David Babunski: "L’actitud d’Europa amb els refugiats és inhumana"

31/05/2016

“Sortir del Barça no és cap drama. Sortir del teu país obligat per la constant amenaça de bombes, flames i trets... això sí que és terrible”. Amb aquesta carta, publicada el 28 de gener passat, David Babunski s’acomiadava del Futbol Club Barcelona després d’una dècada enrolat als seus equips inferiors. Amb 21 anys, anunciava el seu fitxatge per l’Estrella Roja de Belgrad assegurant que l’esport “mai no pot ser més important que les polítiques que provoquen la fam, la injustícia i les desigualtats arreu del món”. D’aquesta manera, el jove macedoni desdramatitzava el seu comiat del club català i, alhora, es reafirmava en la seva idea que el futbol pot contribuir a generar una societat més justa i solidària. Conscient d’això, fa poc, va instar el defensa del Barça Gerard Piqué i l’exjugador del Reial Madrid Álvaro Arbeloa a posar fi a les seves picabaralles per Twitter. Babunski els deia: “Pareu, si us plau. Milions de nens observen. Teniu el poder de suscitar impactes i missatges més constructius”. Una declaració de principis que inspira el seu projecte Skyself (skyself.com) o les iniciatives que emprèn amb el seu germà Dorian i el seu excompany d’equip Joan Àngel Román, en què el futbol esdevé una eina per a la transformació i el canvi social.

/ MARKO METLAS

 

Com vius l’impacte del futbol en la societat?

Hi penso des de petit. Qualsevol que s’inquieti per l’existència, l’ésser humà i la seva relació amb el món veurà que es tracta d’un fenomen molt interessant. A mi, m’ha permès entendre que futbol, filosofia i vida es retroalimenten constantment.

T’ha influenciat algun pensador en particular?

Considero que les influències externes en el camp de la psique i la filosofia, sobretot si es tornen autoritàries, obstrueixen la mirada pròpia. He preferit descobrir les coses per mi mateix, a través de l’experiència, l’observació i la reflexió profunda. Cada persona alberga un oceà de saviesa i l’habilitat de pensar lliurement, malgrat que la societat actual s’esforça a arrabassar-nos aquestes capacitats des que naixem.

Fins a quin punt l’anomenat futbol modern no ens porta a la trivialitat?

Si el reduïm al mer entreteniment de pa i circ, és tan absurd com qualsevol altre joc i, davant la nostra inconsciència, pot ser utilitzat com una arma de manipulació massiva. No sols això: pot ser una manera de mantenir-nos enfrontats, dividits, enganyats i ignorants. En canvi, si creiem que pot fomentar el seu valor educatiu, el creixement personal i de desenvolupament social, té tot el sentit del món.

Tal com està concebut, però, sembla un espectacle en què es prima la competitivitat i prou?

Reflecteix el món on vivim. Per això hem d’interrogar-nos en quins valors ens eduquem. Si responem aquesta pregunta, probablement, trobarem la solució per canviar aquesta rivalitat insana i deshumanitzada, que també existeix en altres esferes de la societat.

Hi ha pocs esportistes que s’impliquin socialment. Temen que perilli la seva carrera esportiva?

En general, existeix una falta d’implicació en tots els àmbits, no sols en el futbol. Tampoc veig empresaris, periodistes o metges que alcin la veu contra les injustícies. Cal abordar-ho de manera holística. Per mi, qualsevol argument que legitimi la falta de sensibilitat és una excusa que no pot justificar la nostra despreocupació per les coses. Sigui quina sigui la nostra professió o classe social, hem de prendre consciència que primer som éssers humans que coexistim en un mateix espai. Això ens ha de fer responsables del que hi passa.

El Nadal passat, vas conviure uns dies amb les persones refugiades a Gevgelija, al sud-est de Macedònia. Què en recordes?

Va ser una de les experiències més transformadores que mai he viscut. Podria escriure’n un llibre, perquè em va confirmar que ajudar els altres, sense que importi el seu origen, creences o aspecte físic, eixampla l’ànima com cap altra cosa. T’adones que pots contribuir a fer que no perdin l’esperança, que pensin que hi ha persones disposades a lluitar per una realitat més assenyada i no tan monstruosa. Això és el que vaig sentir principalment, a banda de veure que l’actitud d’Europa amb els refugiats és depravada i inhumana.

En el futbol, quines experiències destacaries pel seu compromís social?

Hi ha clubs com el Sant Pauli d’Hamburg o la Fundació Esportiva L’Hospitalet Atlètic, a Catalunya, que aporten el seu gra de sorra en la tasca de rescatar els valors humans. Però, és clar, generalment, difondre i parlar d’això no interessa. Ven més la polèmica de les jugades i omplir els diaris d’estupideses.

Els dirigents i les estrelles dels clubs s’han d’adonar del poder que tenen?

Per descomptat. I també els periodistes, que són els que creen la informació que arriba a la gent. Tots tenim responsabilitat. I això ens ha d’obligar a preguntar-nos quin és el nostre rol com a personatges influents en la societat.

Tens l’esperança que tothom prengui consciència d’aquests actes?

Hi ha moltes maneres de fer-ho, començant per l’educació que reben els nens. Des de petits, són programats per ser competitius, mirar el seu propi melic i actuar de manera egoista i insensible. Si aconseguim transformar l’educació, haurem avançat molt.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: