Del ‘baby boom’ al ‘baby business’

L’expansió de la biotecnologia afavoreix el creixement del mercat dels embarassos per encàrrec
03/05/2016

Des que, l'any 1980, es va anunciar el primer part subrogat als EUA, el desenvolupament de la indústria biotecnològica al voltant de la reproducció humana ha sacsejat la normativa internacional, el món de la bioètica i el camp de les tècniques de reproducció humana assistida (TRHA). Ventre de lloguer és una expressió que il·lustra el mètode de la maternitat subrogada, a través del qual una dona és inseminada per quedar-se embarassada. Després de tenir la criatura, la mare biològica l'entregarà a qui li hagi encarregat a canvi d’una contraprestació econòmica.

Existeixen diverses terminologies per referir-se a aquesta pràctica, per la qual una dona renuncia a la tutoria del nadó que ha gestat i entrega la seva criança a les subrogadores

 

Juristes, clíniques i associacions especialitzades tenen diverses terminologies per referir-se a aquesta pràctica, per la qual la dona gestant renuncia a la tutoria del nadó i entrega la seva criança a les famílies o persones subrogadores. L'Asociación por la Gestación Subrogada en España (AGSE) defineix el mètode com “la pràctica en què una dona, previ acord entre les parts, es compromet a tirar endavant un embaràs, a lliurar la criatura resultant del procés i a renunciar als seus drets com a mare, sovint a canvi de diners”. El procediment també implica que la dona accepti sotmetre's a tractaments de reproducció assistida per a la implantació de diversos embrions generats in vitro. Els embrions poden procedir de les parelles intencionals, d'una selecció dels catàlegs de donants dels bancs d'òvuls i d’esperma o bé d'una barreja de tot plegat.

Els embrions poden procedir de les parelles intencionals, d’una selecció dels catàlegs de donants dels bancs d’òvuls i d’esperma o bé d’una barreja de tot plegat

La majoria de persones que volen tenir criatures a partir de mètodes de maternitat subrogada són d’Europa o els Estats Units, però el procediment està prohibit tant a gran part dels EUA com a la majoria de països europeus. Tanmateix, els ventres de lloguer formen part d’una pràctica mercantil legalitzada i reconeguda a l’Estat federal de Califòrnia, a l'Índia, a Ucraïna o a Mèxic, destins principals del turisme de fertilitat. La complexitat del procés comporta la participació d'agències que posen en contacte la clientela amb un ampli ventall de clíniques de reproducció assistida, donants i dones gestants. Aquestes companyies també assessoren sobre els procediments legals per aconseguir el reconeixement de la filiació sobre els nadons.

Més enllà de la subrogació mercantil, hi ha una altra pràctica similar que es considera una modalitat de gestació altruista. En aquesta pràctica, els pagaments en metàl·lic que rep la dona gestant han de ser simbòlics i només es poden justificar per cobrir les despeses derivades de l’embaràs. A països com el Regne Unit, el Brasil o el Canadà, les subrogacions no mercantils són legals.

Tècnica de reproducció assistida o explotació de dones?

A l'Estat espanyol, entitats com Son Nuestros Hijos o l'Asociación por la Gestación Subrogada en España (AGSE) han impulsat un projecte d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) amb l’objectiu de dotar la maternitat subrogada de cobertura jurídica. Les clíniques de reproducció assistida i diverses entitats LGTB també donen suport a la ILP. Consideren que la subrogació és una tècnica de reproducció humana assistida (TRHA) que està estretament relacionada amb el dret a la salut reproductiva. A més, la seva prohibició és el darrer obstacle del sector empresarial que es dedica a la reproducció humana. La capacitat d’actuar sense restriccions és l’únic element que falta incorporar a un negoci que es troba en plena expansió.

A l’Estat espanyol, entitats com Son Nuestros Hijos han impulsat un projecte d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per dotar la maternitat subrogada de cobertura jurídica

Les taxes d'èxit dels tractaments de fertilitat de les clíniques de l’Estat espanyol converteixen aquests centres en referents internacionals en l’àmbit de les companyies de gestació reproductiva. L'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI), per exemple, té 23 clíniques arreu de l'Estat i onze centres més a diversos països. El 2014, va declarar 150 milions d’euros de beneficis econòmics.

/ANNA TORNER

 

Aquesta visió positiva, però, no és compartida per tothom. El Lobby Europeu de Dones i altres associacions LGTB han promogut la campanya internacional No somos vasijas. Segons l’argument d’aquestes entitats, la gestació subrogada és una pràctica d’explotació de les dones amb finalitat reproductiva. “El desig de ser pares-mares i l’exercici de la llibertat no implica el dret a tenir fills”, denuncien les associacions al manifest. “Les dones no són màquines reproductives que fabriquen criatures en interès dels criadors”, afegeixen les entitats.

Gent que subroga i subrogades

La manca de fertilitat de gent que vol tenir criatures és el principal factor de la demanda internacional de dones gestants, però també hi ha famílies gais o persones sense impediments mèdics que recorren a la subrogació per tenir un nadó. I aquesta pràctica no està a l’abast de qualsevol butxaca. Entre les cares públiques que l'han utilitzada, hi ha el cantant Miguel Bosé, la baronessa Thyssen, el futbolista Cristiano Ronaldo o l’actriu Sharon Stone.

A l’Estat espanyol, inVITRA i Babygest són dos portals web que desglossen els costos de cadascuna de les fases de la gestació subrogada. Tots dos han estat desenvolupats per DCIP Consulting SL, una consultora valenciana especialitzada en estratègies de visibilització web i organització d'esdeveniments sobre la qüestió de la infertilitat. Segons indiquen aquests webs, si se sumen les despeses del tractament de fertilitat, l'assessorament legal i els viatges, el cost final del procés ronda els 100.000 euros de mitjana per nadó. Les quantitats econòmiques, però, poden variar fins al 70%. Tot depèn de si el procediment es du a terme als EUA, a l'Europa occidental o bé en un país empobrit.

A Ucraïna està permesa compra-venda d’òvuls i selecció no anònima de gestants i donants

 

El portal Babygest no inclou dades de l'Índia, però indica que el preu per aconseguir un nadó subrogat a Ucraïna i a Rússia varia entre els 35.000 i els 50.000 euros. D’aquests imports, les mares gestants reben una compensació aproximada del 20% del cost total del procés. Als EUA, la quantitat de diners que rep cada dona gestant pot arribar als 30.000 euros. Les complicacions mèdiques o els parts múltiples també poden augmentar les despeses i el cost final del procediment.

Amb tot, segons un informe encarregat el 2014 per la cambra de diputats de Mèxic, les dones gestants tendeixen a pertànyer a una classe socioeconòmica més baixa que l’estrat social de la gent que les contracta. A més, l’estudi de les institucions mexicanes també indica que la compensació econòmica que rep una dona que fa de ventre de lloguer a Mèxic o l’Índia pot equivaldre als ingressos que obtindria treballant durant un període d’entre set i nou anys.

La regulació a escala internacional

El Parlament Europeu va aprovar la prohibició de qualsevol modalitat de gestació subrogada l'any 2013. De fet, en una resolució feta per la mateixa cambra el 2011, es va declarar que “la subrogació incrementa les adopcions il·legals i el tràfic de dones i nenes a través de les fronteres nacionals”. Finalment, a l’Informe sobre drets humans i democràcia al món del desembre de 2015, la UE va considerar que “la subrogació vulnera la dignitat de les dones perquè el seu cos i les seves funcions reproductives es fan servir de mercaderia”.

 

A escala mundial, la pràctica està regulada a pocs indrets. La prohibició o l’absència de lleis específiques és la tònica general a la majoria de països. La subrogació altruista definida sota condicions molt concretes és la modalitat més reconeguda en alguns estats. Allà on està regularitzada, la variació normativa afecta en funció de si el consentiment de la dona gestant per entregar el nadó es ratifica després del part –com passa al Regne Unit– o bé si l’acord s’ha establert abans, com era el cas de Grècia fins l'any 2015. La normativa també és diferent si les famílies sol·licitants de la gestació són autòctones o bé d’origen estranger.

La legislació de molts estats ha patit canvis contradictoris: l’Índia i Mèxic restringeixen l’accés a la subrogació a les persones estrangeres i Grècia el facilita

Tanmateix, la normativa de molts estats ha patit canvis i moviments contradictoris els darrers anys. Tailàndia ha optat per la prohibició després del cas Baby Gammy, en què una parella australiana va rebutjar un nadó nascut amb síndrome de Down d’una gestant tailandesa. Per la seva banda, l'Índia i Mèxic estan restringint l'accés a la subrogació a les persones estrangeres. I el govern grec ha fet un pas invers: ha legalitzat la gestació altruista quan el nadó està destinat a parelles estrangeres. Per aquest motiu, el país hel·lè ja es troba inclòs al catàleg de les principals agències de subrogació. Babygest avisa, però, que és prudent “disposar d’entre un 10 i un 15% de pressupost afegit per encarar els imprevistos que es puguin derivar” del fet que la qualitat de la sanitat “no sigui tan elevada” a Grècia.

Els efectes humans de la gestació subrogada

“La disparitat normativa internacional afavoreix l'existència d'un mercat de criatures d'encàrrec i planteja problemes greus”, explica Enric Bataller, professor de Dret Civil a la Universitat de València. Algunes de les problemàtiques són a causa de la frontera poc nítida que separa la subrogació i el tràfic de persones, que comporta molts casos de compra-venda de criatures.

“La disparitat normativa internacional afavoreix l’existència d’un mercat de criatures d’encàrrec i planteja problemes greus”, explica Enric Bataller, professor de Dret Civil

Darrerament, la tècnica jurídica dels contractes s'ha elaborat més per cobrir tota la diversitat de casos existents. El blindatge legal, però, no pot evitar que els efectes col·laterals de les contractacions subrogades sense final feliç impliquin un risc per la vida de les persones implicades en el procés i de les criatures que han de néixer. Als problemes de la mateixa gestació, que inclouen avortaments espontanis o embarassos amb complicacions, s'hi afegeixen altres qüestions de caràcter social com el rebuig de nadons amb problemes congènits. De la mateixa manera, també hi pot haver un canvi d’opinió a l’hora de voler tenir una criatura per part de les persones que contracten una dona gestant. Això passa, sobretot, quan hi ha dissolució de parelles o defuncions, però també pot derivar de la pèrdua de voluntat de tenir la criatura. A tot això, s’hi ha de sumar el patiment emocional de la gestant, que pot sofrir una profunda sensació de penediment després del part.

Els estudis crítics amb la maternitat subrogada fan èmfasi en el control mèdic i social que pateixen les dones durant el procés de subrogació. L’objectiu de reduir al màxim els riscos de l’embaràs ha provocat l’aparició de clíniques on es reclouen les gestants durant tot el procés. Amb tot, la mort, l'octubre de 2015 als Estats Units, d'una dona de 35 anys després d’un despreniment de la placenta en ple embaràs de bessons subrogats és una mostra de la controvèrsia que hi ha sobre la qüestió.

 

------------------

Xifres de la reproducció humana assistida

Segons les dades del Registre de Reproducció Humana Assistida de Catalunya, un 0,47% del total de dones en edat fèrtil residents a Catalunya es van sotmetre a tractaments de fertilitat durant l’any 2013. Tal com detallen les estadístiques, el volum de transferències d’òvuls també ha augmentat. Tot i això, hi ha poca informació concreta sobre la qüestió. El mateix Departament de Salut de la Generalitat ha declarat que hi ha una gran manca de dades sociodemogràfiques sobre les receptores i les donants d’òvuls.

El sistema sanitari de l’Estat espanyol, que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) valora com un dels millors del món, ofereix tècniques de fertilitat punteres cobertes per la mateixa sanitat pública. No obstant això, les retallades dels darrers anys, els requisits d’edat i les llargues llistes d’espera han fet que es desenvolupés un sector privat molt actiu en aquest camp: les clíniques privades es van fer càrrec del 71,8% dels tractaments de fertilitat i fecundacions l’any 2012; el 2014, van obtenir uns beneficis de 365 milions d’euros. Pel que fa a la donació d’òvuls, els portals especialitzats calculen que, cada any, a l’Estat espanyol, es mouen al voltant de 900 milions d’euros.

 

-------------------

PP i Ciudadanos a favor, PSOE i Podemos en contra

A l’Estat espanyol, el part atorga la condició de maternitat i el reconeixement com a mare d’una criatura. D’altra banda, la Llei 14/2006 prohibeix explícitament la maternitat subrogada i declara nul·les de ple dret totes les modalitats dels contractes de subrogació. Tanmateix, el juny de 2014, el consell de ministres va emetre un acord que permet que els nadons resultants siguin inscrits al Registre Civil com a fills i filles dels pares d’intenció, sempre que aquests hagin estat reconeguts –a través d’una sentència judicial– al país on s’ha efectuat el part. En relació amb la regulació de la gestació subrogada, UPyD i Ciudadanos són els únics partits que han pres la iniciativa i s’han mostrat a favor de la regulació d’aquesta pràctica. La tardor de 2015, Ciudadanos va presentar una proposició no de llei a l’assemblea de Madrid per avançar en la qüestió. El PP hi va donar suport, mentre que el PSOE i Podemos van votar contra la proposta. La formació de Pablo Iglesias, però, va fer una esmena a favor d’un tipus de subrogació propera al model de gestació altruista. No obstant això, segons l’AGSE, la proposta de Podemos no és una modalitat de subrogació, sinó que és “una mena d’adopció dirigida”.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: