Del Palau a Petrum, la corrupció sense 'afinar'

Vuit anys després dels escorcolls al Palau de la Música i cinc mesos abans de l’inici del judici per finançament il·legal de CDC, el partit manté una sòlida via d’ingressos a través de constructores, que ha rebatejat com a “donacions voluntàries”
19/10/2016

“Les hemos dado en todos los morros con Ramon Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”. Aquest és el balanç que feia el director de l’Oficina Antifrau, Daniel de Alfonso, en una conversa amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, en unes gravacions que va donar a conèixer el diari Público. Posteriorment, mitjançant la publicació de nous enregistraments, es va saber que el polític del PP i De Alfonso –amb el coneixement de Rajoy, segons es desprèn de les converses– havien organitzat una complexa maquinària de filtracions a diaris com El Mundo per desprestigiar els partits polítics favorables al procés sobiranista. “Esto la Fiscalia te lo afina” és una de les afirmacions emprades per Fernández Díaz a les converses amb De Alfonso, una expressió que ha posat en qüestió la independència del ministeri públic. El 22 de juny d’enguany, l’endemà de la revelació, Artur Mas va ser l’amfitrió d’una roda de premsa –acompanyat de Joana Ortega, Irene Rigau, Francesc Homs i Xavier Trias– durant la qual va assegurar: “Tots nosaltres som víctimes de la persecució d’estaments de l’Estat”. Posteriorment, s’han succeït reiterades declaracions públiques de responsables de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que relacionaven els processos judicials contra el partit –per presumpta corrupció– amb el procés independentista. Estaríem, segons ells, davant d’una mena de vendetta per part de l’Estat espanyol. “Amb els escorcolls, es buscava que hi hagués espectacle; la Guàrdia Civil es va passar cinc hores sense fer res”, va ser la reacció de Mas després dels registres policials a les seus de CDC del carrer Còrsega de Barcelona i de la constructora Teyco, propietat de l’empresari Jordi Sumarroca, un dels principals finançadors de les arques convergents.

Fèlix Millet i Jordi Montull (al fons) després de declarar a la Ciutat de la Justícia, acompanyats dels advocats Pau Molins i Jordi Pina

 

Sanitat i urbanisme sota sospita

De tot plegat, se’n deriven preguntes com: Ramon Bagó, doncs, va fer una gestió correcta al capdavant del Consorci Hospitalari de Catalunya? El partit que lideraven Jordi Pujol i Artur Mas es va finançar legalment? La documentació publicada per Albano Dante i Marta Sibina a la revista Cafè amb Llet l’any 2012 demostrava que Bagó –alcalde de Calella durant dotze anys i històric militant convergent– havia malbaratat milers d’euros sense justificar i que ell i d’altres responsables del sistema català de salut s’autocontractaven a si mateixos. Josep Prat Domènech, exdirector de l’Institut Català de la Salut, compaginava aquest càrrec amb la presidència de la multinacional United Surgical Partners, proveïdora dels hospitals catalans. Francesc Homs va reaccionar davant la notícia –com a portaveu del govern– dient: “És compatible i legítim tot allò que sigui legal”. Poc després i com a conseqüència de les investigacions iniciades per l’exregidor David Vidal –CUP Reus–, va esclatar el cas Innova, amb la detenció i la imputació de Josep Prat i Carles Manté pels presumptes delictes d’estafa, desviament de diners públics i cobrament de factures irregulars.

Després que es revelessin les converses entre Fernández Díaz i De Alfonso, CDC ha promogut la idea que els casos de corrupció que afecten el partit són ‘muntatges’

En relació amb el finançament convergent, totes les alarmes van saltar la matinada del 23 de juliol de 2009, quan els Mossos d’Esquadra van entrar al Palau de la Música. A partir de la documentació confiscada, es va destapar un desfalc de 31,2 milions d’euros. Fèlix Millet i Jordi Montull, respectius president i director de la fundació Orfeó Català-Palau de la Música, se’n van embutxacar bona part, però la resta va anar a parar a les finances de CDC, durant uns anys en què Artur Mas n’era el secretari general. Així ho consideren la Fiscalia Anticorrupció i el jutge Josep Maria Pijuan, qui, a l’auto de conclusions del procediment pel saqueig de la institució cultural, afirma que l’empresa Ferrovial Agroman SA “abonava al Palau de la Música una comissió del 4% de l’import de l’obra pública adjudicada per la Generalitat i, d’aquest 4%, un 2,5% s’assignava a CDC i l’1,5% restant als imputats Fèlix Millet i Jordi Montull per la seva intermediació”. Segons el jutge, el flux de finançament il·legal va ser continu –com a mínim entre 1999 i 2008– i va suposar que CDC rebés 6.676.105 euros mitjançant xecs al portador, facturació falsa i convenis simulats. Malgrat que Artur Mas va ser el màxim responsable del partit al llarg de tot el període investigat, en unes declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio, va al·legar: “Jo estic net de corrupció; i el partit no el porto econòmicament”, i va afegir que el seu comportament sempre s’ha basat en l’ “honestedat”.

Durant el període en què Ferrovial va rebre les adjudicacions investigades, el conseller d’Obres Públiques era Felip Puig i Lluís Recoder era el batlle de Sant Cugat

D’entre les conclusions del jutge Pijuan, en destaca una que ubica diverses X no identificades a la direcció de CDC en relació amb la corrupció: “Altres alts responsables del partit van exercir el necessari ascendent sobre els càrrecs públics de la Generalitat de Catalunya i altres organismes públics locals, vinculats al partit i que tenien la facultat de decidir les adjudicacions d’obra pública”. El jutge aporta proves de la implicació dels extresorers de CDC Carles Torrent –mort l’any 2005– i Daniel Osàcar, així com de l’exparlamentari Jaume Camps, però no aconsegueix determinar quins responsables polítics del Departament d’Obres Públiques i Política Territorial i de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès eren la mà negra que afinava les adjudicacions. És públic i notori, però, que, entre 2001 i 2003, període en el qual Ferrovial Agroman SA va rebre la majoria d’adjudicacions investigades, el conseller responsable de l’obra pública era Felip Puig i Lluís Miquel Recoder ostentava la batllia de la ciutat vallesana.

Trama delictiva i mecànica criminal

La fiscalia i l’acusació popular del cas no estalvien qualificatius per anomenar la relació que es va establir entre Ferrovial Agroman, el Palau de la Música i CDC. “Es desenvolupa una trama delictiva que vincula el finançament il·legal del partit Convergència Democràtica de Catalunya amb l’adjudicació d’obra pública a Ferrovial per part d’organismes públics regits per aquesta formació política”, conclou el fiscal Emilio Sánchez Ulled. “Per a la mecànica criminal descrita, va ser necessària la confecció de documents mercantils falsos que emparessin la ulterior transmissió dels fons als seus destinataris finals”, considera l’acusació popular exercida per la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona. A partir de la metodologia descrita, 11.026.039 euros van anar a parar als comptes bancaris de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música i de l’Associació Orfeó Català, ambdues personalitats jurídiques del Palau de la Música. Les 5/8 parts d’aquesta xifra, 6.676.105 euros, es van desviar a les finances convergents, la resta se l’haurien embutxacat Fèlix Millet (80%) i Jordi Montull (20%).

 

Pedro Buenaventura, director general de la divisió de construcció de Ferrovial Agroman, i Juan Elizaga, director de relacions institucionals, són els dos responsables de la mercantil imputats en el cas. Segons el fiscal Ulled, l’actuació dels empresaris es va fer “a esquenes del seu accionariat i abusant de les seves facultats directives”. La figura clau entre la direcció de CDC i Ferrovial hauria estat l’exdiputat Jaume Camps, qui, segons la fiscalia, “aplegava tots els elements precisos per desenvolupar funcions d’enllaç en el moment d’establir l’acord criminal”. En agraïment, hauria rebut la quantitat de 32.755 euros. Els ingressos il·lícits es feien arribar a CDC a través de la Fundació Trias Fargas –rebatejada com a CAT-DEM. En tota l’operativa, hauria estat necessària, segons el jutge, la col·laboració de Gemma Montull i Rosa Garicano, directora financera i encarregada de les relacions amb els patrocinadors del Palau de la Música respectivament.

Quatre operacions del 4%

Les investigacions han pogut determinar amb certesa l’existència de quatre operacions urbanístiques que integrarien el nucli dur del finançament il·legal. La línia 9 del Metro de Barcelona, la Ciutat de la Justícia, el pavelló municipal PAV 3 de Sant Cugat del Vallès i la cobertura de la séquia Bellet del marge esquerre del riu Ebre. Ferrovial va rebre adjudicacions de 178 milions d’euros pel suburbà (corresponents al 20% del conjunt d’inversió atorgada a una Unió Temporal d’Empreses (UTE) integrada per cinc constructores), 263 milions d’euros pel complex judicial de l’Hospitalet de Llobregat, 4,17 milions d’euros pel poliesportiu santcugatenc i 2,63 milions d’euros per la infraestructura hidràulica ebrenca. Un 4% de la suma total, 17,91 milions d’euros, és la xifra que la presumpta “trama delictiva” hauria pactat que arribaria al Palau de la Música per, posteriorment, fer arribar 5/8 parts a CDC i 3/8 parts a les butxaques de Fèlix Millet i Jordi Montull. La minuciosa investigació de totes les parts involucrades a càrrec de l’Agència Tributària ha pogut determinar transaccions econòmiques per un valor d’11.026.039 euros, però no ha estat suficient de complementar la radiografia sencera del desfalc.

 

--------------------------------------------

L’1 de març, a la banqueta

Si no hi ha canvis d’última hora, el proper 1 de març de 2017, vuit anys després dels escorcolls, començarà el judici pel desfalc del Palau de la Música. Les sessions de la vista oral se celebraran a la secció desena de l’Audiència de Barcelona i s’allargaran fins al dia de la revetlla de Sant Joan. Es jutjarà Fèlix Millet, Jordi Montull, Rosa Garicano i Gemma Montull (Palau de la Música); Daniel Osàcar i Jaume Camps (CDC), i Pedro Buenaventura i Juan Elizaga (Ferrovial Agroman). També passaran per la banqueta els assessors jurídics del Palau de la Música Raimon Bergós, Santiago Llopart i Edmundo Quintana i els empresaris Miguel Jiménez-Salinas, Juan Manuel Parra, Pedro Luis Rodríguez, Vicente Muñoz, Juan Antonio Menchén i Ramón Marc Martí, que, segons el jutge, van col·laborar en l’elaboració de facturació falsa o simulada a través d’empreses de missatgeria i publicitat. Convergència Democràtica de Catalunya serà jutjada com a responsable civil a títol lucratiu. Les seus del partit seguiran embargades fins després del judici i la personalitat jurídica de CDC no es podrà dissoldre fins que arribi el desenllaç de tots els procediments penals per corrupció en què està involucrada. Els magistrats Julio Hernández Pascual (ponent) i José Antonio Lagares Morillo i la magistrada Montserrat Comas d’Argemir sentenciaran sobre la petició de 6,6 milions d’euros per CDC i vint milions d’euros per l’extresorer convergent Daniel Osàcar. Millet i Montull afronten una petició de 37 i 25 anys de presó respectivament. Cal recordar que ambdós corruptes confessos només van trepitjar la presó durant quinze dies pel cas Hotel del Palau, del qual finalment van ser absolts pel Tribunal Suprem.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades:

La tocata de Ferrovial

dimecres, 19 octubre, 2016

El primer comunicat de Ferrovial Agroman sobre l'escàndol del Palau de la Música es va fer públic l'agost de 2010, tretze mesos després de l'escorcoll judicial a l'edifici.