D’alerta feminista a segona fila de l’agenda

L’èxit de tombar la contrareforma impulsada per Gallardón ha deixat un panorama de desmobilització al voltant de la defensa del dret a l’avortament, després de quasi dos anys d’acció permanent
21/09/2016

Pregàries, rosaris i missatges que tradueixen dret al propi cos per cultura de la mort. En contra, consignes a favor de l’autonomia sexual i vital de les dones llançades a viva veu, recollides en pancartes o expressades a través de performances. En nombroses ocasions, les portes dels centres mèdics que assisteixen avortaments han estat l’escenari del conflicte entre la reivindicació dels preceptes episcopals i la defensa dels drets sexuals i reproductius de les dones.

Manifestació contra la contrareforma de l’avortament del dia 1 de febrer del 2014 / Victor Serri

 

Les respostes feministes articulades davant les intervencions d’activistes antiavortistes a les clíniques i els hospitals solen ser reaccions de rebuig directes, al carrer. L’Hospital de Sant Pau de Barcelona és un dels punts on el feminisme ha organitzat reiteradament accions contra la presència ultracatòlica a l’espai públic; i, conseqüentment, s’hi ha generat una confrontació visible. Jesús Poveda, impulsor de les anomenades escoles de rescat a l’Estat, considera que aquest conflicte és desitjable: “Antifràgil és el concepte intel·lectual que s’utilitza a l’escola de rescat i fa referència a allò que millora amb el caos. Com més policia, millor. Com més protesta, millor”, afirmava durant la darrera trobada de voluntariat i persones delegades de la Plataforma Derecho a Vivir.

Afirmar la importància de reaccionar davant la presència de grups antiavortistes als centres que assisteixen IVE és unànime dins el moviment feminista

Afirmar la importància de reaccionar davant la presència de grups antiavortistes als centres que assisteixen IVE és unànime dins el moviment feminista. Ara bé, coincideixen a valorar que les administracions públiques també s’han de responsabilitzar i garantir que el dret a l’avortament es pugui exercir amb plena llibertat. L’exigència guanya pes després de vèncer la batalla contra la regressiva llei que va impulsar l’exministre Alberto Ruíz-Gallardón. “El moviment feminista pot donar respostes, però no ha de recaure sobre ell la responsabilitat d’evitar l’assetjament a les clíniques. S’ha de produir una reacció institucional”, reivindica Sílvia Aldavert, activista de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït. “De la mateixa manera que els governs tenen la responsabilitat de garantir que l’avortament es pugui fer de manera confidencial i amb professionals, ens han de garantir la seguretat”, especifica.

La ‘llei de retorn al passat’

Manifestacions, cassolades, concentracions, sessions formatives i de sensibilització, participació en debats i, fins i tot, cues de desenes i desenes de dones per inscriure el propi cos al Registre de la Propietat de diverses ciutats. Constants i molt visibles. Eren les coordenades en què es va moure la resposta dels col·lectius feministes durant els temps de perill de contrareforma. La proposta de Gallardón, una promesa electoral del Partit Popular, amenaçava de dinamitar la llei de terminis, amb la qual, tot just l’any 2010, la voluntat de la dona passava a ser el requisit base per interrompre un embaràs fins a la catorzena setmana de gestació.

També es coincideix a valorar que les administracions públiques s’han de responsabilitzar i garantir que el dret a interrompre l’embaràs es pugui exercir amb plena llibertat

El fet de tombar la llei de retorn al passat (que anava més enrere de la llei establerta l’any 1985) i fer caure el ministre que la va impulsar es va viure com una victòria social d’alè violeta. L’èxit tenia el regust amarg de perdre el dret a l’avortament per a les dones de setze i disset anys, però permetia fer un punt i seguit i centrar esforços a superar altres violències, com els feminicidis i les agressions sexuals. Haver salvat el gruix de l’amenaça va fer que l’alerta feminista, permanent durant dos anys, deixés pas a un temps de desmobilització.

A l’altra banda del pols, però, l’avortament no ha caigut de la primera línia de l’agenda en cap moment. “Quan vam frenar la contrareforma, gràcies a la mobilització que vam aconseguir, els grups antiavortistes van fer el contrari que el moviment feminista: es van rearmar. I han millorat una estratègia que va de l’àmbit local a l’internacional”, reconeix Aldavert. La decepció no ha fet canviar la prioritat de l’autoanomenat moviment pro vida: eliminar el nucli del dret de les dones a decidir sobre el seu cos i la seva vida.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: