Territori

El delta del Llobregat encara el 2016 amb noves amenaces cap a la seva integritat

Catorze entitats ambientalistes i de defensa del territori del Baix Llobregat critiquen l'excés de sòl destinat a ús industrial, comercial i hoteler previst en el Pla Director Urbanístic del Delta que s'acaba d'aprovar
Diversos grups de defensa del territori fa temps que reclamen la declaració d'un Parc Natural del Delta del Llobregat que integri l'activitat agrícola i els espais naturals
07/01/2016

Des de fa segles, el delta del Llobregat i els seus usos agrícoles i ramaders han vertebrat la vida de les poblacions que s'han desenvolupat a les seves lleres. Fins no fa moltes dècades, el Delta també suposava una reserva estratègica d'aliments per a la ciutat de Barcelona, afavorida pel clima suau, l'alta fertilitat de la terra i la seva proximitat a la capital catalana. Més enllà de l'aprofitament humà que s'ha fet d'aquest espai natural, la desembocadura del Llobregat s'erigeix com la tercera zona humida de Catalunya en importància, per darrere dels aiguamolls de l'Empordà i el delta de l'Ebre.

Malgrat aquest alt valor ambiental, el delta del Llobregat no ha gaudit de la protecció que diferents entitats ambientalistes han demanat històricament per mantenir-ne l'ecosistema. Aquesta protecció sol·licitada es concreta en la declaració d'un Parc Natural del Delta del Llobregat en el qual s'integri l'activitat agrícola i els espais naturals i en la demanda que aquests espais es blindin davant la pressió urbanística que ha generat la degradació i la desaparició progressiva del delta del Llobregat. Així ho demanen plataformes en defensa del territori com SOS Delta. Lluny d'arribar a aquest grau de protecció del Delta, l'any 2016 s'inicia amb més evidències del seu deteriorament i noves amenaces.

A principis de maig de l'any passat, DEPANA feia públiques les conclusions d'un estudi científic del cens hivernal d'aus aquàtiques demostrant la reducció de més del 69% de la població d'ànecs des de l'any 2002, amb una principal afectació a la població d'ànecs collverds, llur població s'havia reduït en un 94%. Malgrat la gravetat d'aquestes xifres, el fet que ha marcat l'agenda al voltant del Delta del Llobregat han sigut els tràmits per a l'elaboració i aprovació del Pla Director d'Urbanisme al Delta del Llobregat, que s'arrosseguen des de l'any 2014.

A principis de maig de l'any passat, DEPANA feia públiques les conclusions d'un estudi científic del cens hivernal d'aus aquàtiques demostrant la reducció de més del 69% de la població d'ànecs des de l'any 2002 


A principis de Maig de 2015, la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va aprovar inicialment el Pla Director Urbanístic (PDU). Aquest Pla és un dels tretze PDU impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. La redacció d'aquest PDU era fruit directe del protocol de col·laboració que van signar l’any 2013 el Govern català i els ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gavà –regits pel PSC– per al desenvolupament econòmic i la cohesió social en aquesta àrea. Aquest protocol es va signar després que el projecte popularment conegut com a Eurovegas, al capdavant del qual se situava el magnat nord-americà Sheldon Adelson, fugís cap a Madrid. El PDU abasta cinc àrees diferents que sumen un total de 702 hectàrees situades als municipis de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.

Durant l'any 2014, prèviament a l'aprovació inicial, el PDU ja va rebre les seves primeres crítiques per part d'associacions ambientalistes com Ecologistes en Acció i poc després de l'aprovació va rebre al·legacions des de l'àmbit institucional per part d'ERC i ICV.

Una de les principals crítiques que ha rebut el PDU per part dels moviments socials i ambientalistes del Baix Llobregat és que, davant l'ampliació en 61 hectàrees de sòl en espais lliures (forestal i agrícola) s'han ampliat en 162 hectàrees el sòl industrial, comercial i hoteler. El PDU també implica la pèrdua de sòl d’equipaments que representen una superfície de 175 ha i la pèrdua de 48 ha de sòl de vialitat i altres usos.

El Pla Director Urbanístic aprovat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona el maig passat amplia en 61 hectàrees de sòl els espais lliures (forestal i agrícola) però en 162 hectàrees el destinat a sòl industrial, comercial i hoteler

“El Pla Director Urbanístic d’àmbits d’activitat econòmica del Delta de Llobregat (PDU-Delta) es va tramitar a petició d’alguns consistoris baixllobregatencs quan es va fer palès el fracàs del projecte faraònic d’Eurovegas, socialment tan contestat. Així doncs, el PDU sembla que no respon a cap necessitat concreta i urgent de la zona, sinó que respon a una contraprestació exigida per algunes forces polítiques presents als consistoris del Baix [...]. De fet, el Pla Director respon al mateix model desenvolupista que pretén transformar en zones industrials, hoteleres i residencials espais actualment qualificats d'equipaments comunitaris”. Afirmen les catorze entitats ambientalistes i de defensa del territori signants d'un comunicat publicat el 27 de novembre de 2015, una setmana abans de l'aprovació del PDU per part de la Comissió Metropolitana d'Urbanisme de Barcelona, el 2 de desembre de 2015.

Aquesta comissió és un òrgan col·legiat format per representants de la Generalitat i de l'Àrea Metropolitana. Es dóna la situació que aquesta aprovació s'ha fet en un moment en què la Generalitat està presidida per un govern en funcions. A més, l'aprovació d'aquest PDU va anar acompanyada de la signatura d'un conveni entre la Generalitat i els ajuntaments de Gavà, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.

Imatge mapa dels nous polígons projectats pel Pla Director Urbanístic del Delta / Font: Generalitat de Catalunya


Les presses han marcat els tempos de la Generalitat a l'hora de donar via lliure a la requalificació d'aquestes 162 ha repartides entre aquests tres municipis del Baix Llobregat. L'eina legal del Pla Director és en si mateixa una eina legal que s'utilitza en casos d'urgència. Una urgència que diverses entitats ambientals com SOS Delta, DEPANA, Ecologistes en Acció, Salvem Oliveretes i partits polítics com ERC i la CUP han negat que existís o que com a mínim estigués justificada.

En un informe publicat per la mateixa AMB el mes de maig de 2014 i elaborat per la seva Direcció de Serveis d'Urbanisme, anomenat Polígons d'activitat econòmica a l'AMB, es pal·lesa que, de les 566 hectàrees de polígons industrials que existeixen als tres municipis afectats pel PDU, el 9,14% de la superfície encara no ha estat urbanitzada i un 18,33% presenta deficiències. En addició a aquestes xifres hi ha un 27,13% dels polígons que no tenen activitat. En total unes 153,81 ha que no tenen activitat i ja estan disponibles. Una xifra molt propera a les 162 ha que el PDU vol destinar a l'activitat econòmica privada.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: