que, en els darrers anys, costen de trobar i de mantenir. En algun moment, això els ha dut a plantejar-se la continuïtat. I no ha estat per falta d’energia: la Kosturica ha picat la porta a cooperatives de consum, menjadors escolars, botigues agroecològiques, forma part d’un munt d’organitzacions activistes i defensores de la sobirania alimentària i s’ha deixat la gola en manifestacions, arrossades, calçotades i xerrades populars. “Els cistellaires han anat fluctuant força però al principi no costava que es creessin grups o coopes noves de consum. Des del 2012, costa moltíssim. L’accés als productes ecològics és més fàcil i costa més que apareguin noves cooperatives i que mantinguin el nombre de famílies, el compromís i la idea d’acció política darrere del consum”, expliquen.

L’increment d’oferta ‘ecològica’ al mercat tradicional atreu les compradores amb menys compromís, menys poder adquisitiu o menys temps disponible

La Kosturica forma part de La Xarxeta, la Xarxa de Pagesos Agroecològics de Catalunya, que busca la dignitat en la seva feina, creant un model en el món rural basat en la justícia social, la solidaritat, la cooperació i la sostenibilitat. “La viabilitat econòmica de moltes de les nostres companyes està a la corda fluixa”, explica Maria, de la Kosturica. A parer seu, els problemes són “l’economia precària permanent, deguda segurament a no internalitzar ni optimitzar els costos de producció, comercialització i distribució que també fem; la competència lleial i deslleial de productores i distribuïdores; la manca de compromís de les consumidores, sobretot a l’estiu... La fluctuació del número de cistellaires també suposa un increment d’hores de treball per cercar noves consumidores, una tasca a la qual s’hi sumen la manca de recursos econòmics i de coneixements per dur a terme aquesta feina comercial”. Com a cirereta del pastís, Maria treu un tema clau: el desplaçament de la cistella bàsica (també anomenada cistella tancada) per la comanda oberta.

I ara què?

La situació crítica que viuen moltes de les cooperatives consultades fa que es plantegin si cal canviar el model. Les baixes a La Fresca han generat sovint un debat intern: “hem d’acollir persones més implicades en l’agroecologia i en el canvi de model de consum? O hem de ser més oberts i acollir a gent que no vulgui participar en les tasques de treball del col·lectiu però que consumeixi, que engrandeixi la massa crítica de consumidores ecològiques?”. Per La PACA, “la preocupació inicial per la salut o els aspectes ambientals s’ha transformat en una necessitat de canviar el model de consum i en una implicació més gran en les decisions sobre la producció del que mengem. Les persones que no compartien aquest desig de canvi, que han establert relacions exclusivament de consum, han acabat marxant perquè troben al mercat una major comoditat, oferta i diversitat, unides a una implicació menor o nul·la”.

Hivernacle de Can Marquès (Canovelles)/ EDU BAYER

 

“Existeixen botigues i cooperatives que venen cistelles ecològiques i asseguren (en alguns casos) un tracte just amb les proveïdores sense demanar implicació. Vist això, com que altres cooperatives compten amb poques UFs i pateixen dificultats per arribar a les comandes mínimes, estem intentant unir esforços amb altres grups del barri. Això pot passar per fer comandes conjuntes o per compartir espais per mantenir vius els projectes, fent xarxa per un objectiu comú”, expliquen des d’El Rusc. A La Fresca són optimistes: “hem tingut molts moments crítics, però sempre reflotem. Creiem en el que fem i creiem que és el futur. Ningú va dir que fos fàcil, oi? Seguirem lluitant”.

-------------------

“Tu de què ets? De cistella oberta o tancada?”

Les productores que opten per la cistella oberta (possibilitat d’escollir els productes) volen donar resposta a una societat que no té temps i sí ganes de menjar el que convingui a cada moment. Sovint, peces de les cistelles com les remolatxes, els apis o les cols no són les més demandades. Per què no adaptar el camp a les nostres preferències?

A l’altra banda, hi ha defensores aferrissades de la cistella bàsica o tancada, de consumir el que el camp et dóna, el que l’agricultora és capaç de proveir-te. Responsabilitat i compromís. Tasca àrdua, pensen les altres. Així, algunes agricultores com La Kosturica han perdut desenes de cistellaires perquè s’han aferrat al model bàsic: “Creiem en una agricultura pagesa a petita escala com l’única via possible per alimentar el món de forma justa, sana i sostenible. Així, proposem una relació directa, de comunicació transparent entre productores i consumidores. La cistella tancada permet donar estabilitat econòmica a les petites experiències, permet fixar el preu del lot de les verdures en funció dels costos de producció, de la demanda de l’any anterior i d’un dimensionament agroecològicosocial. És quelcom diferent que seguir els preus que dicta el mercat, sovint reduïts i compensats per les ajudes de la Política Agrària Comuna”.

Si bé és cert que La Kosturica continua defensant el model bàsic, darrerament ha incorporat millores a la seva oferta, com les cistelles petites i la possibilitat d’adquirir verdures com a extres sota demanda, que pacifiquen les queixes d’una cistella tancada que sovint resulta menys pràctica.

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: