Diana Coromines: "Comparat amb el nostre, l’Estat danès ratlla l’excel·lència"

Periodista i traductora
09/02/2016

El 1987, el ministre de Justícia danès Erik Ninn-Hansen va decidir aturar una tramitació de sol·licituds d’asil de refugiades tàmils, fet que contravenia la llei de la responsabilitat del ministre. Per aquest motiu, ell i la resta del govern van haver de dimitir. Segons Diana Coromines, el cas de Ninn-Hansen exemplifica el compromís de la societat danesa amb l’ètica i la lleialtat institucional. Coromines ho analitza a Viatge al cor de la bona governança (BonPort Edicions, 2015), on la jove traductora incorpora el registre màgic que tant van popularitzar les obres del seu avi, l’escriptor Pere Calders. A través d’aquest escrit i d’un web en actualització permanent, Coromines (Barcelona, 1978) ressegueix els fonaments de l’Estat danès, que, segons les Nacions Unides, ostenta l’índex de felicitat més elevat del món. “Són feliços perquè han conquerit els pilars que els permeten tenir una vida de qualitat”, afirma. Amb vista a aprofundir en la matèria, Coromines pretén estudiar la gestió que s’aplica a Noruega i en altres països escandinaus.

/RAMON SERRA
/RAMON SERRA

Quan t’interesses per les democràcies nòrdiques?

Tot prové d’una estada que vaig fer a Viena el curs 2000-2001. Allà, hi vaig conèixer molts danesos, dels quals va sobtar-me que cobressin un salari per estudiar, cosa que explica el valor que atorguen a l’estat del benestar. Després, vaig viatjar a Copenhaguen diverses vegades. El 2009, ja com a llicenciada en Traducció i Interpretació, vaig romandre-hi mig any per fer-hi part de la tesi. L’interès pel model de governança va aparèixer aleshores, coincidint amb les consultes sobre la independència que hi havia a Catalunya. Vaig començar a estudiar el funcionament de les seves institucions.

En què podríem emmirallar-nos?

Comparat amb el nostre, l’Estat danès ratlla l’excel·lència, tot i que ara mateix hi ha força controvèrsia en relació amb la llei de la transparència. No tenen un ADN que els faci èticament superiors, això seria racista. Tampoc és la tradició protestant ni la lleialtat pietista dels funcionaris respecte a l’administració de què parla el filòsof Max Weber. Més enllà d’això, és una lluita que s’inicia a finals del segle xvii i que abraça diversos episodis, com el decret reial contra el suborn i el nepotisme de 1676.

Els sectors populars es rebel·len davant els excessos que comet el poder?

Hi té a veure l’alfabetització, que els permet llegir i denunciar. I després, un equilibri entre la força bottom-up –de baix a dalt– del poble i l’interès pragmàtic de la monarquia absolutista, que, per sobreviure, recluta funcionaris pertanyents a la burgesia, que al seu torn necessita la corona per prosperar. Després, arriba la fase següent, en què el poble danès comença a reclamar els valors democràtics provinents de la il·lustració francesa. És un canvi de paradigma que coincideix amb el cas d’unes estafes milionàries protagonitzades per funcionaris entre 1810 i 1830, de les quals es deriven tres grans mesures: unes condicions laborals dignes pel funcionariat, reforma dels comptes públics a fi que hi hagi auditories estandarditzades i multes proporcionals per cada tipus de frau. Així doncs, la combinació entre l’interès pragmàtic del poder i la pressió popular ha generat aquesta cultura d’actuar pel bé públic.

L’educació hi ha contribuït?

S’ha invertit en tots els àmbits. També en l’administració pública, on s’organitzen cursos d’ètica i es publiquen guies sobre com s’ha de regir l’activitat. No parlen obertament de corrupció, sinó de pautes de funcionament, que després es tradueixen en milers de peticions d’informació, la majoria relatives a salut i medi ambient.

Entenen que el seu esforç ha de tenir un retorn?

Són conscients que, si paguen impostos, contribueixen al funcionament del sistema, raó per la qual han d’obtenir uns beneficis. Per ells, això és una conquesta irrenunciable i tots els partits i els sectors socials, sense excepció, en fan bandera.

Què podria adoptar Catalunya, ara que parla de tenir estructures d’Estat?

En transparència, hi ha molta feina a fer. Perquè es parla d’accés a la informació pública però, sovint, no es correspon amb una gestió íntegra dels arxius. En canvi, a Dinamarca, tu fas una petició al Síndic de Greuges i et responen en set dies sense cap restricció: et passen un dossier que inclou tiquets, factures, correus electrònics, etc.

Ets optimista pel que fa a la implementació d’aquestes polítiques a casa nostra?

Amb els danesos, tenim moltes semblances, com l’existència d’un gran teixit associatiu. O el fet que, en el procés cap a la independència, hi ha un desig d’aprofundiment democràtic –o deep democratization, com es diu ara– perquè s’incorporin aquesta i altres mesures. També coincidim en la demografia, en ser una societat relativament homogènia o en el consens al voltant de temes clau (en el nostre cas, el model educatiu, la necessitat de pal·liar la pobresa o el dret de decidir). Són aspectes fonamentals, gràcies als quals les polítiques anticorrupció i a favor de l’ètica i el respecte a la cosa pública poden arrelar. Tenim l’oportunitat de regular-ho, però ho hem de reclamar des de la societat civil perquè es tradueixi en voluntat política.

 

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: