La 'Directa' arriba amb la Calma

14/06/2016

Ben bé, amb la calma, no: un cop acaba el tancament de l’edició, la correctora vola sobre el terra per agafar l’últim autobús cap a un poble perdut, el maquetador fa xisclar les rodes de la seva motocicleta per complir les seves responsabilitats familiars i l’editor s’estreny els renyons que, després de dotze hores atrapats a la cadira, estan tous com si haguessin estat macerats al Jerez una nit sencera.

/VICTÒRIA OLIVERES

 

És en aquest moment quan l’equip de tancament es retira. La Directa viatja pels intricats camins d’Internet cap a la rotativa i la redacció resta en silenci. En complet silenci? No! Un pirata de la informació, un insomne lletraferit, un plumilla bohemi... un pringat, al cap i a la fi, s’encarrega de pujar els continguts del número en paper a Internet fins a les cinc de la matinada. A ritme de cúmbia i vallenato, les diferents seccions del paper van arribant a la corresponent secció del web, www.directa.cat/paper, perquè les subscriptores les pugueu llegir a primera hora del dimarts a la tauleta, el mòbil o l’ordinador mentre gaudiu del primer cafè del dia. Al mateix temps, les lletres van omplint les 32 pàgines que formen el quinzenal en una rotativa situada a Girona. No hi hauria res que ens fes més felices que poder imprimir el producte de la nostra suor, sang i llàgrimes en una rotativa cooperativa que fomentés l’economia solidària. De moment, encara no n’hem trobat cap i, per tant, continuem com fins ara.

El dia comença a empènyer la nit. Cap a les set del matí, el nostre transportista, el Jaki, recull el número complet de la Directa. La seva companya, la Calma, ve a cada viatge. Blanca, de complexió gran, amb cabells arrissats i uns trenta quilos de pes, és un encreuament de gos d’aigües. Sempre entra la primera a la redacció quan les portes de la furgoneta del Jaki s’obren al carrer Riego cap a les nou del matí.
Quan els 2.500 exemplars arriben a la redacció, s’etiqueten i es distribueixen en caixes que s’envien per correu. És una tasca feixuga que normalment es fa entre tres o quatre persones. Per això demanem ajuda a les subscriptores, perquè ens donin un cop de mà a canvi d’uns croissants de xocolata i un número ben calent de la Directa. Un cop etiquetades i distribuïdes, les revistes viatgen via correu ordinari cap a les vostres cases, on acaben arribant més tard que d’hora...

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: