De desodorants a batedores: construint el gènere a través dels objectes

La fabricació i el disseny dels objectes d’ús quotidià no és innocent. La tria entre la necessitat social o el mercat, la societat o l’individu, reproduir estereotips de gènere o no fer-ho es transmet mitjançant les eines i les tasques del dia a dia
22/02/2017

Fem servir objectes quan mengem, dormim, cuinem, treballem, caminem, estudiem, viatgem. Interactuem diàriament amb ells: n’estem envoltades. Tanmateix, sabem quins missatges implícits transmeten les seves formes? I els seus colors? Sabem quina relació tenen amb la construcció del gènere en la nostra societat?

/ NÚRIA FRAGO


La cultura és un sistema de símbols que dóna coherència, sentit i integració al món; és la manera que té l’ésser humà d’enfrontar-se a la seva por més gran: el caos (o allò inexplicable). Aquesta cultura es materialitza mitjançant el disseny de coses, que en el seu conjunt creen societats o mons articulats intel·ligibles. Per tant, no hi ha cap àrea on el disseny no tingui un valor significatiu per a l’experiència humana. Com va dir el famós dissenyador Paul Rand: “El disseny ho és tot, tot!”.

Les dissenyadores industrials ocupem una posició de poder privilegiada respecte a la usuària, ja que acabem sent mediadores entre ella i el món mitjançant artefactes

El primer lloc on interactuem amb el disseny és la llar; el mateix indret on, probablement, crearem la nostra primera identitat, marcada doncs per tots aquells objectes o dissenys que ens envolten i basteixen una interpretació del món i la societat basada, normalment, en les idees de la dissenyadora o l’empresa que hi ha rere el producte en qüestió.

Per tant, com a dissenyadores industrials –és a dir, professionals de la pràctica que crea tots aquells objectes que formen part del nostre dia a dia, des d’una forquilla fins a l’smartphone–, ocupem una posició de poder privilegiada respecte a la usuària, ja que acabem sent les mediadores entre ella i el món mitjançant els artefactes.
 

El neocolonialisme del disseny

El design thinking i el user centered design són dues de les metodologies més utilitzades en el marc del disseny industrial contemporani (són, també, les que normalment s’ensenyen a les facultats). Es basen en la solució de problemes centrant-se en una usuària i un mercat concrets. Tanmateix, tot i que són bones per a la creació d’objectes tangibles, a la pràctica, totes dues simplifiquen i devaluen l’estudi rigorós del context, mirant-ho sempre des de l’exterior.

En un mercat laboral dominat per homes (els estudis suggereixen que, als EUA, aproximadament el 80% del disseny industrial el fan homes), no només són ells qui decideix la suposada personalitat, les necessitats i els gustos del target dona, sinó que, en devaluar el context, invisibilitzen les possibles conseqüències socials que pot tenir aquesta imatge fictícia i, generalment, estereotipada. La postura que ha adoptat el disseny industrial, doncs, és extremadament neocolonialista o, dit amb altres paraules, influencia socialment o políticament persones amb menys poder social mitjançant els objectes que les envolten.

Aquest neocolonialisme es veu ben reflectit quan analitzem molts dels projectes de dissenyadores privilegiades a països del tercer món. Com que creen la definició i la solució del problema sense incloure-hi la comunitat per a qui es dissenya, desenvolupen productes que imposen la seva cultura per sobre de la de la societat afectada. Tanmateix, quan parlem del foment de la normativitat i el binarisme del gènere a través del disseny, el neocolonialisme queda amagat enmig de la falsa naturalitat del gènere en si. Per mostrar allò invisible, he decidit fer fotografies d’objectes que veiem quotidianament a les nostres llars –ja que, com he dit anteriorment, a la llar és on creem la nostra primera identitat– per analitzar-los i evidenciar els estereotips de gènere que mostren a través de la seva forma.
 

Anàlisi del que ens envolta

Una pràctica comuna en el disseny de productes és l’antropomorfització de l’objecte, és a dir, dotar-lo de característiques humanes perquè la usuària s’hi vegi reflectida. Una de les característiques principals d’aquest target –que posteriorment influeix en totes les altres, com les aficions de la persona– és el gènere (femení/masculí), que es comunica en els objectes dotant-los de les característiques que socialment s’entenen com a pròpies dels homes o de les dones, fet que enforteix els rols i els estereotips socials.

Els objectes comuniquen un target que incorpora característiques enteses socialment com a pròpies d’homes o de dones, fet que enforteix rols i estereotips socials

Comparem, per exemple, dos desodorants de la mateixa marca: l’un per a l’home, l’altre per a la dona. El primer té un disseny complex i racional, amb línies rectes, angles i colors sobris i elegants: grisos, negres, blaus foscos. Dit d’una altra manera, un producte que comunica acció, funcionalitat i poder. D’altra banda, el de la dona és suau, orgànic, simple, amb colors blancs, pastels i brillants; i es llegeix com a íntim, fràgil i fins i tot infantil. Aquesta comparativa il·lustra i reforça la visió que es té sobre com ha de ser una persona en funció del seu gènere en una societat normativa; una societat que dictamina que les dones han de ser discretes, dòcils, fràgils i comprensives, mentre que els homes han de ser forts, actius i poderosos, és a dir, superiors.

Després d’analitzar les característiques físiques d’un objecte que no amaga la seva fita comercial –és a dir, indica explícitament que és for women o for men–, podem veure que els trets del producte es reprodueixen a molts altres objectes amb funcions que, històricament i culturalment, s’han considerat pròpies d’homes (fusteria, automòbils, defensa) o de dones (neteja, cuina, costura). Per exemple, si comparem l’envàs del sabó de rentar i el d’un oli de motor, malgrat tenir la mateixa funció –contenir un líquid–, el del detergent s’assembla al desodorant for women i el de l’oli de motor, al del desodorant for men.

Objectes que requereixen una energia semblant són llegits de manera diferent. Si un trepant pot semblar intimidant, una batedora es concep com a dòcil i inofensiva

Més enllà de les qualitats estètiques de les mercaderies, perquè la usuària final les pugui fer servir amb facilitat, la seva ergonomia també estarà pensada en concordança amb els gestos i les maneres de fer que socialment es consideren adients per a dones o, al contrari, per a homes. En un trepant, per exemple, els trets formals s’adapten a la idea que fer un forat a la paret és un exercici de força bruta, on s’ha de posar un tipus d’energia explosiva, una feina per a homes. Tanmateix, recentment, la dissenyadora Karin Ehrnberger va comparar la forma d’una batedora (és a dir, un objecte dissenyat per a dones, ja que és un petit electrodomèstic de cuina) amb la del trepant. Tots dos objectes requereixen una quantitat final d’energia molt semblant, però formalment són llegits de manera diferent. Mentre el trepant pot semblar intimidant, una batedora es concep com un objecte dòcil i inofensiu. Aquesta diferència es deu al fet que la batedora està adaptada a un tipus de força física que es considera pròpia de dones: associada a la tècnica i la paciència, un tipus de força que es considera inferior a l’explosiva. Així doncs, la força explosiva és negada a les dones, ja que contradiu la imatge normativa que s’ha creat d’elles, motiu pel qual el trepant és simbòlicament inaccessible per a elles.
 

Comencem per la docència

Després d’analitzar els objectes, podem afirmar que sí, que les dissenyadores ajudem a mantenir els estereotips de gènere en la nostra societat i que aquest tema s’hauria de visualitzar. Tot i que té un impacte fort en la vida de les persones, s’han fet pocs estudis al voltant d’aquesta qüestió, per no esmentar el silenci de les universitats on s’ensenya disseny industrial. En quatre anys de facultat, mai no he sentit cap docent parlar sobre l’impacte del disseny industrial en la reproducció d’estereotips de gènere.

En quatre anys d’estudis universitaris, mai no he sentit cap docent parlar sobre l’impacte del disseny industrial en la reproducció d’estereotips de gènere

De fet, a les escoles, ens ensenyen a redissenyar objectes per adaptar-los al mercat actual o per posar-los al servei de la llibertat creativa personal, per sobre de la usuària a qui es destina. És a dir, reprodueixen el mateix esquema del disseny industrial en la nostra societat capitalista neoliberal, majoritàriament individualista i mercantil.

Tenint en compte la importància de la docència en el desenvolupament d’aquesta pràctica, seria força interessant que s’apostés per nous mètodes que deixin enrere la ideologia individualista i objectecèntrica del disseny industrial tradicional i apostin per una mirada més col·lectivista, és a dir, sociocèntrica. Aquest canvi de perspectiva passaria per donar molt més pes al context social dels objectes i, també, per activar corrents de pensament crític al voltant del paper del disseny industrial dins la nostra societat.

* L'autora és estudiant de disseny industrial

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: