Internacional

"El cop no és només contra 'Lula', és també contra la integració sud-americana"

Entrevista a Celso Amorim, exministre d'Afers Exteriors brasiler (2003-2010) amb els governs de Luis Ignacio 'Lula' Da Silva, que analitza el procediment judicial que enfronta l'expresident brasiler i les conseqüències d'una hipotètica inhabilitació
"Un manifest que es diu 'Elecció sense Lula és frau' ja suma quasi 230.000 firmes de gent com Noam Chomsky, Jean-Luc Mélenchon, Yanis Varoufakis, el director de cine Costa-Gavras o quatre expresidents de Sud-amèrica"

Tot i que finalment una cort d'apel·lacions de Porto Alegre (Brasil) va decidir per unanimitat ratificar la sentència a l'expresident de Brasil, Luis Ignacio Lula da Silva (2003-2010), a qui va acusar de corrupció passiva i blanqueig de diners en el cas Lava Jato, el líder del Partit dels Treballadors (PT) segueix encapçalant les enquestes de cara a les eleccions de l'octubre vinent. La setmana passada es va publicar un sondeig que atorgava a l'exmandatari un 37% dels suports, col·locant-se a 19 punts de distància del seu principal competidor, l'exmilitar de la ultradreta brasilera, Jair Bolsonaro.

Les opcions per evitar els dotze anys i un mes de presó que enfronta Lula encara no s'han exhaurit, tot i que el marge de la Justícia s'estreny i les escletxes cada vegada són menors. De moment, la seva defensa ha presentat un habeas corpus al Tribunal Superior de Justícia (STJ) per tal que pugui apel·lar la seva condemna en llibertat. L'exministre d'Afers Exteriors de Lula (2003-2010), Celso Amorim, és optimista i espera trobar una resposta més satisfactòria a les instàncies superiors. Amorim ha parlat amb la Directa del futur del Brasil si Lula quedés definitivament inhabilitat i reflexiona sobre l'impacte que això tindria en l'escenari llatinoamericà.


Què opina de la ratificació de la condemna de l'expresident Lula?

Jo pensava que no hi hauria una acceptació unànime de la sentència anterior. Tenia l'esperança que hi podria haver alguna diferència amb aquests jutges. Crec que això ha estat planificat per fer més difícil la presentació dels recursos que vindran, perquè els terminis seran més curts i que alguns recursos no es podran interposar.


La unanimitat es pot llegir com una persecució directa a Lula i al progressisme en general?

"El processament és un intent d'executar no només a 'Lula', sinó també al projecte progressista de Brasil, en tots els aspectes: des de la igualtat social fins a les lluites contra les diferències de classe, de raça o gènere"

El processament, en el seu conjunt, és un intent d'executar no només a Lula, sinó també al projecte progressista de Brasil, en tots els aspectes: des de la igualtat social fins a les lluites contra les diferències de classe, de raça o gènere. Tot això va millorar durant els governs de Lula i Dilma [Rousseff] i ara s'ha disparat de nou. En l'àmbit internacional, la política brasilera havia assumit posicions molt independents en relació a Washington i això va fer possible un reposicionament de tota l'Amèrica del Sud, amb més integració regional, l'impuls dels BRICS [països emergents: Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica] o les noves relacions amb Àfrica i amb els països àrabs. La independència externa i la igualtat interna són dues coses que molesten molt a l'elit que avui governa a Brasil.


Quines opcions té Lula per evitar un ingrés a presó al curt termini?

Jo no sóc jurista, però hi ha recursos que es poden interposar encara al Tribunal Suprem, que podria concedir un habeas corpus. Si em pregunta si és probable que això passi, jo no estic en condicions de dir-ho. Però hi ha un altre tema important que té a veure amb aquest punt que és la mobilització, sobretot de les classes més populars, que estan molt insatisfetes amb el veredicte. Com s'ha vist, Lula segueix essent -de lluny- el preferit de l'electorat. També hi ha una mobilització de l'opinió pública internacional, amb la qual personalment estic molt implicat amb la promoció d'un manifest que es diu "Elecció sense Lula és frau", que ja suma quasi 230.000 firmes de gent com Noam Chomsky, Jean-Luc Mélenchon, Yanis Varoufakis, el director de cine Costa-Gavras o quatre expresidents de Sud-amèrica.


Ara mateix, l'única estratègia de Lula és guanyar temps per presentar-se com a candidat abans que es dicti una sentència condemnatòria definitiva?

Repeteixo, jo no sóc jurista ni advocat, però em sembla que, excepte si es presenta un escenari imprevist –que a Brasil tot pot ser–, els temps sí que permetran que el president Lula es pugui presentar, passi el que passi. Aquesta és l'argumentació dominant entre els juristes, no m'ho invento jo.


Què passaria si Lula registra la seva candidatura però abans del mes d'octubre vinent, que és quan se celebraran les eleccions a Brasil, arriba la sentència definitiva en tercera instància.

"Segons les enquestes, si Lula no està a la llista, el nombre d'abstencions i vots nuls augmentarà i seria la primera vegada a Brasil que els vots nuls i blans serien més que els de qualsevol de les candidatures"

No em puc arriscar a respondre això. Hi ha juristes que creuen que Lula pot ser candidat sota qualsevol circumstància. Imagino que hi ha opinions que contradiuen això. De totes maneres, el que ara realment importa és enfortir la seva candidatura i obtenir més suport entorn de la seva figura. En l'àmbit electoral, segons les enquestes, si Lula no està a la llista, el nombre d'abstencions i vots nuls augmentarà i seria la primera vegada a Brasil que els vots nuls i blans serien més que els de qualsevol de les candidatures.


S'ha publicat a la premsa que, tot i que portes enfora el PT assegura que no hi ha pla B i que l'únic candidat ha de ser Lula, s'estan considerant altres noms de cara a les pròximes eleccions, com el de l'exalcalde de Sao Paulo, Fernando Haddad, o l'exgovernador de Bahía, Jaques Wagner.

No. Ara mateix, no hi ha pla B, ni oficialment ni extraoficialment.


Quines són les conseqüències socials de la condemna de Lula?

Són greus perquè Brasil està molt dividit. Tant Lula com Dilma van treballar per reduir les desigualtats socials i, sobretot, fer-ho d'una manera pacífica i democràtica. Mai es van plantejar tancar el Congrés, bloquejar l'oposició o tancar un mitjà de comunicació. Però quan van sortir del govern, la desigualtat va tornar a créixer i, sense una perspectiva concreta, això es transforma en una amenaça. La possibilitat que hi hagi diverses convulsions socials al país amb efectes molt perjudicials és molt real.


Quina autocrítica fa el PT de la seva gestió com a oposició i de tot el procés judicial en contra de Lula?

"Tots hem comès errors, potser amb algunes polítiques econòmiques, potser el segon mandat de Dilma va ser massa conservador i per això va perdre part de l'electorat més popular, o amb algunes aliances"

Tots hem comès errors, potser amb algunes polítiques econòmiques, potser el segon mandat de Dilma va ser massa conservador i per això va perdre part de l'electorat més popular, o potser amb algunes aliances. Però tot això és fàcil de dir a posteriori. Tot i que hi ha d'haver espai per a l'autocrítica, el moment d'ara no és per a això, perquè ens enfrontem a unes acusacions sense fonament, totalment enfocades a allunyar el projecte progressista a Brasil.


Tornant a l'escenari regional. Vostè que ha estat exministre d'Afers Exteriors amb Lula i de Defensa (2011-2014) amb Dilma Rousseff, com s'imagina Amèrica Llatina si Lula quedés sense opcions a presentar-se i guanyés la (ultra)dreta brasilera?

El cop que estem patint no és només contra Lula, sinó també contra la integració sud-americana. No és quelcom gratuït. Vam aixecar per primera vegada una Unió Sud-americana de Nacions (Unasur), per primer cop vam celebrar cimeres de presidents de Llatinoamèrica i el Carib sense la tutela d'Estats Units o d'Europa, teníem la integració econòmica, un consell de Defensa sud-americà, etc. Tot això molesta als que estan acostumats a tenir l'hegemonia.


Si Lula no es pogués presentar, el cicle progressista de Sud-amèrica es podria donar totalment per acabat, amb Mauricio Macri a Argentina i Sebastián Piñera a Xile i una altra dreta liderant Brasil?

Cada vegada estarem menys integrats perquè, tot i que no crec que s'acabi el Mercosur, cada país buscarà les seves pròpies relacions amb els Estats Units o Europa sense preocupar-se d'acostar els països d'Amèrica del Sud. Això no és un capritx nostre. Avui vivim en un món de blocs: Estats Units, Xina, la Unió Europea, etc. Però Brasil, encara que sigui molt gran, no és un bloc, i menys la resta de països de la regió. Per això necessitem la integració sud-americana. Hem de poder defensar les nostres posicions polítiques i econòmiques davant del món. Miri què està passant a Veneçuela: el president nord-americà ja ha dit que està disposat a intervenir-la. Jo això no ho havia escoltat des de la crisi dels míssils de Cuba, tampoc existeix cap moviment de solidaritat internacional amb Mèxic. Tot això diu molt de què podria passar.
 

 

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: